Com fer front al risc d'allaus en una temporada amb gruixos de neu considerables

Les nevades de les últimes tres setmanes, i les que s'hi estan afegint aquest cap de setmana i s'hi afegiran la setmana vinent, han deixat gruixos importants al Pirineu i han tornat a situar en primer pla el perill d'allaus en activitats a la muntanya.

Ho va viure en primera persona l'esquiadora Ares Masip, que fa uns dies va publicar a les xarxes el vídeo del moment en què una allau la va enganxar al cim de l'Hortell, a Andorra.

El cas ha tornat a posar el focus en el risc que suposen les allaus i la importància de preparar-se i interpretar correctament el Butlletí de Perill d'Allaus (BPA), que segueix el mateix esquema a tot el Pirineu i tot Europa, i és la principal eina que cal tenir en compte a l'hora de sortir a la muntanya durant els mesos d'hivern.

Tots els experts coincideixen a assenyalar que seria un error quedar-se tan sols amb el número que encapçala la informació, i per això cal formar-se i saber llegir el conjunt de dades que ofereix de manera esquematitzada.

Un perill mortal

"L'escala del butlletí té cinc graus, i en tots pots tenir un accident mortal", resumeix Glòria Martí, que és la màxima responsable del BPA i cap de la Unitat de Predicció d'Allaus i Nivologia de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

La informació que s'ofereix a Catalunya es divideix en set zones i està pensada per llegir-se "de manera piramidal", explica. Primer el grau, a continuació els problemes que presenta la neu --placa de vent, neu recent, neu humida--, després a quines orientacions i a quines cotes es concentra el perill i, finalment, un text que recull tots els matisos.

Per tot això, Martí insisteix que el BPA no s'hauria de llegir com un simple semàfor. "Nosaltres avaluem la perillositat, que és saber com d'estable o inestable està la neu, si la freqüència d'allaus serà poca o alta… i la mida de les allaus, des de petites fins a extremament grans", explica.

Per això cal mirar-se el conjunt de la informació: tant els símbols com l'explicació que els acompanya.

Falsa seguretat

La interpretació de tots aquests punts també explica per què l'escala "no és lineal", sinó que puja exponencialment, i per què el nivell 3 (notable) és un punt crític i quan es produeixen més accidents:

No hi ha una nevada general, hi ha carreteres obertes i facilitat per arribar fins a la muntanya, però, en canvi, la situació és delicada.

Des de l'experiència del rescat, el cap dels GRAE de la Seu d'Urgell, Xavier Guix, hi coincideix: "Els dies de bon temps i que el butlletí d'allaus ens marca perill 2-3, et dona aquesta falsa seguretat i fa que potser no estudiïs tan bé la ruta, el detall", apunta.

També hi ha una altra idea que sovint s'oblida: el butlletí és una fotografia del moment i va estretament lligat a la predicció meteorològica. "El perill d'allaus no es pot predir a més de 48 hores, per això, el butlletí surt cada dia de dilluns a dissabte", recorda Martí.

Quan el Pirineu "enganya"

Més enllà del que diguin les prediccions --que són això, prediccions-- també és important saber-se fixar-se en la realitat que hi ha sobre el terreny.

Senyals com la caiguda de petites boles de neu des de les parts més obagues són un senyal clar que es pot desencadenar una allau.

Altres situacions menys evidents, com les capes febles amagades sota la neu, es poden detectar en caminar, quan notes que el teu propi pes esclafa una capa de neu tova oculta sota la neu dura que veus a primer cop d'ull.

Aquest, explica Martí, és el principal problema que hi ha hagut des de la llevantada de Nadal i les nevades de Reis, que van deixar gruixos "molt considerables" i han anat seguides d'un fred intens: 

Ha fet molt fred i han aparegut capes febles persistents que han quedat enterrades i ens estan fent la murga.

Julià Joseph, que és guia de muntanya de l'empresa Torb, també posa el focus en una realitat que desconcerta els menys avesats a les activitats d'hivern: el Pirineu pot semblar "segur", perquè la neu és més irregular que en altres massissos com els Alps, on veus el perill més fàcilment:

Aquí podem tenir canals carregats amb dos metres de neu i cent metres al costat estàs caminant per l'herba.

Aquesta irregularitat, però, no vol dir que el perill desaparegui. Vol dir que es concentra:

Ho veus tot pelat i dius: 'Si no hi ha neu, no hi ha risc'… però justament és tot el contrari.

