Criar-se entre narcos: un còmic retrata la infància atípica del fill de Pablo Escobar

El fill del narcotraficant Pablo Escobar, Sebastián Marroquín --nascut Juan Pablo Escobar--, acaba de publicar una novel·la gràfica on repassa la seva infantesa "poc comuna" entre criminals.

En paraules de l'autor, el còmic "Escobar. Una educación criminal" pretén explicar que la del seu pare, un dels narcotraficants més sanguinaris i fundador del càrtel de Medellín, no és pas una història d'èxit.

Publicat per Norma, Marroquín retrata una història peculiar i atípica de quan era petit i, en lloc d'estar envoltat d'amics, ho estava de sicaris que li feien de cangur.

Una vida que per primera vegada ha volgut explicar des del seu punt de vista, sent ell el protagonista: "Sempre amb el màxim respecte, però sense intenció de fer apologia. Però aquí el gran protagonista soc jo i no el meu pare. Aquesta és la gran diferència, respecte a projectes anteriors."

Una infància hostil

En una roda de premsa a Barcelona, Marroquín ha explicat que aquells anys no van ser gens fàcils, malgrat que el seu pare tenia tots els diners del món. I s'ha mostrat taxatiu en afirmar que "haver estat milionari no em va fer feliç".

El fill del narcotraficant recorda com la pressió de les autoritats feia que la fortuna del seu pare no valgués res: "Estar tancat a casa amb el teu pare, que es diu que és l'home més ric del món, però, en canvi, t'estàs morint de fam i has de menjar sopes putrefactes... Mentre al voltant de casa teva hi ha milions de dòlars en efectiu, tirats per tot arreu."

A més, també lamenta que pel fet de ser fill de qui era, la seva vida corria perill de manera "sistemàtica i permanent", per la qual cosa no podia contemplar la possibilitat de "somniar ni pensar en el futur".

Les dues cares del pare

Marroquín ha explicat que va tenir un pare "molt present", malgrat que era força "absent a casa". El cap del càrtel de Medellín li escrivia cartes setmanalment i, fins i tot, li gravava cassetes amb la seva veu. Així, va conèixer la dualitat que representava "el pare i el bandit".

Escobar combinava la faceta de progenitor amb la de "mafiós". El seu fill exposa la paradoxa que suposava això, i assegura que no era el millor exemple, però sí que li donava "valors".

La relació entre pare i fill era "forta" i "intensa", tot i la convulsa vida del narcotraficant. "Crees un vincle tan fort, perquè la vida és tan dèbil. Avui hi som, però l'endemà potser ja no el veia. Aquesta fragilitat va fer que les relacions fossin molt intenses, sents que cada minut pot ser l'últim", explica.

Una altra de les paradoxes que recorda Marroquín és quan el seu pare li parlava de la droga que distribuïa a tot el món: "Com no havia d'escoltar l'home responsable del 80% del tràfic de cocaïna mundial quan m'asseia i em deia: 'Mira, la cocaïna és un verí. Has de ser valent i dir 'no a la droga'".

Un relat honest per desmitificar el narcotràfic

El fill d'un dels narcotraficants més grans de la història ha insistit en la necessitat de no glorificar la figura del seu pare, com considera que fan les sèries de Netflix. I aposta per explicar la història des d'un angle diferent per qüestionar-ne el relat.

"Veig joves tatuats amb la cara del meu pare i els dic: 'Estàs equivocat si el consideres un home exitós. L'èxit li va durar cinc minuts, va morir amb 44 anys'", recorda.

També s'ha referit a la "història trista" que representa l'actual batalla contra la droga a Colòmbia i considera que el narcotràfic no està superat "en absolut".

"En l'època del meu pare hi havia entre 50.000 i 80.000 hectàrees de coca cultivades. Avui en dia n'hi ha unes 300.000", exposa com a exemple del fracàs de les mesures per frenar l'expansió del narco.

I apunta que només s'aconseguiran canvis significatius si s'entén "com un problema de salut pública, i no com s'està atenent, militarment".