Conjunció espectacular entre Júpiter i Venus després de la posta de sol

Aprofiteu aquets vespres serens per mirar el cel després de la posta de sol té premi, és tot un espectacle astronòmic. Des de fa unes jornades, un cop es pon el sol apareixen dos punts lluents que destaquen per sobre d'un cel que a poc a poc es va enfosquint. Aquests dos punts lluminosos són dos planetes: Júpiter, a la part superior, i Venus, a la part inferior.   

Ara que tindrem vesprades sense núvols, després de la posta de sol i mirant cap a l'oest tindrem una conjunció espectacular, és a dir, veurem els dos planetes cada cop més a prop l'un de l'altre, des de la nostra perspectiva. Per observar-ho millor, allunyeu-vos d'indrets amb contaminació lumínica. Si bé s'observa perfectament a ull nu, també podeu utilitzar binocles o telescopis.

Què és una conjunció?

La conjunció planetària es dona quan hi ha una distància molt curta entre dos planetes. També podria ser una conjunció de la Lluna, d'estrelles o asteroides. Aquesta distància tan petita entre dos planetes és imaginària, ja que tots dos es troben molt lluny de nosaltres i entre ells.

El curiós camí dels planetes

Com us he comentat abans, tenim dos planetes que es veuen perfectament a ull nu un cop es pon el sol: Júpiter, a la part superior, i Venus, a l'inferior. Doncs bé, durant els propers vespres veureu com Júpiter anirà perdent alçada i, en canvi, Venus n'agafarà. La curiositat serà que al vespre del 2 de març serà el moment en el qual estaran més a prop un de l'altre, des de la nostra perspectiva. I a partir d'aleshores, Venus se situarà per sobre de Júpiter i s'aniran separant.

Venus és més brillant que Júpiter

També podem identificar-los per la seva brillantor. Venus brilla unes sis vegades més que Júpiter perquè és més a prop de la Terra i la seva atmosfera coberta de núvols reflecteix molt la llum. Venus, amb magnitud -4, és molt més brillant que Júpiter, de magnitud -2.1. La magnitud és una valor que serveix per indicar la brillantor d'un objecte tal com el veiem des de la Terra si no hi hagués atmosfera. Com més brillant sigui l'objecte, més baix serà el seu valor de magnitud. Així, el Sol té la magnitud més baixa, -26.74.