És aquí on Joseph insisteix que el BPA s'ha de llegir com una eina per "situar" el problema, no com un veredicte definitiu. "La importància de mirar els butlletins i saber-los interpretar més enllà del número… 'Hi ha perill 1, però potser m'estic posant a un lloc que el perill podria ser 4'", remarca.

Una altra idea que cal tenir clara és que el perill d'allaus no és exclusiu de la muntanya més remota, i les zones pròximes a les estacions d'esquí no en queden al marge.

A les pistes, la seguretat es garanteix a través d'allaus provocades, però, just uns metres al costat, la situació pot canviar. Per això cal fer cas sempre a les senyalitzacions i les indicacions que donin els responsables de l'estació.

Glòria Martí recorda que aproximadament un de cada tres accidents es donen en zones molt pròximes a estacions, sigui fora pista o en sectors propers a les instal·lacions.

Claus per limitar riscos

Les recomanacions davant d'una ruta que pugui suposar riscos són sempre les mateixes: informar-se, equipar-se correctament, preparar bé la ruta, adaptar-la al nivell del grup i, un cop allà, prendre decisions encertades abans d'entrar a terreny compromès.

Quan s'ha de travessar una zona potencialment exposada, Guix apunta que és bàsic tenir controlades les rutes d'escapament, mantenir distàncies i passar "d'un en un", perquè, si la neu cedeix i algú queda atrapat, els altres puguin actuar.

Joseph, que acompanya grups a la muntanya com a professional, insisteix que una part de la seguretat és acceptar que l'objectiu no sempre es pot assolir i cal tenir la capacitat de canviar de pla. 

Ningú diu que t'hagis de quedar a casa, però de vegades cal fer mitja volta.

Això, i no deixar-se portar per les ganes de publicar una imatge bucòlica a les xarxes socials:

Tirar-se per una pala de neu nova pot ser molt divertit i et pot quedar un vídeo boníssim, si tot surt bé, però potser t'hi estàs jugant la vida.

Què fer si t'enganxa una allau

El bomber Xavier Guix explica que, quan una allau es posa en marxa, hi ha pocs segons per prendre decisions per intentar no ser arrossegats o quedar com menys colgats de neu millor.

El primer que cal fer és mirar de sortir de la trajectòria: "Si veus que arrenca, intenta marxar avall i en diagonal, cap a un lateral", resumeix Xavier Guix.

Si no és possible escapar-ne, el següent objectiu és mantenir-se a la superfície tant com es pugui. En aquests casos, Guix recomana desprendre's dels pals i fins i tot dels esquís i intentar "nedar" o moure's per evitar quedar enfonsat, sobretot quan la neu es torna més densa a mesura que s'atura.

Quan l'allau comença a frenar, el consell és clar: si ets a fora, visualitzar fins a l'últim moment que puguis els companys sepultats. I si ets a dins, fer servir les mans per intentar crear un petit espai davant la cara per poder respirar tant temps com sigui possible.

Els primers minuts del rescat, vitals

Un cop l'allau s'ha aturat, els primers minuts són crucials i depenen dels membres del grup que hagin quedat fora de la neu. Cal trucar al 112 de seguida que es pot, però també s'ha de tenir present que els equips de rescat difícilment arribaran durant els primers 15 minuts, que són els més importants.

En cas que algú hagi quedat enterrat, la velocitat ho és gairebé tot. Martí ho explica amb un llindar molt clar: la probabilitat de sortir-ne en vida "decreix al cap dels set minuts", i per això "és crucial que el mateix grup comenci el rescat".

Aquí és on entra en acció l'equipament bàsic, com l'Aparell de Rescat de Víctimes d'Allaus (ARVA), un dispositiu electrònic que emet i rep senyals de ràdio per localitzar persones sepultades.

Aquest equip --localitzador ARVA, pala i sonda-- és el que tots els membres del grup haurien de portar i saber fer servir, com recorda el cap dels GRAE de la Seu, Xavier Guix:

No ens serveix de res portar l'ARVA, la pala i la sonda si no ho sabem fer anar. Això ho hem de portar entrenat de casa.

En aquest sentit, tots els experts recorden que cada any s'organitzen cursos i formacions orientats tant a qui fa esquí de muntanya o fora pista com a qui vol començar i fer-ho amb criteri.