Criptofàsia: el llenguatge secret i únic dels bessons que només ells poden entendre
En Marc i l'Arnau Lloret van néixer en un entorn bilingüe, amb el català i el castellà com a llengües presents en el dia a dia. Tot i això, van trigar força temps a aprendre i parlar qualsevol d'aquests idiomes, com a llengua estàndard. Com a germans bessons van desenvolupar una forma de comunicació pròpia, que només ells dos entenien: el que es coneix com a criptofàsia.
Aquest fenomen, molt comú entre germans bessons, els va durar fins ben entrats els sis anys. El codi compartit anava des de sons vocàlics allargats, fins a derivacions de paraules existents, com explica el Marc:
Per als pares i els germans, els era bastant difícil entendre'ns. Teníem com sons vocàlics, com ara una i allargada, o sons consonàntics. O simplement, paraules que no volíen dir res i que només enteníem nosaltres i ens fèien gràcia. Si jo li deia alguna cosa a l'Arnau, ell responia.
La família va començar a veure que es tractava d'un llenguatge propi, ja que els dos infants interactuaven i es responien al que es deien. A l'escola, els van recomanar que els portessin a un logopeda, però finalment van decidir esperar:
Volien veure si suposava un problema o no. I van veure que el llenguatge propi cada cop evolucionava més, i també érem capaços d'interactuar amb altres companys i amics.
De fet, expliquen, a poc a poc van anar deixant entrar en aquesta forma singular de comunicació alguns amics de l'escola, que fins i tot els podien arribar a entendre.
El seu pare, a poc a poc, va anar ensenyant-los paraules del català i procurant que anessin deixant de banda aquells sons. Amb el temps, van anar arraconant l'idioma propi i van acabar adoptant el català i el castellà. De fet, actualment els dos germans han oblidat aquella forma de comunicació i ja no són capaços de fer-la servir.
La criptofàsia: un fenomen molt més comú del que pensem
Els germans Lloret no eren els únics bessons a utilitzar un codi comunicatiu singular, com més tard van comprovar. Amb els anys van anar coneixent casos d'altres germans amb imaginaris creatius i expressius compartits.
La professora de Psicobiologia i investigadora en Neurociències de la UAB Laia Vila Solés explica que aquest idioma inventat i parlat per poques persones s'anomena criptofàsia i el defineix com un "protollenguatge":
Es tracta d'una forma de comunicació compartida, però li manquen estructures complexes, pròpies d'un llenguatge complet, com el que estem fent servir ara mateix tu i jo.
Aquest fenomen el va començar a estudiar a la dècada dels anys 60 del segle passat el psicòleg i pedagog francès René Zazzo. Malgrat que al principi es pensava que era bastant estrany, investigacions recents han demostrat que és força freqüent: al voltant del 60 o 70% dels germans bessons acaben desenvolupant aquest tipus de comunicació.
Al principi es pensava que l'origen del desenvolupament de la criptofàsia seria de caire genètic, però actualment es creu que té un aspecte ambiental i té a veure amb el temps que passes i les activitats que comparteixes amb l'altra persona.
Així doncs, malgrat que és molt freqüent entre germans bessons, el fenomen també es podria donar entre germans no biològics que convivissin i compartissin el procés d'aprenentatge de la parla.
