Com es treballa a l'IRTA-CReSA, el laboratori en el punt de mira de la pesta porcina africana

Des que el Ministeri d'Agricultura va apuntar la possibilitat que el brot de pesta porcina africana sortís d'un laboratori d'investigació, la sospita ha caigut sobre l'IRTA-CReSA, un centre que depèn de la Generalitat i que és al campus de la UAB, molt a prop d'on van aparèixer els porcs senglars morts.

"Tenim plena confiança en l'IRTA", ha dit aquest dissabte el president Salvador Illa. El govern ha encarregat a l'IRTA-CReSA una auditoria de les instal·lacions i una revisió de protocols, que es farà als centres d'investigació que hi ha en el perímetre de 20 km.

L'IRTA-CReSA, l'únic que treballa amb el virus de la PPA, han defensat des de l'inici els estrictes protocols de seguretat que segueix, com a laboratori de referència a Europa en salut animal, amb estudis avançats de malalties infeccioses.

Són mesures que afecten les instal·lacions, el material, els animals o el personal que hi treballa.

Bioseguretat de nivell 3

A les instal·lacions hi ha una unitat de biocontenció de 4.500 m², 6 laboratoris de nivell de bioseguretat 3 i 12 boxes experimentals independents, aptes per allotjar-hi animals de granja, salvatges i de laboratori. L'únic centre de l'estat que arriba al nivell 4 és a Madrid.

Perquè l'entorn sigui segur, no hi ha finestres, l'aire passa un doble filtre i, a més, cada sala té una pressió menor que l'anterior fins a arribar al laboratori, per garantir que no s'escapi res a l'exterior.

Fa gairebé dues dècades que s'investiga la PPA a l'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària)-CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal).

Tot queda registrat

A les unitats d'alta biocontenció, sempre s'ha de documentar el procés abans, durant i després, inclosa la persona responsable, seguint un programa per evitar el perill biològic.

S'haurà de revisar que cap punt de la cadena hagi fallat.

Els animals no surten mai

Per investigar, s'inoculen virus als animals. Ni els animals ni les seves restes surten mai de les instal·lacions i es tracten fins al final. 

Per exemple, les femtes o purins s'inactiven en un incinerador a 850 graus i les carcasses es desfan químicament, en un cicle d'hores.

Dues dutxes obligatòries

Les persones que hi treballen, i que han rebut formació, utilitzen una roba de feina especial, que tampoc surt mai de les instal·lacions. Es renta en una bugaderia que hi ha al centre.

Per entrar, cal treure's tota la roba, ingressar nu per una doble porta i, un cop a dins, vestir-se amb una granota i uns esclops. 

Per sortir dels boxes on hi ha els animals infectats hi ha una dutxa obligatòria i per sortir de la unitat, una segona dutxa obligatòria. Hi ha dues ensabonades.

L'aigua de les dutxes va a parar a uns tancs perquè es torni a inactivar el material abans d'arribar a l'exterior.

S'allunya la hipòtesi de l'entrepà

Perd força la primera hipòtesi per explicar l'origen d'aquest brot de PPA, que apuntava a algú en trànsit a Catalunya que portés un embotit amb el virus, que s'haurien menjat els porcs senglars.

La clau està en la seqüenciació del material genètic de les mostres extretes dels animals trobats morts a Cerdanyola. 

Les mostres analitzades mostren que no hi ha una relació epidemiològica amb els virus que circulen a altres països d'Europa i ara cal saber si es corresponen amb les que es fan servir al laboratori de l'IRTA-CReSA.

"Ara hi ha més possibilitats que fa uns dies", admet el veterinari Mariano Domingo, exdirector del centre, però afegeix que "cal esperar la confirmació científica d'evidències positives per semblança del virus, que han de ser molt i molt semblants al que té el CReSA al seu interior".