Com prevenir que els joves deixin els estudis? Dos exemples d'èxit a Badia del Vallès i Mataró
Els ajuntaments poden accedir, des d'aquest curs, a les dades de la trajectòria educativa dels alumnes per posar-s'hi en contacte si detecten risc de deixar els estudis.
És una de les mesures principals del pla de la Generalitat per reduir l'abandonament escolar prematur i una reivindicació històrica del món municipal.
També amb aquest objectiu, una vintena de municipis de la Diputació de Barcelona participen en un pla pilot per millorar l'orientació i l'acompanyament als joves en la transició entre l'ESO i els estudis postobligatoris.
Treball en xarxa entre els serveis que orienten joves
A Badia del Vallès, han creat una base de dades conjunta on poden accedir tots els agents municipals que treballen amb joves, com els serveis d'educació, els serveis socials, els centres educatius, els equips d'assessorament pedagògic i les entitats socials.
Aquest sistema de treball en xarxa ha permès unificar criteris i millorar l'acompanyament dels estudiants que demanen assessorament. "Ens vam adonar que teníem joves que estaven atesos per diferents serveis i, entre nosaltres, no ho sabíem", explica Ana Lirola, tècnica d'Educació de l'Ajuntament.
Si no ens coordinem, en lloc de fer un bon acompanyament, podem marejar els joves, que sovint venen de situacions complexes o d'experiències de fracàs escolar.
Un cop detecten els joves en risc, els orienten en les diferents alternatives per continuar formant-se i els fan seguiment.
És el cas de l'Alex. No se sentia motivat a l'institut i va repetir quart d'ESO, tot i que no es va graduar. Li van recomanar que participés en un projecte de diversificació curricular que acosta l'alumnat al món laboral i que inclou més tasques manipulatives. Quan va acabar l'escolarització obligatòria, va trobar la seva primera feina.
Jo volia treballar i no estudiar, perquè volia diners i més llibertat, però m'he adonat que el més important és tenir estudis perquè, quan el dia de demà vulguis treballar de qualsevol cosa, puguis fer-ho.
Va compaginar la feina amb un certificat professional d'atenció sociosanitària a persones en situació de dependència. Ara es vol obrir altres camins, i està estudiant un certificat professional de fontaneria.
Abans no tenia objectius a la vida i ara, en canvi, en tinc molts. Vull estudiar per tenir un treball digne i una vida estable.
De cara al curs vinent, estan valorant diferents cicles formatius perquè l'Alex pugui seguir estudiant i treballant.
Indicadors per detectar a temps l'alumnat de risc
Els ajuntaments poden accedir a dos tipus de dades: si un alumne continua estudiant en un altre centre o municipi (i els motius pels quals s'ha donat de baixa d'un centre educatiu), i quants dels alumnes que el curs anterior feien quart d'ESO fan el curs que els tocaria, quants repeteixen i quins estudis fan després de l'ESO.
A principi de curs, Educació demana a les famílies o a l'alumnat (segons l'etapa educativa) el consentiment informat per fer la traçabilitat i l'orientació en cas que es detecti risc d'abandonament. Aquesta mesura es va començar a aplicar el curs passat i aquest ha estat el primer en què s'ha pogut contactar amb els joves.
A més, a Badia del Vallès han definit, dins el seu pla educatiu d'entorn, sis indicadors per ajudar els docents a localitzar quins alumnes tenen més risc de desafecció escolar, un dels factors que poden desembocar en l'abandonament del sistema educatiu.
Es tracta d'un document que omplen els tutors en dos moments del curs. Això els permet saber quins alumnes necessiten un acompanyament més individualitzat i plantejar accions en l'àmbit municipal, com ara més suports acadèmics o de treball amb les famílies.
Els instituts donen l'alerta dels joves en risc
A Mataró, fa anys que tenen un servei d'orientació, però des de fa quatre anys l'han formalitzat en l'Oficina d'Orientació Educativa, amb tècnics especialitzats, per acompanyar joves com l'Ivan.
Va haver de faltar a l'institut per problemes de salut i no va obtenir el títol d'ESO. Des del centre, el van derivar a l'Oficina d'Orientació, on li van oferir graduar-se a l'escola d'adults. Ara té molt clar el seu futur.
A mi m'agradaria ser metge. Després de l'ESO, començaré el cicle formatiu d'infermeria i seguiré endavant fins a arribar a la universitat.
"El que hem aconseguit és que els centres educatius de secundària contactin amb nosaltres en el moment en què perden la pista d'un jove", valora Dani Corpas, cap de secció de programes educatius de l'Ajuntament de Mataró.
A partir d'aquí, s'activa la xarxa municipal "per veure si algun agent n'ha tingut notícies".
Teníem joves que abandonaven els estudis i que demanaven orientació, però nosaltres no sabíem on havien anat ni com els havien ajudat.
Parlar en el mateix llenguatge
Un altre dels reptes dels Ajuntaments és que, quan un jove truca a la porta d'algun servei municipal, tots parlin en el mateix llenguatge.
La Diputació de Barcelona ha elaborat unes guies anomenades SLOATE per ajudar a aclarir conceptes, unificar protocols i ser més eficaços.
"De què parlem, quan parlem d'abandonament, d'orientació i d'acompanyament?", posa com a exemple Marcelina Bosch i Costa, coordinadora de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona.
No pot ser que cadascú atengui per la seva banda i es dispersin els recursos, sinó que es tracta de concentrar els esforços en una estratègia local.
"El primer dia que vam seure tots els agents municipals per parlar de què enteníem per orientació, vam veure que cadascú en tenia una visió molt diferent i que no oferia tots els recursos, sinó els que coneixia més", reconeix Corpas. Va ser el primer pas per definir un model municipal, amb més consens.
Municipis a diferents velocitats
Des de la Diputació també van detectar que hi havia situacions molt diferents entre els ajuntaments.
"Hi havia municipis que els faltava tenir un mapa dels recursos disponibles per orientar i acompanyar els joves", afirma Bosch i Costa.
A través del pla pilot, la Diputació els ha ofert suport "per generar confiança entre tots els agents i construir una xarxa municipal", i finançament per contractar tècnics especialitzats.
També estan treballant en una aplicació informàtica on els municipis podran fer constar les dades dels alumnes que atenen i recollir totes les actuacions que han fet els diferents serveis, quins professionals hi han intervingut o amb quines dificultats s'han trobat.
Tot i que els últims anys s'ha reduït notablement la taxa d'abandonament prematur, a Catalunya encara hi ha un 13,7% dels joves que no continuen estudiant després de l'ESO. És una de les xifres més altes d'Europa, també per sobre de la mitjana espanyola, i lluny de la fita de la Unió Europea d'estar per sota del 10% el 2030.
