Com un psiquiatre i la seva pacient van provocar el pànic satànic global amb un llibre de memòries
Aquestes memòries escabroses, que es basaven en un tractament nou i controvertit anomenat "teràpia de recuperació dels records", van rebre el suport de l'Església catòlica i explicaven amb tot detall el segrest de la protagonista a mans d'una secta satànica. Suposadament, el llibre treia a la llum una xarxa de satanistes que robaven infants i nadons i que competien per apoderar-se de l'ànima de l'Amèrica del Nord.
El documental "Satanàs et reclama" inclou les gravacions d'àudio inèdites de les sessions de teràpia originals entre el doctor Pazder i Michelle Smith i compta amb les declaracions de la Gran Sacerdotessa de l'Església de Satanàs, d'un detectiu practicant de la religió Wicca, d'un agent de l'FBI especialitzat en psicologia criminal i de les famílies tant de Lawrence Pazder com de Michelle Smith, assolades pels esdeveniments que es van produir.
Soc la Michelle Smith i, quan tenia 5 anys, la meva mare em va entregar a un grup que practicava el satanisme. Durant més d'un any em van tenir segrestada i van abusar de mi mentalment i físicament en uns rituals demoníacs que es deien 'la festa de la bèstia'. A la teràpia, tots els records horribles que havia enterrat durant tant temps van començar a sortir a la superfície.
Abans d'aquests fets, el psiquiatre Lawrence Pazder coneixia molt bé la Michelle perquè havia fet teràpia amb ell durant quatre anys.
Quan va tornar al cap d'un any, després d'aquella teràpia, va entrar en un estat de consciència molt profund i va començar a reviure, a veure a i a sentir aquelles experiències i a explicar-me-les en detall.
Lawrence Pazder havia gravat tot el que la Michelle havia anat dient mentre revivia totes aquelles experiències i la Cheetie, la seva assistent literària, va transcriure totes les cintes.
Jo vaig sentir totes aquelles cintes i, si soc del tot sincera, he de dir que crec que a la Michelle li va passar una cosa o altra. No en tinc cap dubte, i crec que va ser que un grup de satanistes la van tenir segrestada aquells catorze mesos.
S'escampa "el pànic satànic"
Els rumors sobre aquestes sectes es van escampar per totes les societats del món occidental, que es van deixar endur pel pànic, i van rebre el suport de molts professionals de la salut mental en què el públic confiava i que apareixien repetidament a la televisió durant el boom dels programes matinals als Estats Units.
El pànic es va desfermar encara més quan supervivents adults, que suposadament havien aconseguit recordar experiències reprimides gràcies a la "teràpia de recuperació de records", parlaven de nens que havien estat robats i torturats, mentalment i físicament, per una secta.
Sarah Marshall, creadora d'un sèrie de pòdcast i fan de "Michelle recorda", creu que el llibre és "el pacient zero del pànic satànic".
Hi va començar a haver pacients que havien tingut, bàsicament, les experiències de la Michelle. Passen tantes hores al divan que gairebé és una feina a jornada completa, i els acompanya un psiquiatre en qui confien i que els diu que tenen un problema que és la conseqüència d'abusos sexuals oblidats i segurament d'abusos satànics.
El llibre "Michelle recorda" es va fer servir per formar les forces de l'ordre i es va presentar com a prova indiscutible en multitud de judicis per fonamentar milers d'acusacions falses d'"abusos rituals satànics", que van deixar darrere seu una enorme onada de destrucció, de condemnes injustes i d'histèria en la cultura popular.
El policia Charles Ennis era l'investigador canadenc encarregat de desmentir les afirmacions del culte satànic fetes per Michelle Smith i Lawrence Pazder.
Es gasta una quantitat de temps enorme arrossegant la policia a conferències on se'ls ensenya a investigar aquestes qüestions. I tot això s'origina amb el llibre de Lawrence Pazder i altres de similars. Són els que ho alimenten i els que ho van provocar.
Sospites de falsedat
Als anys noranta, el cas de Lawrence Pazder i Michelle Smith va començar a despertar sospites. Un seguit d'investigacions de contactes propers a ells van confirmar que el relat era fals, igual que la resta d'històries.
Elizabeht Loftus, especialista en memòria, té clar que en una teràpia hi ha coses que poden induir falsos records i que certes interpretacions dels somnis poden ser errònies.
Hi va haver pacients que es van adonar que tots aquells records eren falsos i que els havia generat la mateixa psicoteràpia. N'hi va haver que van denunciar els terapeutes per induir records falsos i van acabar cobrant indemnitzacions enormes.
La periodista d'investigació Debbie Nathan creu que el llibre "Michelle recorda" és responsable dels centenars de casos d'imitadors que van seguir la seva publicació.
Avui dia, molta gent pensa que allò del 'pànic satànic' va ser una mena de broma, però en aquell temps, es van crear les condicions perquè la gent tingués interès en la idea que el mal, les coses negatives estaven passant, i una de les coses que es podien assenyalar era el satanisme. Tot plegat era molt seriós.
Al llarg del documental "Satanàs et reclama" s'investiguen en profunditat les arrels de les conspiracions relacionades amb les sectes, del pànic causat per les idees morals i de la invenció de les llegendes contemporànies. Així mateix, mostra de quina manera aquests esdeveniments encara afecten i distorsionen la realitat actual.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Sean Horlor, Steve J. Adams
Producció: Michael Tanko Grand, Melissa James
Producció executiva: Sean Horlor, Steve J. Adams
Direcció de fotografia: Blake Davey
Edició: Graham Kew
Música: Mark Dolmont
"Satanàs et reclama" ("Satan wants you") és una producció de Nootka ST i Grand Scheme, en associació amb Documentary Channel i Cargo Film & Releasing, i amb la participació de Canada Media Fund, Telefilm Canada i Rogers Telefund.
