Consulta si el teu municipi té restriccions d'aigua per la sequera i quines són
La declaració de l'estat d'emergència per sequera en 22 municipis de l'Alt Empordà i dos municipis del Baix Camp suposa un pas més en les restriccions de consum d'aigua. És la primera vegada que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) decreta la fase d'emergència, que recull les mesures d'estalvi d'aigua més severes. Tanmateix, bona part dels municipis de les conques internes de Catalunya ja estan en situació d'excepcionalitat, la fase anterior a l'escenari d'emergència.
Cal tenir en compte que Catalunya es divideix en dues conques hidrogràfiques, i les restriccions per sequera aplicades per l'Agència Catalana de l'Aigua només afecten municipis que formen part de les conques internes (els sistemes hídrics que desemboquen directament al Mediterrani). La resta, els que s'abasteixen amb aigües de la conca de l'Ebre, es regeixen per la gestió de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.
L'ACA només té plenes competències en les conques internes, mentre que a les intercomunitàries són compartides amb l'Estat a través de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX). La de la Garona és una conca internacional.
Consulta en aquesta taula en quin estat es troba el teu municipi si s'abasteix de les conques internes, gestionades per l'ACA.
La setmana vinent entrarà en vigor la fase d'emergència en 24 municipis de Catalunya. 473 poblacions seguiran en fase d'excepcionaliat i 90 en fase d'alerta.
Però, quines restriccions implica cadascuna d'aquestes fases?
Fase d'emergència
En general, es declara quan les reserves d'aigua baixen per sota del 16%. Es generalitzen les restriccions per garantir l'abastament per al consum humà. Quan es decreta la fase d'emergència, s'estableix un consum màxim de 200 litres per habitant i dia, que pot baixar fins als 160 litres quan la situació és d'emergència extrema.
En estat d'emergència, s'apliquen totes les limitacions de les fases d'alerta i excepcionalitat i s'hi afegeixen les següents restriccions:
- Supressió del reg agrícola (es pot autoritzar només el reg de supervivència de conreus llenyosos).
- Reducció del 25% dels consums industrials d'aigua.
- Reducció del consum d'aigua en els usos recreatius (25% en usos urbans i supressió total del reg).
- Prohibició de regar zones verdes i jardins públics i privats.
- Prohibició total d'omplir fonts ornamentals, llacs artificials i piscines d'aigua dolça.
- Prohibició de netejar vehicles, excepte en establiments de neteja específics.
Les administracions locals, a través dels seus plans d'emergència, poden establir limitacions i prohibicions addicionals a l'ús de l'aigua en instal·lacions esportives, públiques i privades, i en espais lúdics.
Fase d'excepcionalitat
La fase d'excepcionalitat per sequera es declara quan les reserves d'aigua cauen per sota del 25%. En aquest escenari, es limita el consum d'aigua a 230 litres per habitant i dia i s'implanten les següents mesures d'estalvi:
- Reducció del reg agrícola en un 40% o substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
- Reducció del 15% dels consums industrials d'aigua.
- Reducció del consum d'aigua per a usos recreatius (15% en usos urbans i 50% en reg).
- Prohibició de regar zones verdes i jardins públics o privats (excepte el reg de supervivència d'arbres o plantes, amb regadora o gota a gota).
- Prohibició de regar la gespa en tots els casos, excepte en superfícies destinades a pràctica federada d'esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigua de pluja o de depuradora.
- Prohibició de netejar carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable.
- S'estableixen limitacions per omplir i reomplir piscines.
Fase d'alerta
La fase d'alerta per sequera es declara quan les reserves d'aigua són inferiors al 40%. En aquest escenari, es limita el consum d'aigua a 250 litres per habitant i dia i s'implanten mesures d'estalvi en els diferents usos de l'aigua:
- Reducció de la dotació de reg agrícola en un 25% o substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades.
- Reducció del 5% dels consums industrials d'aigua.
- Reducció del consum d'aigua per a usos recreatius (5% en usos assimilables a urbans i 25% en reg).
- Reducció de les dotacions per a reg de parcs i jardins.
- Prohibició d'omplir fonts ornamentals, llacs artificials, etc.
- Prohibició de fer servir mànegues d'aigua per netejar carrers, façanes, vehicles, etc.
- S'estableixen limitacions per omplir piscines d'aigua dolça.
Fases de normalitat i prealerta
En les fases de normalitat i prealerta no hi ha restriccions en l'ús de l'aigua. No obstant, quan les reserves baixen per sota del 60% i s'activa la fase de prealerta, s'intensifiquen les accions d'informació i sensibilització orientades a afavorir l'estalvi. S'activen els recursos d'aigua no convencionals i la producció d'aigua dessalinitzada comença a incrementar-se progressivament amb l'objectiu de mantenir el màxim possible les reserves d'aigua als embassaments.
Complir els topalls, responsabilitat dels ajuntaments
Tot i que és l'ACA qui estableix el consum màxim diari per habitants en cada municipi, els Ajuntaments són els encarregats de garantir el compliment dels topalls i adoptar mesures, com ara imposar sancions.
D'entre els 24 municipis que entraran en fase d'emergència la setmana vinent, la meitat incompleixen les dotacions fixades pel pla de sequera. Només el 41% les compleixen, i la resta no han aportat dades de consums.
El director de l'ACA, Samuel Reyes, lamenta que molts municipis superin els límits de consum fixat:
Passeges per alguns pobles i encara ho veus tot verd, mentre que en altres municipis l'herba està seca perquè està prohibit regar. És preocupant que, en plena excepcionalitat, alguns municipis tinguin una mitjana de 240 litres per habitant al dia quan hauria de ser de 230 litres.
A partir del setembre, l'ACA podria començar a multar els municipis que tinguin un consum excessiu d'aigua.
Com està la zona controlada per la CHE
Pel que fa a l'àrea que controla la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, la situació, amb dades del juny, tampoc és bona. La zona del Segre, que inclou els pantans d'Oliana, Rialb i Camarasa, està en emergència, on tenen limitacions en el regadiu, com per exemple el Canal d'Urgell, o a la indústria. Són territoris on viu menys d'un milió de persones.
