Damasc amenaça l'autogovern dels kurds de Síria mentre negocien enmig d'un fràgil alto el foc
Sota una intensa nevada, els carrers de Kobane i Qamishli, dues de les principals ciutats del Kurdistan sirià, són un vesper de cotxes, furgonetes i vehicles militars carregats amb milicians i civils armats que es dirigeixen al front.
El soroll dels càntics i les crides a la resistència contrasta amb el silenci dels vehicles plens de gent i d'objectes personals que arriben a la regió fugint de l'avanç de l'exèrcit governamental sirià, liderat per l'exmembre d'Al-Qaeda Ahmed al-Sharaa.
Era una situació inimaginable a principis d'any, quan el president sirià i Mazloum Abdi --comandant general de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), una coalició militar multiètnica liderada pels kurds i que comptava amb el suport internacional en la lluita contra Estat Islàmic-- estava a punt de signar un acord.
Però el pacte, per factors polítics interns i externs, finalment no es va segellar i això ha empès la regió kurda a una situació semblant a la que es va viure la dècada passada, quan els jihadistes pretenien ocupar Rojava --com els kurds anomenen aquesta part del Kurdistan-- per convertir-la en part del seu califat.
Després de dues setmanes d'ofensiva militar de les forces de Damasc i d'una gran pèrdua de territori de les FDS, aquest dimarts les dues parts van acordar un alto el foc --molt fràgil i amb acusacions creuades de violar-lo-- sota el qual s'hauria de negociar una resolució política del conflicte o una continuació de les hostilitats en cas de no arribar a cap pacte.
En una situació de clar desavantatge militar i polític, qualsevol de les dues opcions pot comportar per als kurds la desaparició de l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria, tot i que el cost humanitari d'un enfrontament obert seria catastròfic.
Enmig d'aquest escenari crític, Mazloum Abdi i Thomas Barrack, l'enviat especial dels Estats Units per a Síria, es van reunir aquest dijous a Erbil, la capital del Kurdistan iraquià. A conseqüència de la trobada, els prop de 400 milicians de les FDS que vigilaven la presó d'Al-Aqtan, a Raqqa, on hi havia reclosos membres d'Estat Islàmic i que estaven rodejats per les forces de l'exèrcit sirià, han pogut ser evacuats cap a Kobane.
Aquest vídeo mostra imatges de l'arribada dels combatents de les FDS a Kobane:
Tensions des de l'arribada d'Al-Sharaa al poder
D'ençà de la caiguda del règim de Bashar al-Assad a finals del 2024, el desig del nou govern sirià liderat per Hayat Tahrir al-Sham --el nom amb què es va batejar la branca d'Al-Qaeda a Síria-- ha estat unificar les institucions del país i l'exèrcit.
Aquest objectiu recentralitzador ha xocat de front amb les aspiracions federalistes de minories com els drusos, els alauites o els kurds, aquests últims amb autogovern i exèrcit propi, pràcticament des de l'esclat de la guerra civil siriana el 2011.
Sota l'auspici de diferents cancelleries internacionals, el març del 2025 Ahmed Al- Sharaa i Mazloum Abdi van signar un acord d'integració de les FDS en l'exèrcit sirià. El pacte tenia bones intencions però era de complexa implementació, perquè no resolia aspectes com, per exemple, el futur de les Unitats de Protecció de la Dona (YPJ per les seves sigles en kurd).
En aquest context d'entesa, l'abril del 2025 les FDS es van retirar amb el seu armament pesant dels dos barris de majoria kurda d'Alep i van deixar la seguretat en mans de la policia kurda armada, simplement, amb armes lleugeres.
Després de mesos d'estira-i-arronses i discrepàncies entre Damasc --molt condicionat per les exigències de Turquia-- i l'autogovern kurd pel model d'estat i l'organització de l'exèrcit, les forces governamentals van decidir tirar pel dret i la primera setmana de gener del 2026 van atacar el punt més dèbil dels kurds: la ciutat d'Alep.
L'ofensiva de les tropes governamentals
En una operació llampec de només quatre dies, les forces governamentals van forçar la rendició kurda i van prendre el control dels barris de Sheikh Maqsoud i Ashrafiye.
Lluny d'aturar-se, l'exèrcit d'Al-Sharaa va estendre les seves operacions militars primer a l'oest del riu Èufrates i després a la riba est, on s'estenia des de fa més d'una dècada l'autoproclamada Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria, un autogovern multiètnic liderat pels kurds i on les dones han jugat un paper clau.
Les FDS van expulsar Estat Islàmic d'aquest territori la dècada passada gràcies a la incorporació en les seves files de tribus àrabs locals i al suport militar d'una coalició internacional encapçalada pels Estats Units.
Tot i pagar un elevat preu amb 11.000 combatents morts en la lluita contra Estat Islàmic, aquestes aliances internes i externes amb els kurds s'han esvaït perquè els fins ara aliats s'han estimat més tancar files amb el president Ahmed al-Sharaa i el seu projecte de república àrab centralista.
Aquesta solitud ha obligat les FDS --on els milicians romanents són principalment kurds-- a retirar-se de les províncies de Raqqa, Deir ez-Zor i el sud de Hassaka --zones majoritàriament àrabs-- i replegar-se cap a les seves regions autòctones del nord del país.
