Sospitós Universitat de Brown
UE Ucraïna fons russos congelats
Trump discurs
B9 de Badalona
Manifestació Brussel·les agrària
Accident AP-7 Vandellòs i l'Hospitalet
Avatar
Laboratori pesta porcina
Olot zona baixes emissions
Oscars YouTube
Adolf Hitler Namíbia
Atles climàtic Meteocat
Concert per Palestina Palau Sant Jordi
Sorteig Champions
Burgos

Creix la violència al Perú, amb almenys set morts en les protestes contra el nou govern

La nova presidenta, Dina Boluarte, ha declarat l'estat d'emergència al sud del país i ha anunciat eleccions anticipades a finals del 2024

Juli Rodés Almer

13/12/2022 - 13.44 Actualitzat 13/12/2022 - 17.10

Almenys set persones han mort al Perú, en les protestes que han esclatat arran de la destitució i la detenció del president Pedro Castillo, dimecres passat, acusat de voler fer un "autocop d'estat".

El gruix de les mobilitzacions i els aldarulls es concentren al sud del país, on el govern ha declarat l'estat d'emergència en tres regions, Ica, Arequipa i Apurímac.

"Anuncio la declaració de l'estat d'emergència a les zones d'alta conflictivitat social", va comunicar diumenge a la nit la nova presidenta, Dina Boluarte, en un discurs televisiu.

També va dir que donava "les instruccions perquè es recuperi pacíficament el control de l'ordre intern, sense afectar els drets fonamentals de la ciutadania".

Manifestants, a Cusco, amb un cartell contra la nova presidenta, Dina Boluarte (Reuters/Paul Gambin)

La mesura, que tindrà una durada de 60 dies, no ha impedit que aquest dilluns augmentés la tensió al carrer fins a convertir-se en el dia de protestes més mortífer: cinc manifestants morts, l'endemà que en morissin dos.

Tampoc ha atenuat les protestes l'anunci de Boluarte, nomenada pel Congrés tot just després de destituir Castillo, amb qui era vicepresidenta, que avançarà dos anys les eleccions i les convocarà a finals del 2024.

Els manifestants, partidaris de Castillo, n'exigeixen l'alliberament, i també la dimissió de Boluarte, la dissolució del Congrés i la convocatòria immediata d'eleccions.

Partidaris de Pedro Castillo bloquegen els carrers amb pedres i neumàtics a Arequipa (Reuters/Oswald Charca)

Fins a 6 de les 7 morts denunciades fins ara han passat a Apurímac, i l'altra, a Arequipa, segons els responsables de Salut de les dues regions.

Entre les víctimes mortals hi ha dos menors, de 15 i 16 anys, morts respectivament a Andahuaylas i Chincheros, dues localitats d'Apurímac, i almenys dos joves de tot just 18 anys.

La defensora del poble, Eliana Revollar, ha confirmat les set morts i ha detallat que totes han estat per arma de foc.

Revollar ha dit que ha demanat una investigació sobre aquestes "morts inútils" que "no haurien de passar", ha lamentat, "si es prenguessin decisions oportunes".

Foto de família del nou govern peruà, presidit per Dina Boluarte, fins dimecres vicepresidenta (Reuters/Sebastian Castaneda)

Les autoritats polítiques i sanitàries d'Apurímac i Arequipa també han notificat més de 50 manifestants ferits.

A aquests civils cal afegir-hi 119 policies ferits arreu del país, segons han informat fonts policials a l'emissora RPP. La majoria tenen contusions, però n'hi ha tres amb ferides múltiples, dos amb pronòstic reservat i almenys un està greu i necessita ventilació mecànica.

Més enllà dels enfrontaments entre manifestants i policies, a Andahuaylas han estat atacades 14 comissaries, una de les quals amb artefactes pirotècnics i explosius de fabricació casolana.

Enfrontaments entre la policia i els manifestants a Lima el cap de setmana (Europa Press/Lucas Aguayo Araos)

Tot i concentrar-se al sud del Perú, també hi ha hagut protestes a la capital, Lima, on grups de manifestants han atacat la seu de la Fiscalia i de tres televisions, América Televisión i Canal N, que comparteixen seu, i Panamericana Televisión.

El cap de la Direcció contra el Terrorisme (Dircote) de la Policia Nacional del Perú, Oscar Arriola, ha assegurat que darrere les protestes hi ha el Moviment per l'Amnistia i Drets Fonamentals (Movadef), considerat el braç polític de Sendero Luminoso.