Què s'ha de fer si et pica una medusa: aigua salada i fred i mai aigua dolça ni orina

És un problema clàssic de cada estiu, però, malgrat això, no tothom sap què cal fer quan et pica una medusa i, a vegades, s'apliquen solucions inútils o perjudicials. "Sobretot no aplicar remeis casolans" és la primera recomanació d'Oriol Roman, coordinador del servei de socorrisme de platges de Tarragona.

Les espècies que hi ha al Mediterrani no són mortals, però la picada fa molt mal, amb un dolor que s'assembla al d'una cremada, i pot durar dies i setmanes.

Consells bàsics

Hi ha quatre coses importants que s'han de fer immediatament:

• D'entrada, la part bona és que el primer remei i més senzill el tenim sempre a mà: l'aigua de mar. "Cal rentar la reacció amb aigua salada, sense fregar", explica Oriol Roman.
• Cal assegurar-se que no queda cap resta de l'animal. Seria ideal fer-ho amb guants i pinces, però no són la mena de coses que es porten a la bossa d'anar a la platja. Una alternativa més realista és agafar una targeta de crèdit o una altra targeta de plàstic per retirar amb cura qualsevol resta de tentacles.

• Un cop netejada la zona, el millor és aplicar fred durant uns quinze minuts. És bona idea posar glaçons a la part afectada, però amb una precaució important: l'aigua dolça no pot tocar directament la pell, ja que activa les cèl·lules i augmenta la quantitat de toxina injectada. Per això és millor posar el gel dins d'una bossa, per exemple, o potser utilitzar un d'aquells packs per a la nevera portàtil.
• Evitar rascar-se és també clau. Ni amb les ungles, ni amb la tovallola ni amb la samarreta.

Després de les primeres actuacions, és aconsellable posar-hi un antisèptic, com alcohol iodat, tres o quatre vegades al dia, durant dos o tres dies per evitar infeccions.

En algun cas extrem, el verí pot arribar a provocar marejos o vòmits. Si la cosa es complica, cal buscar ajuda mèdica perquè valori com s'ha d'actuar. També hi ha el telèfon d'emergències 112, a més del número de Salut Respon, el 061.

Ni orina ni vinagre

Hi ha la creença popular que l'amoníac, el vinagre o l'orina són bons remeis en cas de picada, però és fals. Poden provocar que s'alliberi més verí.

És més difícil trobar vinagre o amoníac a la platja, però és més fàcil que algú suggereixi el pipí, una mala idea que potser pot tenir algun seguidor de "Friends". I és que, entre els molts capítols famosos de la sèrie, hi ha el que explica que una medusa va picar la Monica i el Joey li aporta la falsa solució de l'orina.

Prevenció

Sembla de sentit comú, però és millor prevenir que curar. Els serveis oficials i els vigilants informen sobre l'estat de les platges i s'ha de fer cas de les banderes.

El que no és tan conegut és que la crema solar protegeix de les picades. Qualsevol barrera hi ajuda i això val també per la part del cos coberta amb el banyador o amb una samarreta, perquè és el contacte amb l'animal el que provoca coïssor.  

Cal recordar que mai s'ha de tocar una medusa, encara que sigui morta.

Una altra cosa a tenir en compte és que les zones on trenquen les onades són més perilloses perquè s'hi acumulen les restes de meduses.

 

Sensibilitats diferents

Una persona que hagi tingut una picada queda sensibilitzada i pot tenir més reacció si la tornen a picar.

Les persones amb antecedents d'al·lèrgia, amb asma o malalties cardiovasculars són especialment sensibles, així com els nens.

També canvia la gravetat de la picada segons la superfície del cos que hagi estat en contacte amb els tentacles.

Unes pitjors que altres

Una temperatura alta evita la reproducció d'algunes meduses, però no és el cas de les tres més freqüents a les platges catalanes, com explica Macarena Marambio, coordinadora del projecte Alerta Meduses que des de fa vint anys fa seguiment de la presència d'aquests invertebrats a la costa catalana:

"El problema és que a les tres que són més comunes de la costa catalana sí que els van bé les altes temperatures, que afavoreixen la seva proliferació"

Si topem amb una medusa el més probable és que sigui una medusa luminescent o Pelagia noctiluca, la més freqüent, però també pot ser el borm blau, Rhizostoma pulmo, o també pot ser la que es coneix com a medusa ou ferrat, Cotylorhiza tuberculata. Totes poden provocar urticàries, però hi ha diferències, com explica Oriol Canals, director de Proactiva, l'empresa de socorristes que cobreix bona part de la costa de Barcelona i Girona:

"El top 1 és la pelagia, la medusa més petita lila i blavosa que té una elevada capacitat urticant; la següent és la rhizostoma pulmo que és menys urticant, però és més gran i, per tant, és més fàcil que ens piqui i en última posició la medusa ou ferrat"

El nombre d'exemplars d'aquestes espècies ha augmentat en els últims anys i el projecte Alerta Meduses ha constatat un cert desplaçament cap a les platges del nord, on l'aigua és una mica més fresca.

A més, les meduses típiques de la nostra costa són capaces de viure i reproduir-se pràcticament durant tot l'any, amb el mar més calent.