El replegament, condicionat per la falta de connexió territorial, està dificultant la defensa kurda de la regió de Kobane. Mentre que la regió de Jazira, al nord de la província de Hassaka i on hi ha Qamishli, té a les seves espatlles la salvaguarda de la regió autònoma del Kurdistan iraquià, Kobane està completament aïllada amb l'exèrcit d'Al-Sharaa pressionant pel sud, l'est i l'oest, i la frontera turca al nord.
Què volen Damasc i la resta d'actors implicats
En un context de superioritat militar de Damasc vers les FDS i de pressions d'estats com Turquia cap a Al-Sharaa, l'acord mai implementat del març del 2025 ha evolucionat cap a un altre acord al qual Abdi va donar el vistiplau el diumenge 18 de gener.
Mentre que amb el pacte de la primavera passada les FDS s'integraven en l'aparell de seguretat mantenint-se com a cos autònom i asseguraven la supervivència de la seva branca femenina, ara el nou acord de 14 punts suposa, a la pràctica, dissoldre les FDS i la fi de l'autogovern kurd.
El nou pacte, que ha tingut el suport dels Estats Units i Turquia, fixa aspectes com la "integració a títol individual" dels combatents de les FDS en l'estructura de l'exèrcit àrab sirià, la "integració de la governació Hassaka en les institucions de l'estat sirià" o el control per part del govern central dels "camps de petroli i gas de la regió" i de les presons d'Estat Islàmic.
Tot i que el 16 de gener el president sirià, Ahmed Al-Sharaa, va emetre un decret en què es garantia la protecció dels drets culturals i lingüístics dels kurds, molts habitants de Rojava hi desconfien i creuen que l'acord de 14 punts suposa una "rendició" en tota regla i de conseqüències imprevisibles per a les minories de la regió.
"O una vida digna o una mort digna", deia una miliciana en relació amb la possibilitat d'acceptar les condicions imposades per Damasc.
"No tenim cap problema amb la comunitat kurda, el nostre problema és amb les FDS", afirmava aquesta setmana el portaveu del Ministeri de l'Interior sirià, Noureddine al-Baba.
Aquest dimecres el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que considera les FDS com la branca siriana del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), va afirmar que el seu país no tolerarà l'existència d'"una estructura separatista" al llarg de la seva frontera i va acusar els kurds de Síria d'obstaculitzar la reconciliació amb el nou govern de Damasc, d'orientació islamista i que compta amb el suport d'Ankara.
El mandatari turc va qualificar de "justificades i legítimes" les recents operacions llançades per l'exèrcit sirià contra les FSD, i va mostrar el seu suport perquè Síria defensés la seva integritat territorial.
I aquesta Síria unida i centralitzada també té el suport dels EUA.
Tot i que fa poc més d'un any Washington encara oferia una recompensa de 10 milions de dòlars per Al-Sharaa --llavors Al-Jolani-- com a líder local d'Al-Qaeda, ara és el seu home fort a Damasc i aposten pel seu lideratge.
Malgrat que els EUA afirmen que confien en el govern de Damasc per mantenir la seguretat de la regió, així com de les presons on estan reclosos els militants d'Estat Islàmic, dimecres soldats nord-americans van transferir 150 detinguts cap a l'Iraq en un moviment que podria implicar la transferència de fins a 7.000 detinguts.
Execucions sumàries i el perill que Estat Islàmic revifi
Del perill de revifament d'Estat Islàmic n'han alertat les FDS. A causa de l'ofensiva de l'exèrcit governamental, la milícia prokurda es va haver de retirar d'algunes presons on hi havia reclosos militants jihadistes, i també del camp d'Al-Hol, on vivien més de 60.000 familiars de combatents d'Estat Islàmic.
Familiars i també alguns membres de l'exèrcit sirià, que, tal com s'ha pogut veure en alguns vídeos, van protagonitzar escenes de gran alegria quan els soldats d'Al-Sharaa van arribar a les portes del camp.
Tot i el decret de defensa dels drets de la minoria kurda emès pel president sirià, algunes imatges que han anat apareixent de l'ofensiva militar de les tropes de Damasc generen molta desconfiança i por entre els kurds.
L'execució sumària de milicians i milicianes kurdes, l'aparició de cossos de combatents de les FDS amb signes d'haver estat degollats, o l'ostentació de la trena de cabell d'una miliciana de les YPJ per part d'un combatent islamista són fets que han transcendit i que serien constitutius de crims de guerra.
"Els civils tenim molta por que els homes d'Al-Jolani entrin al nostre territori", explica a 3CatInfo Hassan Hassan, un professor d'anglès originari d'Afrin desplaçat a la ciutat kurdosiriana d'Amuda.
"La gent no té més remei que agafar les armes per defensar els seus fills i dones i evitar que siguin violades, mutilades i esclavitzades a mans de milers de salvatges que es desplacen amb el suport de tancs i artilleria", denuncia Hassan Hassan.
Aquesta vulneració dels drets de la població civil encara és més patent a Kobane, on, tot i les gèlides temperatures, el govern de Damasc ha decidit tallar la llum i l'aigua, i on comencen a escassejar productes bàsics com el pa a causa del setge.
Aquest setge recorda el que va protagonitzar Estat Islàmic a finals del 2014 i ha començat a mobilitzar milers de persones. Centenars de joves del Kurdistan iraquià s'han desplaçat a la regió de Jazira per unir-se a la lluita armada, i també hi ha hagut nombroses protestes al Kurdistan turc i iraquià.
Durant els últims dies també hi ha hagut desenes de manifestacions i mostres de suport a diferents ciutats del món, també a Barcelona, liderades per la diàspora kurda.
