La Generalitat promou unes beques per cobrar 500 euros al mes mentre s'estudia filologia
La Generalitat promou unes beques per cobrar 500 euros al mes mentre s'estudia filologia (iStock)

Com són els joves que estudien Filologia Catalana? Un grau en crisi però amb una alta ocupació

Docents i alumnes assenyalen la manca de reconeixement social i el desprestigi de la llengua com a causes principals d'aquest desinterès
Júlia López Romero
3 min

A les aules universitàries, el grau de Filologia Catalana aplega pocs estudiants, tot i la necessitat creixent de professionals formats en aquest sector. Falten filòlegs catalans. El grau universitari desperta poc interès i molts docents coincideixen que no se li reconeix el valor fonamental que té.

Lluís Payrató, catedràtic de Lingüística Aplicada Catalana i Pragmàtica del Català de la Universitat de Barcelona, considera que molta gent té una concepció "antiga" del que és la carrera de filologia.

La figura del filòleg encara s'entén com el mestre que va amb el bolígraf vermell corregint com s'ha de parlar i com no, i això ja no és així.

Aquesta imatge ja ha passat a la història. "No deixa de ser un tòpic i un prejudici", explica Payrató.

Afegeix que s'han de trencar els tòpics al voltant de la llengua, perquè es pot tenir una "visió moderna sobre la llengua, sense despreocupar-se de la correcció".

Malgrat tot, però, apunta que la demanda en els últims anys ha augmentat, ja que s'han fet campanyes des de la Generalitat per donar visibilitat al grau i s'han donat beques als estudiants.

Els alumnes de Filologia Catalana de la UB assenyalen la manca de reconeixement social i el desprestigi de la llengua catalana com a causes principals d'aquest desinterès.

"Hi ha una devaluació de les humanitats en general i de les llengües en concret, perquè no es perceben com a productives dins del sistema capitalista", considera la Gal·la Porté, alumna de 4t de Filologia Catalana de la UB.

També afegeix que el fet que el català no sigui la llengua de cap estat --excepte el cas d'Andorra-- i sigui una llengua "minoritzada" fa que la gent pensi que "no val la pena estudiar-la". De fet, afirma que està "menyspreada".

Per la Natàlia Garcia, també alumna de 4t, el català "no té prestigi entre els joves". Assegura que entre els seus amics, en general, el català és "poc motivador".

Quines són les sortides laborals?

Malgrat ser un grau amb baixa demanda, les dades indiquen que té una alta ocupació.

Segons la Universitat de Barcelona, els estudiants de Filologia Catalana presenten una baixa taxa d'atur. Aproximadament el 80% troben feina els dos anys posteriors a acabar els estudis, una dada que es converteix en un incentiu per a alguns estudiants de Filologia Catalana.

Payrató explica que és una carrera "molt lligada a la docència", però té moltes altres sortides laborals com l'assessorament lingüístic, l'edició de textos, serveis lingüístics... Fins i tot en el món cultural i de la publicitat, apunta, es necessiten molts de filòlegs catalans.

La llengua omple moltes "facetes" i és molt "polièdrica", afegeix.

De fet, el catedràtic explica que dins la docència també hi ha moltes sortides i no tot es redueix a fer classes de català als instituts.

Cada vegada hi ha més demanda de classes per a adults i nouvinguts.

L'Oleguer Arola, estudiant de 2n de Filologia Catalana a la UB, considera que la carrera està "estigmatitzada" perquè la gent només la redueix a la docència.

Assegura que "la majoria dels que estudiem Filologia Catalana ens volem dedicar a professions molt diverses". De fet, afegeix, "són pocs els que pensen en la docència".

El grau de Filologia Catalana presenta una alta ocupació (3Cat)

Per què els estudiants trien aquesta carrera?

La Natàlia no dubta a l'hora de contestar: "Estudiar filologia demostra que tens una posició política concreta, tens una sensibilitat per la llengua i la vols mantenir".

El Pau Subirà, estudiant de 2n, considera que perquè el català "torni a agafar pes i importància" cal que la gent l'estudiï.

Ningú el pot conèixer millor que els que l'estudiem a fons.

L'Oleguer creu que ha d'haver-hi una "figura" perquè el català es "mantingui viu" i no desaparegui. Creu que totes les filologies han de treballar perquè les seves llengües "no tinguin discriminacions".

Avui és notícia

Més sobre Educació

Mostra-ho tot