Un dron Shahed-136 en exhibició el 2023 a l'Iran (Wikipedia / Behrouz Ahmadi)

Com és el dron Shahed-136, el fil que lliga les guerres d'Ucraïna i la de l'Orient Mitjà

Països atacats per l'Iran han demanat assessorament a Ucraïna, que després de quatre anys de guerra s'ha convertit en experta en la tecnologia de la guerra de drons
El periodista Josep Maria Camps mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo i antropòleg
4 min

Els drons iranians Shahed-136, que han fet evolucionar les estratègies de guerra en els quatre anys d'invasió russa a Ucraïna, són els responsables que la guerra contra l'Iran estigui durant més de l'esperat.

Perquè aquest país, veient-se atacat per Israel i els Estats Units, està responent contraatacant amb aquests drons, que envia massivament a Israel i als aliats de Washington a l'Orient Mitjà.

Són una arma senzilla, però molt efectiva, sobretot perquè són autònoms, poden arribar molt lluny i són molt barats, i, en canvi, els sistemes per detectar-los i interceptar-los són molt més cars i, per tant, escassos.

El model de dron Shahed 136, originàriament produït per l'Iran i ara actualitzat per Rússia amb el nom de Geran

Demanen assessorament a Ucraïna

Una mostra de com això ha relacionat directament les dues guerres són les peticions d'assessorament militar que estan arribant a Ucraïna, sobretot dels països veïns de l'Iran que són atacats.

Ho ha concretat aquest dilluns el president ucraïnès, Volodímir Zelenski: ha afirmat que 11 països ja els ho han demanat, inclosos els Estats Units i també alguns "països europeus", i que estan estudiant les peticions.

Zelenski ha assegurat que ja han respost afirmativament a algunes demandes i que el seu país està disposat a fer-ho mentre no es redueixi la seva pròpia capacitat de defensa:

Ucraïna està preparada per respondre positivament a les sol·licituds d'aquells que ens ajuden a protegir les vides dels ucraïnesos i la independència del país.

El president ucraïnès ha anat més enllà: ha insistit que cal millorar la cooperació entre països per fer front a l'aliança Rússia-Iran, i ha proposat destruir-los les seves fàbriques de drons: "Es coneix cada lloc de producció de shaheds".

Dos soldats ucraïnesos amb un dron Shahed-136 abatut (Creative Commons)

Arma barata difícil de combatre

El dron shahed-136 el va desenvolupar una empresa iraniana i les primeres unitats es van fer servir el 2021 al Iemen, però no va ser fins a l'inici en la invasió d'Ucraïna que se'n va començar a fer un ús massiu.

És un petit avió no tripulat de forma triangular de 3,5 metres de llargada i 2,5 d'amplada, propulsat per un motor de 2 temps amb hèlix, i porta una càrrega explosiva d'uns 40 quilos al morro que explota per contacte.

En aquest vídeo gravat fa pocs dies a Manama, la capital de Bahrein, es pot veure, i sobretot sentir, com arriba el dron i com impacta en un edifici:

Per tant, és una arma kamikaze, té un radi d'acció de més de 2.000 quilòmetres i l'objectiu es fixa amb GPS quan el deixen anar, de manera que vola a baixa altura per evitar ser detectat.

Té un cost força baix, l'equivalent a uns 20.000 euros, que contrasta amb el dels sistemes que el poden detectar i destruir, que són molt més cars, de manera que si l'intercepten també fa servei, perquè contribueix a esgotar les reserves de l'enemic.

A qui se li acabaran les municions primer?

Per això l'estratègia ara de l'Iran és de llançar-ne molts a molts objectius diferents als països aliats dels EUA a l'Orient Mitjà, com l'Aràbia Saudita, Qatar, els Emirats Àrabs o Kuwait.

També en llancen contra Israel, on, quan detecten un Shahed-136 però calculen que caurà en un descampat o similar, ja no el destrueixen per estalviar-se el míssil antiaeri, que pot costar milions d'euros cadascun.

L'eficàcia i la senzillesa del Shahed-136 han fet que Rússia, amb assistència iraniana, ja en fabriqui una versió pròpia, el Geran (gerani en rus), i també que els Estats Units n'hagin fet una versió, el LUCAS.

Unitats del dron nord-americà LUCAS, inspirat en el Shahed-136 (Wikipiedia / Virin)

Interceptar un Shahed-136 per 1.000 euros

Ucraïna pot aportar tant la seva experiència com la tecnologia desenvolupada durant els últims quatre anys, sobretot els interceptors de drons, que costen entre 1.000 i 5.000 euros.

Són drons més petits guiats per un operador humà des de terra que persegueixen els Shahed-136 i els fan explotar, xocant-hi o explotant molt a prop i així inutilitzant-los de manera molt més econòmica.

Un model és l'Sting, fabricat per l'empresa Wild Hornets, que assegura que els operadors poden aprendre a fer-los anar en només 3 dies i que es poden llançar en menys de 15 minuts des de gairebé qualsevol lloc.

Trump, en la roda de premsa que ha fet aquest dilluns, ha assegurat que els Estats Units han començat a colpejar la producció iraniana de drons.

La guerra ha canviat a Ucraïna

Vist en perspectiva, tot plegat és un episodi més en l'evolució de les estratègies militars, que a Ucraïna ha suposat que el front de guerra es transformi completament, degut precisament als drons, que provoquen el 90% dels morts.

Així, drons de tota mena i de totes les mides s'han convertit en armes letals que ataquen els soldats quan avancen agrupats, i per evitar-ho ara el més habitual és que avancin dispersats.

Ucraïna ha aconseguit frenar així les tropes russes durant bona part de la guerra, però l'últim any Rússia s'ha posat al mateix nivell, en una dinàmica que ha desdibuixat el que abans eren el front i la rereguarda.

Butlletí Mirada Global

Les claus per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts

Subscriu-t’hi

Avui és notícia

Més sobre Internacional

Mostra-ho tot