Com funcionarà la nova unitat antidesnonaments: més prevenció que reacció
El govern de Salvador Illa ha aprovat aquest dimarts dues mesures pactades amb els Comuns i Esquerra: una unitat antidesnonaments i un decret de desplegament de les energies renovables.
Els acords volen seguir avançant en el compliment dels compromisos que l'executiu va signar amb aquests partits, tot i que, segons el govern, encara no s'han iniciat converses per als pressupostos del 2026.
Amb el nom de Servei de Protecció i Estabilitat Residencial (SPER), la unitat antidesnonaments es començarà a desplegar primer a l'àrea de Barcelona i després arribarà a Girona, Lleida, Tarragona i les Terres de l'Ebre.
El servei no entrarà en col·lisió amb la unitat que ja té l'Ajuntament de Barcelona i que seguirà funcionant a la ciutat. De fet, algunes de les accions que farà el nou servei beuen de l'experiència de Barcelona.
Pel que fa al decret de les renovables, les mesures aprovades volen accelerar la transició energètica perquè el sistema català sigui més competitiu, sostenible i segur.
Una unitat per evitar desnonaments
El nou Servei de Protecció i Estabilitat Residencial, pactat amb els Comuns, treballarà per evitar desnonaments i acompanyar les famílies en risc de perdre l'habitatge o que l'hagin perdut per la impossibilitat de pagar el lloguer o la hipoteca.
La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha explicat que el servei vol actuar "de forma preventiva i no reactiva com fins ara" davant la pèrdua imminent de l'habitatge.
La unitat comptarà amb 50 professionals repartits pel territori, amb la previsió que el desplegament es faci durant el primer semestre del 2026. El pressupost és de 40 milions d'euros fins al 2030.
Segons ha detallat Paneque, una de les accions serà la mediació amb propietaris, entitats financeres o altres agents per negociar un ajornament dels deutes o altres condicions perquè les famílies puguin continuar a l'habitatge.
La unitat comptarà amb les oficines que l'Agència de l'Habitatge de Catalunya té repartides pel territori, els ajuntaments, les entitats del tercer sector i altres agents com ara apis o administradors.
Les novetats del decret de renovables
El decret llei que ha aprovat el govern per impulsar les energies renovables s'ha pactat amb Esquerra --amb la condició que es tingui en compte el món local-- i també té el suport dels Comuns.
Al juliol, l'executiu d'Illa es va veure obligat a retirar la norma de l'ordre del dia del ple del Parlament perquè no comptava amb els suports suficients.
El text regula per primer cop les comunitats energètiques, en crea un registre i permet la participació d'ens locals, que poden cedir sòl per instal·lar plaques.
El Parlament haurà de convalidar ara aquest decret llei, que restringeix la instal·lació d'energies renovables en sòls de regadiu ja aprovades o en desenvolupament.
A diferència de la normativa anterior, el text no inclou la consideració d'interès públic superior de totes les instal·lacions generadores d'energia renovable.
La consellera Paneque ha detallat que aquesta categorització generava "recels" al territori per una possible "implementació automatitzada" dels parcs.
