Crims de guerra a Ucraïna

L'Alt Comissionat dels Drets Humans de l'ONU ha advertit la Federació Russa que les últimes accions del seu exèrcit podrien constituir crims de guerra, ja que tenien com a objectiu infraestructures civils importants, i li demana que prengui mesures per evitar més víctimes civils. Ho ha explicat la seva portaveu, Ravina Shamdasani:

"Alguns dels atacs sembla que tenien com a objectiu infraestructures civils fonamentals, i, per tant, podrien haver violat els principis de conducta en temps de guerra sota la llei humanitària internacional."

La Unió Europea s'ha expressat en termes semblants, en boca del seu portaveu, Peter Stano:

"Aquests atacs són bàrbars i covards, i només mostren que Rússia està optant per una tàctica que vol bombardejar civils de forma indiscriminada. Això representa un crim de guerra."

Una vintena de persones han perdut la vida les últimes hores en els bombardejos russos contra diferents ciutats ucraïneses.

Els serveis d'emergència d'Ucraïna han posat el país en alerta davant la possibilitat de nous atacs dirigits pel Kremlin i han demanat a la població que es quedi als refugis.

El president rus, Vladímir Putin, justifica aquests atacs contra la població com a represàlia per l'atac que dissabte va destruir el pont que uneix Rússia amb la península de Crimea. Putin assegura que els objectius dels seus míssils són estratègics i amenaça amb nous bombardejos.

Una mostra de debilitat?

L'ofensiva russa d'aquesta setmana busca provocar el terror a la població i fer-li la vida més difícil, destruint instal·lacions per deixar-la sense electricitat i sense aigua calenta coincidint amb unes temperatures cada cop més hivernals.

Aquesta és l'opinió que ha expressat a Catalunya Ràdio el professor de política i governança de la Universitat de Maastricht Michal Natorski, per qui el Kremlin, en realitat, està mostrant així la seva vulnerabilitat:

"Em sembla que és una manifestació de feblesa i desesperació, i crec que Putin no se'n sortirà perquè la societat està molt més forta del que ell s'imagina."

Des dels micròfons de Catalunya Ràdio, Olga Mayevska, professora de castellà a la Universitat de Lviv, ha confirmat aquesta percepció:

"La por es barreja amb la fúria i provoca més agressivitat. La por es transforma en una energia positiva que ens ajuda a lluitar contra l'enemic."

El professor Natorski no creu que l'ofensiva russa contra objectius civils hagi de durar gaire. Més aviat troba que Putin deu estar buscant la manera d'aturar aquests atacs i centrar-se en objectius militars.

L'amenaça nuclear

Rússia està exhaurint el seu armament convencional i la seva capacitat per produir-ne més és limitada. Pitjarà Putin el botó vermell?

Michal Natorski creu i espera que no:

"Jo no ho contemplo com una possibilitat. Crec que això ens portaria a una situació d'Armagedon, com va dir Biden, una situació que faria el món inhabitable. Jo crec que encara no hem arribat al punt que Putin estigui tan acorralat per fer aquest gest tan desesperat."

Precisament Putin es reuneix aquest dimarts a Sant Petersburg amb el director general de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica, Rafael Grossi, per discutir els riscos a la central nuclear ucraïnesa de Zaporíjia, que està en mans russes.

Grossi, que ahir es va entrevistar amb el president Zelenski a Kíiv, explicava que una de les motivacions de la visita del president rus és evitar un accident nuclear.

Purgues a l'exèrcit rus

Els últims fracassos del Kremlin han portat canvis en l'alt comandament de l'exèrcit. Putin ha destituït el general Alexandr Dvornikov i ha nomenat en el seu lloc Seguei Suovikin, veterà de la guerra de Síria i Txetxènia, com a màxim responsable de la campanya contra Ucraïna.

Aquesta purga té lloc després de la destrucció del pont que uneix Rússia amb Crimea i de l'obligada retirada de l'exèrcit rus de l'enclavament de Liman, una ciutat de la regió de Donetsk, annexionada per Rússia als dubtosos referèndums que també van incorporar les regions de Lugansk, Kherson i Zaporíjia.

Entrarà en guerra Bielorússia?

El relleu a la cúpula militar russa coincideix amb la possibilitat que Bielorússia entri en guerra contra Ucraïna. El dictador bielorús Aleksandr Lukaixenko ha ordenat desplegar el seu exèrcit amb l'argument que Kíiv i els seus aliats estan preparant un atac contra el seu país.

Però la possible entrada en el conflicte de Bielorússia no suposarà cap canvi en l'equilibri de forces, segons l'opinió del professor de política i governança Michal Natorski:

"Lukaixenko ja està enviant tancs a Rússia, però la societat bielorussa, que ja està molt terroritzada després dels esdeveniments del 2021, no suportaria entrar en guerra."

Fa dos anys, Lukaixenko va manipular les eleccions i es va proclamar guanyador per sisena vegada consecutiva des del 1994. La població del país es va revoltar, però el dictador va reprimir durament totes les accions de protesta.

Bielorússia no està amenaçada per ningú, fora del seu propi règim dictatorial, i entrar en guerra no li suposaria cap benefici, sobretot tenint en compte que el nord d'Ucraïna, el que hi fa frontera, està molt aïllat, amb les carreteres minades i sense accés als ponts, i amb l'hivern a sobre.