Conèixer els animals i ser pacient, el mantra d'un jove prodigi de la fotografia

El Carlos creu que, en general, no som gaire conscients de l'entorn que ens envolta i que, per exemple, confonem qualsevol ocell amb un pardal.

Nascut el 2005, el jove fotògraf de Calamocha -un poble de poc més de 300 km, al nord-oest de la província de Terol- té una sensibilitat especial per la naturalesa: "A vegades els meus amics no s'adonen que tenen un animal al seu costat i els aviso i els explico a quina espècie pertany. M'agrada mirar i saber què tinc davant. Si sento un ocell cantar, sé quin és."

L'últim dels seus projectes és una guia fotogràfica en format llibre per identificar tot tipus d'ocells d'Espanya i territoris del nord d'Àfrica.

Naturalesa a dins de casa

El jardí de casa del Carlos i dels seus pares és petit, però suficient per allotjar tot tipus d'insectes i ocells alhora, com aranyes, corcs o mallerengues carboneres.

La fotografia, la seva vida

Des de ben petit, el Carlos porta la càmera allà on va, ja sigui al Brasil, a Panamà, a Kènia, o a Nova York...

"Amb paciència a veure què passa". És el mantra del Carlos quan es disposa a fotografiar animals que, sovint, són esquius.

Hi ha fotògrafs que fan ús d'amagatalls amb menjar per fer més planera la tasca d'apropar-se a la vida salvatge: "A mi no em va gaire aquest rotllo. Has de controlar la legislació perquè hi ha espècies que estan protegides i tampoc pots interrompre els animals en època de reproducció..."

Als vuit anys, el Carlos es va topar amb un escorpí i el va voler captar, però la seva intuïció el va dur a aprofitar més aquell moment. I va fer dues fotografies seguides, una darrere de l'altra, amb pocs minuts de diferència entre cada clic. Després, amb una funcionalitat de la seva càmera, va fusionar les dues imatges i va quedar així:

El 2014 el Carlos va guanyar el premi Young Wildlife Photographer of the Year que organitza el Museu d'Història Natural de Londres en les categories "menors de 10 anys" i "global", amb la fotografia de l'escorpí.

"Els joves són el futur de la fotografia i són els que explicaran el futur del nostre planeta a les generacions que vindran", va anunciar el museu. "Parin atenció al nom que sentiran ara perquè segur que el tornaran a sentir: Carlos Pérez Naval."

Va esdevenir la persona més jove a rebre el premi i en el seu discurs va dir que intentaria fer moltes fotos per tornar a ser guardonat, "tot i ser difícil". I així va passar. El certamen ha distingit més d'un cop el jove fotògraf amb premis i mencions, entre el 2015 i el 2019.

Carlos Pérez Naval també ha guanyat el primer GDT, que organitza la Societat Alemanya de Fotografia de Naturalesa.

Els animals que més li criden l'atenció al Carlos són els ocells.

Fascinació pels animals

A l'hora de sortir a fotografiar, la motxilla del Carlos carrega una Nikon D500, un objectiu 200-400 i un de macro.

Per al fotògraf de Calamocha, en la fotografia de naturalesa tan important és conèixer la tècnica com el comportament dels animals.

Hi ha imatges que el Carlos pensa durant molt de temps. Per exemple, sabia que a prop de casa seva, a la muntanya, passejaven cabres.

I sabia, també, que a la primavera, en un lloc molt concret ocorria un fenomen, per als ulls, màgic. Els pollancres són uns arbres que floreixen entre el febrer i el març, abans que les fulles brotin. Quan això passa, d'abril a maig, els fruits alliberen unes llavors minúscules que semblen cotó. I si hi ha vent, es creen masses cotonoses de llavors.

És precisament aquest moment el que el Carlos volia capturar amb la càmera i desitjava tenir la sort que passessin per allà les cabres que havia vist altres cops.

Però perquè la imatge fos perfecta, calia que aquell fos un dia assolellat i que el sol es pongués en el moment de fer clic per tenir un contrallum.

Malgrat ser tot fortuït, la meravella va passar: les cabres van col·laborar i el Carlos era allà.