Comprar una hamburguesa a terminis: d'on ve la tendència de finançar petits pagaments

Pagar a terminis s'ha fet tota la vida. Sobretot per compres cares, com una nevera, uns mobles o un electrodomèstic que les famílies no podien assumir d'imprevist.

Però amb el comerç en línia pagar a terminis ha arribat a totes les categories de productes. Tant als cars, com als més barats. I als Estats Units han fet un pas més i ha arribat al sector de l'alimentació i el repartiment a domicili.

Allà, ja es pot pagar una hamburguesa, un burrito o una pizza en diferents quotes i sense interessos. Per exemple, un burrito comprat a l'abril per 11,50 dòlars, s'acabarà de pagar a finals de juliol, amb quotes de 2,875 dòlars al mes.

És l'anomenat "Compra ara, paga després".

"És la banalització de l'endeutament", assegura el director d'Educació Financera de l'Institut d'Estudis Financers, Jordi Martínez: "No té cap sentit."

El que fa possible fraccionar els pagaments sense pagar interessos ni comissions és el servei conegut com a BNPL, per les sigles en anglès de "Buy Now, Pay Later". S'hi dediquen les anomenades fintechs, empreses de tecnologia dedicades als serveis financers.

Klarna, la fintech sueca capdavantera

La idea de pagar una hamburguesa a terminis és de Klarna, un dels principals referents mundials, fundada a Suècia.

Klarna ha signat aquesta primavera un acord amb una de les principals companyies dels Estats Units de menjar a domicili, Doordash, un equivalent a Glovo, per oferir aquest servei als seus clients i poder pagar a terminis fast food i tot el que ofereixen a la seva web.

La majoria d'usuaris d'aquests serveis són "joves de menys de 40 anys i un públic molt femení", explica el director de Klarna a Espanya i Portugal, Alexandre Fernandes Ribeiro.

A tot l'estat ja freguen els 2 milions d'usuaris i, arreu del món ronden els 100 milions.

Aquí ja es pot pagar un llibre, unes vambes o un banyador a terminis. Les despeses petites són de les més populars.

Com funciona

Aquesta opció apareix a l'hora de pagar la compra que s'ha fet per internet. A banda de poder pagar amb diferents targetes o serveis com Paypal, cada cop més comerços incorporen l'opció de pagar amb diferents quotes, normalment en 3, una cada mes.

Segons explica Fernandes, Klarna compta amb uns algoritmes que valoren el perfil de risc del client en pocs segons i a partir d'aquí donen la llum verda a l'operació.

Per assegurar-se que el client acaba pagant tots els terminis, el primer es paga al moment. "El tiquet de compra mitjà a Espanya són 130 euros. Com que el primer pagament es fa al moment, el deute és baix, està per sota els 100 euros", diu el director de Klarna a l'estat.

També limiten el nombre d'operacions que els clients tenen obertes i "si algun termini no es paga, s'intenta negociar un altre pla de pagament i es restringeix l'accés a l'aplicació".

La pregunta que sorgeix en aquests casos és: i com fan negoci si no cobren interessos ni comissions als usuaris?

Klarna cobra a les botigues un percentatge sobre el preu de la compra, que ronda el 4%.

SeQura, la versió catalana

A Catalunya també hi ha una versió del "Compra ara, paga després". Fa més de 10 anys es va fundar a Barcelona SeQura, una empresa que ja ha arribat als 400 treballadors, la majoria treballant a la seu de Barcelona.

Ara acaba de signar un acord amb PortAventura per poder pagar a terminis les entrades i els paquets turístics que ofereixen, amb opcions que van des dels 3 als 10 mesos. Ells han ofert la seva tecnologia al parc d'atraccions i l'han adaptat.

En aquest cas, es dirigeixen a un públic més familiar, on la despesa total per un cap de setmana es pot enfilar a 400 o 500 euros. El cap de vendes de SeQura, Jonathan Vega, assegura que tenen un ventall de clients molt variat, en funció del preu i del tipus de producte.

I el seu model de negoci es basa en el fet que són els usuaris els que paguen una comissió. Per exemple, per una compra de 90 euros pagada en 3 terminis, es podria cobrar una comissió d'1 euro per quota, i el pagament final seria de 31 euros a cada quota.

Vega està satisfet amb l'acord a què han arribat i explica com funciona el negoci: "Hi ha un doble objectiu: que PortAventura tingui més visites i nosaltres tinguem aquest client confiant en SeQura."

El parc d'atraccions és un exemple dels diversos comerços amb què treballen. I l'empresa vol assegurar-se que fidelitza l'usuari perquè torni a comprar amb el seu mètode de pagament.

Quin risc té aquesta aplicació?

En tots dos casos, han vist que la gent busca solucions més modernes, a banda de pagar amb targetes bancàries o els préstecs.

Consideren que són una alternativa per a molts clients, sobretot aquells a qui la banca posa més restriccions, en funció del seu perfil i els seus ingressos, i a vegades no els concedeixen préstecs en condicions favorables o no tenen accés a les targetes.

Als Estats Units, les autoritats han alertat dels riscos de sobreendeutament de la gent en aquesta situació. I l'expert en educació financera Jordi Martínez avisa de l'ús que en fan "les persones que més necessitats tenen, amb sous més baixos i manca d'educació financera, i que es mouen bé per xarxes socials, que fan que sigui molt atractiu."

Un altre dels riscos que hi veu és que aquest servei s'està estenent sobretot al sector de l'oci. I ja està arribant a les reserves de viatges. Ticketmaster, per exemple, també permet pagar fraccionada l'entrada d'un concert o d'un festival de música, compres cada cop més cares.

Martínez explica que és com tenir un crèdit invisible: "El problema és que, com que és sense interessos, vaig pensant que no passa res, vaig pagant i ja està." Alerta, però, que el problema és quan no els tens: "Són petites quantitats que al final de mes es poden anar acumulant. I encara que a interès zero, fan malbé el pressupost personal."