Com sona la història?
Quin to de veu tenia Caterina Albert, l'autora de clàssics com "Solitud"? Es pot descobrir anant a l'Arxiu Nacional de Catalunya, que té un servei en línia des de fa uns deu anys en què es poden consultar tot tipus de documents. L'accés en línia als àudios, però, és més recent. Potser és per això que poques persones sabien que, amb un clic, podien sentir Víctor Català en una gravació que es va fer el 1965 a la casa de l'escriptora, a l'Escala. Prové de la Fonoteca Històrica Jaume Font.
Un tuit de la filòloga i escriptora Irene Muñoz Pairet en què informava que es podia escoltar aquest document únic va captar l'atenció de molta gent. En pocs dies ha tingut 38.000 reproduccions.
En aquest enllaç de l'Arxiu Nacional de Catalunya, es pot escoltar la veu de Caterina Albert, el dia que les daines Víctor Català la van visitar a l'Escala, el 1965. És l'únic document conservat en què es pot escolar la veu de l'escriptora. https://t.co/VfM5PVpaqG
Irene Muñoz Pairet (@Irenemupairet) August 5, 2023
L'Arxiu Nacional té ara per ara prop de 40 quilòmetres de prestatges i set milions d'imatges de fons patrimonials, familiars, empreses, fundacions i personals, i preveu 120 quilòmetres de prestatgeries més. Guarda més de 800.000 documents no textuals, com fotografies, audiovisuals i àudios, però no tots estan disponibles en línia.
La feinada ingent de Jaume Font
Els documents sonors als quals sí que es pot accedir provenen majoritariament de la Fonoteca Històrica Jaume Font. Francesc Sànchez, tècnic de l'àrea d'imatges i documentació audiovisual de l'arxiu, assegura que la feina de Jaume Font per preservar la memòria històrica a través de documents sonors va ser ingent:
"A Jaume Font mai li estarem prou agraïts per la feina que va fer. La Fonoteca és un tresor. Hi trobem gent vinculada a la cultura i a la política, com Heribert Barrera, les autobiografies de Pilarín Bayes, Montserrat Roig, Max Cahner, Montserrat Carulla, Salvador Espriu, els germans Català i Roca..."
Actualment tenen entre 800 i 900 autobiografies provinents d'aquest fons:
"La feina de digitalizació és lenta i complexa, perquè no és com la fotografia o un document textual, en què la captació es fa al moment. L'enregistrament requereix més temps."
De fet, la preservació digital és una prioritat i per això es va crear la Comissió sobre Patrimoni Sonor i Audiovisual, constituïda fa dos anys pel Departament de Cultura i impulsada per la Biblioteca de Catalunya, l'Arxiu Nacional de Catalunya i la Filmoteca de Catalunya.
"La idea és posar en comú i crear pautes per a altres insticions per gestionar aquest tipus de documents sonors. En definitiva, posar-los en valor."
La Comissió, que es va reunir fa pocs dies, es marca entre altres objectius promoure l'elaboració d'un cens dels fons patrimonials sonors i audiovisuals que hi ha a Catalunya, públics i privats, definir polítiques de preservació digital i promoure'n la divulgació.
