Com la cúpula del règim iranià es va salvar pels pèls d'un atac israelià que va ferir el president

Era el 16 de juny i feia quatre dies que l'Iran patia els intensos bombardejos israelians. Onada rere onada d'avions enemics entraven en l'espai aeri i anaven destruint instal·lacions nuclears, militars i oficials.  

El règim dels aiatol·làs passava les pitjors hores des de la guerra Iran-Iraq de la dècada del 80. Malgrat tenir teòricament un dels exèrcits més poderosos de l'Orient Mitjà, les defenses antiaèries brillaven per la seva absència, no podia llançar la gran quantitat de míssils que volia contra Israel, hi havia molts problemes de comunicació i l'estat jueu estava clarament infiltrat en la cadena de comandament. 

Eren moments de molts nervis, angoixa i paranoia per a un règim que veia com el seu enemic jurat l'humiliava i fins i tot deixava flotar la paraula "canvi de règim". Fos amb míssils o amb cotxes bomba, també morien assassinats alts dirigents i científics nuclears iranians, començant, només el primer dia, pel cap de la totpoderosa Guàrdia Revolucionària i el cap de l'estat major de les Forces Armades.

La infiltració massiva de l'espionatge israelià

El poder iranià sabia que s'havia d'amagar com fos per evitar els bombardejos israelians, però al mateix temps havia de trobar-se per coordinar les defenses, la guerra, la gestió del país i, també, mirar de descobrir els espies israelians que semblaven saber tots els moviments.

Així, el matí del 16 de juny, a la planta baixa d'un edifici oficial de l'oest de Teheran, es va reunir el Consell Suprem de Seguretat Nacional encapçalat pel president del país, Masoud Pezeshkian; el president del Parlament, Mohammad Bagher Ghalibaf; i el cap del poder judicial, Gholamhosein Mohseni Ejei, entre altres responsables.

Segons l'agència semioficial Fars i la cadena Al-Jazeera, s'estava celebrant la reunió quan Israel "va llançar sis míssils contra les entrades i sortides de l'edifici per bloquejar les rutes de sortida i tallar el flux d'aire" i impedir la fugida dels qui eren a dins. Després de les explosions, es va tallar també el subministrament elèctric.  

Els líders reunits van poder escapar-se per una sortida d'emergència. Les condicions de l'edifici devien ser molt precàries, ja que Pezeshkian i altres autoritats van patir ferides lleus a les cames mentre maldaven per sortir de la runa, segons Fars.

Pezeshkian parla d'intent de magnicidi

La setmana passada, el president iranià va explicar en una entrevista  amb Tucker Carlson, el comentarista ultraconservador nord-americà, que "no van ser els EUA els que van intentar assassinar-me sinó que va ser Israel quan va intentar bombardejar l'àrea on estàvem reunits".

També la setmana passada, el general de la Guàrdia Revolucionària Mohsen Rezaei va reconèixer, segons Iran International, que Israel havia bombardejat l'edifici on estava reunit el Consell Suprem de Seguretat Nacional. 

En l'aire queda la pregunta de què volia fer realment Israel, si pretenia decapitar totalment la cúpula del poder iraniana però el bombardeig no va ser prou efectiu o només volia donar-li un ensurt monumental i transmetre el missatge que controlaven tots els seus moviments.

Segons va explicar Donald Trump els primers dies de guerra, Israel estava decidit a matar el líder suprem iranià, Alí Khamenei, però l'inquilí de la Casa Blanca va convèncer Netanyahu que no ho fes i al final, Israel, segons aquesta versió, va aturar l'operació i es va centrar en objectius militars i nuclears. 

La breu guerra entre Israel i l'Iran va acabar al cap de 8 dies d'aquest incident. Va ser un cop Israel va considerar que havia assolit la majoria d'objectius i que els Estats Units s'hi sumessin atacant instal·lacions nuclears amb superbombarders B2. Tot seguit, Donald Trump va anunciar, via xarxes socials, un alto el foc encara vigent.  

El conflicte de 12 dies va deixar 1.060 morts a l'Iran i 28 a Israel, segons les autoritats respectives. Malgrat que li ha quedat molt malmès, Iran està decidit a reprendre el seu programa nuclear i ha expulsat els observadors de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica que monitoraven les seves activitats atòmiques. 

Teòricament, l'administració Trump i Teheran mantenen la voluntat de reprendre les negociacions nuclears, però des de la guerra, encara no han estat capaços de pactar una data i un lloc per fer-ho.