Com es pot adaptar el sector agrícola als períodes prolongats de sequera?
Hi ha unanimitat en el sector agrari lleidatà que la sequera d'enguany ha estat la pitjor incidència meteorològica de la història perquè ha afectat tota mena de conreus, tant de secà com de regadiu.
Per això, la sequera i les seves conseqüències són el tema estrella de la seixanta-novena edició de la Fira de Sant Miquel, que avui ha obert portes a Lleida i on participen 288 expositors d'arreu del món repartits en 50.000 metres quadrats.
Una de les jornades tècniques que ha captat més l'atenció dels professionals que visiten la mostra és la que s'ha celebrat aquest dijous amb el títol "Que n'hem après, de la sequera?".
Entre els ponents, hi havia Vicent Altava, del Servei Meteorològic de Catalunya, que ha advertit que "hem après que el canvi climàtic és un fenomen real. Els meteoròlegs estem dient que la variabilitat climàtica s'anirà produint cada cop més sovint".
Ha recordat que la sequera d'enguany i les de 2004 i 2008 "no tenen precedents històrics en els últims 100 anys":
Seguirà plovent, no vindrà l'apocalipsi, però plourà concentradament en el temps. En les pròximes dècades, hi haurà més períodes de sequera com aquesta o pitjors que aquesta. Hem d'estar preparats. Ha anat d'un pèl que aquest cop no poguéssim regar.
"La sequera ens ha fet tocar de peus a terra"
Davant aquesta situació, els experts afirmen que els pagesos hauran d'apostar per conreus que necessitin menys aigua o fer els mateixos utilitzant-la amb més eficiència. En aquest context, Xavier Miarnau, especialista en el conreu de l'ametlla de l'IRTA, explica que la sequera d'enguany "ens ha fet dependents de l'aigua.
En tots els cultius que havien passat de secà a regadiu ens esperàvem un futur brillant i la sequera ens ha fet tocar de peus a terra. El futur passa per materials vegetals, més eficients a l'ús de l'aigua. Una de les coses que hem après és el maneig: els arbres han de ser més petits i les produccions més moderades".
Els agricultors són conscients que han canviat la manera de regar. Joan Sabaté, president dels regants del Segrià Sud, és categòric en afirmar que sistemes com el reg a manta, on no es paga pel consum d'aigua, sinó una quota per cada hectàrea, han de ser substituïts pel reg d'aspersió o degoteig al Segrià Sud.
"Fer el mateix amb menys aigua"
Sabaté explica que reduint un 25% el consum d'aigua, al sistema de reg del Segrià Sud enguany han aconseguit salvar la campanya "Hem fet el mateix amb menys aigua".
Però, per aconseguir aquest ús eficient de l'aigua, cal que els pagesos facin inversions. En aquest sentit, Oriol Anson, secretari d'Agenda Rural del Departament d'Acció Climàtica, recalca que "hem de continuar modernitzant regadius, introduint tecnologia al regadiu, adaptar conreus i varietats a la nova situació climàtica i sobretot hem de calcular molt bé l'aigua que tenim i de la qual disposem".
Però recorda que els baixos preus de les collites agràries i l'augment dels costos de producció dificulten aquestes inversions, i per això "Acció Climàtica ofereix sistemes per finançar-les amb períodes llargs d'amortització. L'administració no donarà mai l'esquena al sector, perquè són ciutadans i, a més, una part de l'economia del país".
