Com evitar lesions i molèsties pel teletreball: els consells dels fisioterapeutes

Adoptar postures saludables en la feina sempre és important, però amb l'augment del teletreball moltes persones han modificat els seus hàbits, han reduït els moviments i fins i tot potser no tenen un espai ben adaptat per dur a terme la seva feina.

Per això, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya ha elaborat una sèrie de consells pràctics per teletreballar en bones condicions.

L'any 2019, només un 8,6 % de la població ocupada a Catalunya va treballar des del seu domicili i, d'aquests, poc més de la meitat (4,6%) ho feia de manera habitual (4,6 %).

La pandèmia ho ha canviat tot. Segons l'enquesta de població activa, el 2020 va fer teletreball un 17,2% de les persones ocupades a Catalunya.

Els consells del Col·legi s'han resumit en aquest vídeo:

També se n'ha fet una llista a la web. El primer dels set consells és ajustar l'alçada de la cadira fins que sigui còmoda. No hi ha una sola postura correcta i, per tant, cada persona ha de buscar la que li vagi més bé.

Però, per més còmodes que ens hi sentim, és important anar canviant de posició de tant en tant i no quedar-se assegut durant més d'una hora.

El segon consell fa referència a la pantalla de l'ordinador. Com en el cas de la cadira, cal escollir la millor distància entre nosaltres i la pantalla. Però sempre ha d'estar davant del cap i a nivell dels ulls. Així permet que el coll estigui recte.

També hem de tenir ben recolzats els braços damunt la taula o bé als reposabraços de la cadira. Cal evitar moviments sobtats i que la postura permeti moure el ratolí amb comoditat i facilitat.

Un dels problemes bàsics és que el lloc on treballem a casa no sempre reuneix els condicions adients. Potser la taula no és prou gran, la cadira prou còmoda, la pantalla potser és massa petita...

Tot això porta a postures inadequades, com ara acostar molt el cap a la pantalla. Treballar amb un portàtil pot ser més incòmode que fer-ho amb un ordinador de sobretaula, en un lloc amb prou espai. Per això, si la perspectiva és teletreballar habitualment o durant força temps, cal habilitar un espai que reuneixi les millors condicions.

El quart consell és fer pauses durant la jornada laboral. Podem provocar que siguin imprescindibles, com ara posant el telèfon lluny de manera que ens obliguem a aixecar-nos per atendre'l. I, si no, fer, tant sí com no, una pausa aproximadament cada hora.

Això no significa simplement deixa de teclejar, com assenyala el cinquè consell. Durant aquestes pauses, el millor, sempre que sigui possible, és practicar exercicis lleugers. Es pot caminar unes passes per activar els músculs i el sistema cardiorespiratori.

Si és possible, fins i tot es poden pujar i baixar escales. L'objectiu és activar el sistema cardiovascular i que un cert esforç faci treballar els músculs i circular la sang.

També és positiu fer alguns moviments de braços, fer girar el coll, moure la columna... Uns exercicis de respiració profunda poden ser molt útils. Tot plegat, dedicant-hi uns minuts cada hora o cada hora i mitja n'hi ha ben bé prou.

Treballar des de casa pot portar a un cert desordre horari o d'hàbits. Sobretot això darrer, perquè potser l'horari ens ve marcat i és igual o molt semblant al que faríem al lloc de treball habitual. El Col·legi recomana mantenir un ritme alimentari saludable i evitar la temptació, tan assequible a casa, de menjar mentre es treballa.

Finalment, el Col·legi recomana anar a un professional si la persona pateix dolor o molèsties persistents tot i seguir aquests consells. Els fisioterapeutes, recorda, són els professionals qualificats per atendre aquest tipus de malalties.

El Col·legi no ha elaborat estadístiques sobre el nombre de consultes, però explica que n'hi ha hagut un augment. Un fet lògic, perquè, de cop, molta gent no només ha passat a treballar en un entorn diferent, sinó que també ha perdut la necessitat de fer almenys un parell de trajectes diaris des de casa fins a la feina.

El 2015, a Catalunya només teletreballava un 3,4% de les persones amb feina. Tot i l'augment, que la pandèmia ha accelerat, encara devem estar lluny de la mitjana de la Unió Europea, que el 2019 ja se situava en el 14,4 %. En alguns països el percentatge era molt més elevat: un 37,1% als Països Baixos, un 31,7% a Finlàndia i un 33,1% a Luxemburg.

De moment, no n'hi ha xifres, però segur que els percentatges han augmentat i que es mantindran alts fins i tot quan s'acabi la pandèmia.