Com saber la qualitat de l'aire de la nostra ciutat a simple vista?
L'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, vol ajornar tres anys el projecte per crear una Zona de Baixes Emissions a la ciutat malgrat que el govern espanyol l'amenaci amb haver de tornar els dos milions d'euros que li ha donat per implantar-la i, fins i tot, no descarti dur-lo davant dels tribunals. La llei de canvi climàtic obliga els municipis de més de 50.000 habitants, com Badalona, a tenir implantades zones de baixes emissions abans no acabi aquest any; però Albiol s'hi nega pels --segons ell-- 40.000 vehicles que quedarien afectats per la normativa.
I és que, a vegades, haver de canviar d'hàbits de vida és complicat, malgrat que la contaminació i l'emergència climàtica són preocupacions cada vegada més presents en les nostres societats. I, segons explica al Catalunya Nit de Manel Alías, la biòloga i comunicadora científica Anna Ramon, sobretot a les grans ciutats, on els índex de contaminació són més visibles del que pensem gràcies a l'observació dels líquens. Es tracta d'uns organismes, una unió d'alga i fong, que creixen als arbres o a les pedres i que veiem sovint quan anem per la muntanya, però també a simple vista (en forma de taques grogues o taronges) al mobiliari urbà de les ciutats:
Es troben arreu del món, des de l'Equador fins als pols, i són molt sensibles a la contaminació. Ja fa temps que els biòlegs van descobrir que algunes espècies de líquens només poden créixer en llocs on l'aire està molt net. A partir d'aquí, van inventar un índex que relaciona el nombre d'espècies de líquens que trobem en un lloc i la seva abundància amb la qualitat de l'aire.
Així, apunta Ramon, com més espècies i abundància d'aquests líquens puguem trobar en un barri o en una ciutat, més natural i menys contaminat serà l'aire d'aquella zona:
En aquest món de vida microscòpica, cada gram de contaminació compta.
L'Eixample de Barcelona, un "desert liquènic"
Tant a Badalona com a Barcelona podem trobar líquens. L'Ajuntament de Barcelona, de fet, va encarregar un estudi a la Universitat de Barcelona (UB) --que compta amb molts experts en la matèria-- en què van comptabilitzar-ne unes 36 espècies. Per arribar a aquests resultats, es van analitzar 38 punts diferents de tots els barris de la ciutat i es van mirar les escorces de 344 arbres. Una de les investigadores, la liquenòloga Laura Force, explica que hi havia barris amb moltes espècies i d'altres que no en tenien ni una:
La tendència general és que el centre de la ciutat, tota la zona de l'Eixample, el podríem arribar a considerar un desert liquènic, amb uns valors de diversitat molt baixos. A mesura que ens acostem cap a Collserola i cap a Montjuïc els valors de biodiversitat liquènica són més alts perquè tenim un nombre més gran d'espècies i també, generalment, més abundància.
Altres punts de Barcelona amb els valors baixos de líquens són zones com la Meridiana o la Diagonal. I és que aquests organismes moren quan no poden suportar els nivells alts de diòxid de sofre, d'òxid de nitrògen i les partícules en suspensió, que són els principals contaminants de la combustió dels motors dels cotxes i del desgast de les rodes. Per tot això, segons Anna Ramon, és imprescindible "pacificar les ciutats, desincentivar l'ús dels cotxes i posar més verd a la ciutat":
És una bona manera de fer disminuir la contaminació, de tenir una població més sana i una ciutat més amable per als líquens.
De fet, el 1997, la prestigiosa revista cièntifica Nature ja publicava un important article en què la Universitat de Trieste i de Milà, a Itàlia, relacionaven la diversitat de líquens a la regió del Vèneto amb la incidència de càncer de pulmó: on més diversitat de líquens es trobava, menys casos de càncer de pulmó hi havia.
