Com s'ha explicat l'Alzheimer al cinema? Un recorregut en 4 pel·lícules

Avui, 21 de setembre, és el Dia Mundial de l'Alzheimer. Avui hem sabut que el 2% de la població catalana més gran de 59 anys té Alzheimer, una patologia de la qual cada any es diagnostiquen 40.000 nous casos a tot l'Estat.

A continuació us oferim una tria d'alguns dels millors llargmetratges que han retratat aquesta malaltia.

1. El hijo de la novia (2001)

 

La producció argentina, de Juan José Campanella, i protagonitzada per Ricardo Darín, és una de les principals pel·lícules que aborda de manera explícita l'impacte de l'Alzheimer i la duresa amb què ataca les persones que la tenen.

Èxit de públic i de crítica, va guanyar-se els cors de molts espectadors, per la seva manera aguda d'explicar la malaltia. El film narra la relació entre un fill i la seva mare, que fa temps que està ingressada en una clínica geriàtrica i ja no recorda la seva vida passada. 

 

2. Gigi (1958)

 

En la comèdia musical "Gigi", de Lerner i Loewe, recordem una gran escena, on el personatge de Maurice Chevalier i la seva examant parlen de les històries del passat. Ell afirma uns fets, i ella els hi nega i els corregeix contínuament. I t'acabes adonant que aquell home ha perdut completament la memòria. Tot plegat, explicat de manera molt lírica i bonica.
 

3. Bicicleta, cullera, poma (2010)

 

D'una manera molt elegant, Carles Bosch retrata amb dignitat el procés vital de Pasqual Maragall i el seu entorn més proper per enfrontar-se amb la malaltia.

Amb proximitat, intel·ligència i bon humor, el llargmetratge també fa pedagogia sobre l'Alzheimer i ens ofereix un testimoni directe de la lluita de l'expresident per trobar-ne una cura. Un documental magistral que a estones fa posar la pell de gallina.

 

4. Sunset Boulevard (1950)

 

Probablement, la primera pel·lícula que va abordar l'Alzheimer. De Billy Wilder, i amb Gloria Swanson, que interpreta Norma Desmond, una dona que viu ancorada al passat.

Però veient el llargmetratge i el musical, t'adones que no és només una dona que només rememora el passat, sinó que s'agafa en l'últim record que li queda de vida. I repetint sempre la mateixa història, sent que encara hi és present i que l'has d'escoltar com si fos la primera vegada.