Cucs, grills i mosques: la indústria d'insectes per a l'alimentació creix a Catalunya
Una de les primeres empreses que a Catalunya va començar a criar i transformar insectes per a alimentació animal va ser Insect Protein, a Agramunt (l'Urgell), que produeix cucs de la farina. D'això només en fa cinc anys.
Actualment, hi ha unes set empreses però se n'estan creant de noves. És, per tant, un sector emergent que ha decidit crear la primera Associació de la Indústria d'Insectes a Catalunya, INDICAT. Una necessitat, segons el seu president, Salvador Montagut, per "unificar veus en un moment crucial" en què s'ha de negociar l'aplicació a l'Estat i a Catalunya de la normativa europea que regula la producció i comercialització d'insectes.
Quin consum d'insectes hi ha a Catalunya?
De moment, a diferència de molts països d'Amèrica i Àsia, aquí no tenim el costum de menjar insectes. "Encara hi ha molts prejudicis i un gran desconeixement", subratllen des de l'associació. Així que la majoria d'empreses en produeixen per a nutrició animal.
És el cas d'Insectius, una empresa del Maresme que cria la mosca soldat negra. De les larves en fa farina per a pinso animal, sobretot destinat a l'aviram. Un dels fundadors, Raül Reyes, explica que les gallines que el consumeixen fan ous de més qualitat i les postes s'allarguen més temps.
Quan al principi li dius al ramader que comprin aquest pinso es queden sorpresos i els has de dir, primer prova i després ja en compren per convicció.
De nutrició animal a alimentació humana
Insect Protein, d'Agramunt, produeix 60 tones anuals de cucs de la farina i en pocs anys vol multiplicar per 10 la producció. Fan totes les fases, des de la posta, al naixement i l'engreix. Quan el cuc és adult es converteix en escarbat i els escarbats els mantenen perquè són els que ponen els ous per tornar a començar el cicle.
Els cucs els venen vius, congelats o deshidratats i també en forma de farina. Per ara, per alimentar animals. Però volen donar un pas més. Joaquim Vich, de Insect Protein, diu que treballen perquè també sigui "apte per al consum humà".
Un pas que ja ha fet una altra de les empreses associades, Grillco, a Sant Miquel de Balenyà (Osona). Van començar criant 3 milions de grills i ara ja en tenen 20 milions. Amb aquests grills fan farina i no és per a pinso animal.
És pols de grill que "no té cap gust", segons un dels fundadors, Bernal Monter, que es pot afegir a hamburgueses, galetes, mel o barretes proteïques. Alguns d'aquest productes es veuran aviat en algunes postades de botigues d'alimentació.
Què aporten els insectes
Però si aquesta farina de grill no té cap gust, per què la fabriquen? Doncs perquè el que importa d'aquests i altres insectes és la quantitat de proteïna que tenen. En el cas dels grills, un 70% de proteïna, vitamines com la B12 i aminoàcids, segons Monter.
No es tracta de substituïr la carn o altres productes sinó que és un complement més de la cadena nutricional
Un altre avantatge, segons els productors, és que es tracta de cultius "sostenibles" que requereixen poc espai i poc consum d'aigua. I dels residus en fan fertilitzants.
Què diu la normativa europea
La Unió Europea considera alguns insectes com a "nous aliments" i no va ser fins al 2021 que va publicar la primera autorització per comercialitzar un insecte, precisament el cuc de la farina.
I s'hi han afegit 3 espècies més: la llagosta migratòria, el grill domèstic i les larves de l'escarbat piloter.
