Condemna als Països Baixos per haver desatès l'illa de Bonaire davant el canvi climàtic
Redacció/Agències
La justícia neerlandesa considera que els Països Baixos no han fet prou per protegir els ciutadans de Bonaire, territori del Carib, davant els efectes del canvi climàtic.
D'aquesta manera, es conclou que els ha tractat injustificadament diferent de la població del territori europeu del país, en contra del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH).
En resposta a una demanda iniciada per l'organització ecologista Greenpeace, un tribunal de districte de la Haia ha ordenat a l'Estat incorporar, en un termini de 18 mesos, objectius vinculants en la legislació nacional per reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en tota l'economia.
A més, per a l'any 2030, ha d'aplicar un pla detallat per protegir l'illa davant l'augment del nivell del mar, la degradació dels esculls de corall i altres impactes del canvi climàtic.
El tribunal ha subratllat que les petites illes del Carib són especialment vulnerables al canvi climàtic per la seva ubicació, escala i dependència econòmica. La falta de protecció vulnera els articles 8 i 14 del CEDH i el Protocol 12 en no garantir una protecció efectiva de la vida privada i familiar i en incórrer en discriminació contra els residents del Carib neerlandès.
La realitat del carib neerlandès
Els Països Baixos mantenen vincles constitucionals amb diversos territoris del Carib, entre ells Aruba, Bonaire i Curasao. Bonaire, l'illa més gran de les Antilles, té uns 26.000 habitants, i la seva zona sud, amb salines i manglars, és baixa i vulnerable a inundacions.
Una part significativa de la població viu en situació de pobresa, amb una economia dependent en gran part del turisme. La sentència del tribunal enumera riscos creixents d'inundacions per tempestes tropicals i pluges extremes, impactes en la salut pública per estrès tèrmic i inseguretat alimentària, deterioració d'ecosistemes clau --manglars, salines i esculls de coral--, amenaces al patrimoni material i immaterial i danys a infraestructures situades en zones costaneres.
A més, en matèria de mitigació, el tribunal considera que la normativa neerlandesa no compleix en punts clau els estàndards mínims acordats en el marc de l'ONU després de l'Acord de París. Així mateix, assenyala que els càlculs nacionals no inclouen totes les fonts d'emissió, com l'aviació i el transport marítim, i que la probabilitat d'aconseguir els objectius del 2030 (una reducció del 55% respecte al 1990) amb les mesures actuals és de menys del 5%.
Greuge amb els "compatriotes" europeus
Sobre una possible adaptació de l'illa als actuals objectius mediambientals, la justícia neerlandesa afirma que l'Estat no va actuar a temps malgrat que des de fa dècades es coneix l'especial vulnerabilitat de Bonaire.
L'argumentari jurídic també lamenta un tracte desigual, i subratlla que les diferències geogràfiques i climàtiques no justifiquen mesures més tardanes que per al territori europeu, quan l'illa sofreix els efectes climàtics abans i amb més intensitat.
Aquesta victòria de Greenpeace se suma a la que va aconseguir el 2019 el grup activista climàtic Urgenda contra l'estat neerlandès, amb una sentència històrica que va obligar l'Estat a reduir les emissions per a finals del 2020 en un 25% respecte al 1990.
A més, el juliol de l'any passat el Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) va concloure, en una opinió legal sense precedents, que els tractats climàtics estableixen "obligacions vinculants" per "adoptar mesures" contra el canvi climàtic i "garantir el gaudi efectiu dels drets humans", i el contrari seria un "acte il·lícit" que podria donar lloc a una "reparació".