D'"Asfalt" a "Les feres": cinc recomanacions de la plataforma 3Cat per a la setmana

No volem insistir-hi massa, però ja sabem que el temps sempre estreny. És així. Però això no vol dir que no existeixin propostes audiovisuals per colar entre tanta rutina i que ens l'alleugereixin. La sèrie "Asfalt" és una d'elles. Sis històries completament independents entre si excepte per un motiu: totes passen dins d'un cotxe. Relats curts --de no més de 20 minuts-- i que et sorprendran, t'inquietaran o faran que et preguntis coses.

També volem recomanar-te un documental, signat per l'equip del "Sense ficció", sobre la tragèdia minera de Fígols de l'any 1975. Una història amb ferides obertes i amb testimonis directes d'uns fets que van escombrar la vida de trenta treballadors. Des d'un altre vessant, us recomanem també "El llindar", un pòdcast on cares conegudes s'enfronten -completament a cegues i com a protagonistes- a històries de direcció incerta. Si, per a tu, la música és alguna cosa més que un simple element de companyia del dia a dia, et proposem que t'asseguis i gaudeixis de les actuacions en directe de "Les feres". I, per acabar, deixem espai per una petita perla d'humor en format curtmetratge: "Els esborradors". 

Asfalt

"Taxi", "La núvia", "El sopar", "Amnèsia", "El tiet" i "Les amigues". El que tenen en comú aquests títols és el mateix que comparteixen els arguments de les sis històries d'"Asfalt"; és a dir, ben poca cosa. Això sí, hi ha un element que les relaciona: totes tenen lloc a l'interior d'un cotxe. Si hi penses per un moment, quantes coses poden passar dins d'un vehicle? Potser alguna de les coses que et venen ara mateix al cap podria ser algun dels arguments que tracen aquests relats, però ja t'avancem que segurament no és així.

La particularitat de ser històries que transcorren només dins d'un cotxe en moviment fan que l'atenció se centri en el paper dels personatges en situacions que cavalquen entre l'angoixa, la paranoia, l'alegria o l'error, per posar alguns exemples. Mitja dotzena de capítols firmats, cadascun, per sis directors catalans diferents. Estem segurs que no et quedaràs només amb un sol episodi, sinó ben al contrari: en necessitaràs més. A més, si tens poc temps i ets de les persones a qui els agrada devorar els continguts d'una revolada, segur que aquesta és una bona proposta. 

Grisú, la tragèdia de Fígols

3 de novembre de 1975, fa pràcticament 50 anys. Pocs dies abans de la mort de Franco, a la mina de la Consolació de Fígols, al Berguedà, una explosió de gas grisú mata a 30 treballadors, 25 dels quals perden la vida a l'acte. L'accident, el més greu de la mineria moderna a l'estat espanyol, queda eclipsat per l'agonia de les últimes hores de vida del dictador. Ningú respon als fets, volgudament silenciats per les autoritats franquistes, i avui moltes preguntes encara estan per resoldre.

A través de la investigació del documental "Grisú, la tragèdia de Fígols", un grup de familiars de les víctimes d'aquells fets es proposen trobar respostes a les seves preguntes després de mig segle de dolor: per què va passar? S'hauria pogut evitar? Per què van ser els treballadors, els acusats de negligència? Per què van ser indultats els responsables de la mina? Les ferides obertes de les famílies -i dels propis testimonis, alguns dels quals presents al documental- són l'eix que vertebra una peça periodística de l'equip del "Sense ficció" que indaga en una catàstrofe majúscula que, encara avui, espera respostes. Si t'agrada descobrir relats sobre episodis recents de la nostra història, et recomanem molt sincerament aquesta producció. 

El llindar

Veus una cara coneguda en una situació poc habitual i et falta temps per fer clic i veure què hi ha rere aquell enllaç? Doncs la proposta d'"El llindar" et convencerà. Posem-nos en situació: una cara famosa asseguda en una cadira; els seus ulls, tapats per un antifaç completament opac. I a les seves orelles, uns auriculars, des d'on una veu --i quina veu, la de Jordi Boixaderas-- el condueix a través d'una història que no sap ni on ni com acabarà.

Personalitats com Carlos Cuevas, Bibiana Ballbè, Emma Vilarasau, Màrius Serra, Els Amics de les Arts o Judit Martín, entre molts d'altres, s'han sotmès a la intriga que brinda aquesta proposta sonora de Toni de la Torre, que posa contra les cordes als convidats amb decisions que, potser amb massa dubte, han d'acabar prenent per seguir en la història. Tot i que els auriculars els portin ells, a tu també et recomanem que te'ls posis per escoltar la vintena de capítols que té aquest pòdcast. Igualment, si ets d'escoltar continguts mentre fas carretera, t'assegurem que és també un programa a tenir en compte.  

Les feres

La música és ànima. Ho és en un món en què, cada cop més, sembla veure's atrapada en una voràgine de consum estèril. Però no té perquè ser sempre així, i sabem que hi ha moltes persones que la gaudeixen molt més enllà d'una simple companyia "mentre es fan altres coses". Si formes part d'aquest reducte de gent, "Les feres" és per tu. Asseu-te, apuja el volum i prepara't per gaudir dels directes d'una bona pila de noms de la música catalana en espais ben diversos de la nostra geografia. I, en molts casos, també singulars, perquè possiblement no siguin el lloc on esperes trobar-te aquella banda posant els sentiments a l'abast del públic. Hi ha actuacions en sales i bars, però també en claustres, turons o castells.

Guillem Gisbert, Mar Pujol, La Ludwig Band, Ricky Gil & Biscuit, Joana Serrat, Dan Peralbo i el Comboi, Ferran Palau, Lucia Fumero, Joan Colomo o Gavina.mp3 són alguns dels noms que conformen aquest grapat de deliciosos directes. Una proposta amb una imatge i un so en directe molt cuidats perquè activis els cinc sentits i potser, qui sap, en descobreixis algun més. 

Els esborradors

Per acabar, et suggerim que facis un cop d'ull al curtmetratge "Els esborradors". En poc més de vint minuts, aquesta història combina humor, reflexió i bones vibracions a partir d'un context força particular: el de dos homes encarregats d'esborrar les pintades a la carretera durant el Tour de França. És una història que protagonitza Ange (Joey Starr), un home que comença el seu primer dia a la nova feina enmig d'una crisi de parella. El seu company d'ofici, Freddy (Marc Fraize), li ensenya les tasques que tenen encomanades, i comencen els dilemes sobre quins graffitis cal tapar i quins no dels que apareixen a l'asfalt de la ruta ciclista.

Un to d'humor absurd però que es combina amb clucades d'ull a la política -com quan es pregunten si potser cal deixar una pintada que carrega contra el president francès amb el lema "Macron, tête de fion"- però que acaba resultant una bona història, ben lligada i ben resolta que, per força, t'arrencarà un somriure.