David Uclés: "Si em cancel·len, me'n vaig a Dinamarca i aprenc a cuinar pa"
Amb més de 400.000 exemplars venuts de "La península de les cases buides", David Uclés s'ha convertit en un dels fenòmens literaris dels últims anys. Ara acaba de guanyar el Premi Nadal 2026 amb "La ciutat de les llums mortes", una novel·la ambientada a Barcelona que imagina una ciutat submergida en la foscor on conviuen personatges de totes les èpoques.
A "Col·lapse", l'escriptor parla de la fascinació que li ha despertat la capital catalana, de l'admiració per Mercè Rodoreda i també reivindica una manera de viure poc convencional: austera, lliure i sense por de dir què pensa, encara que això li pugui costar crítiques o fins i tot, com diu amb ironia, una cancel·lació.
Barcelona, una ciutat calidoscòpica
La relació de David Uclés amb Barcelona neix gràcies a una beca literària. Durant mesos s'instal·la a la ciutat per investigar i documentar-se. I és en aquell procés quan descobreix autors que fins aleshores no coneixia.
Una de les revelacions és Mercè Rodoreda. "Em va impressionar moltíssim", explica. Tant, que avui la considera la seva escriptora preferida:
No hi ha cap home ni dona que m'agradi més com escriu que ella".
Uclés admet que fins i tot s'ha atrevit a llegir-la en català. "'La mort i la primavera' l'he llegida en català, però és molt críptica i em costa bastant. Però vaig aprenent coses." De fet, diu que entén força bé la llengua, encara que parlar-la li costa més: "Passivament entenc molt bé el català, ara, parlar-lo no."
La ciutat també el captiva des del primer moment. "Barcelona és impressionant", afirma. I intenta explicar per què:
És una ciutat cosmopolita però on veus totes les èpoques a les quals ha sobreviscut des de fa dos mil anys.
El que més el fascina és aquesta barreja d'història i capes urbanes. "Es veu l'estela romana, la part gòtica, la modernista i també els barris que han estat una mica despreciats." Per això la defineix amb una imatge molt concreta:
És una ciutat calidoscòpica.
En la seva nova novel·la imagina una gran apagada que deixa Barcelona completament a les fosques. Durant aquell dia, diu, "totes les Barcelones que han existit tornen a la vida". En aquell escenari impossible es troben personatges de diferents èpoques: Rodoreda, Jaime Gil de Biedma, Salvador Espriu, Salvador Dalí, Pablo Picasso o fins i tot Freddie Mercury i Rosalía. "Estan tots barrejats i no saps molt bé què està passant", explica. I tots intenten el mateix: "fer que la foscor desaparegui i torni la llum".
Tot i els problemes actuals de la ciutat, diu que continua admirant-la. "És veritat que no està en el seu millor moment, pel turisme o la gentrificació", admet. Però ho relativitza: "Com passa a totes les grans ciutats, però Barcelona ens sobreviurà a tots." I conclou amb una confessió clara: "Estic enamorat d'ella, és com una petita pàtria per mi."
"La senzillesa és el meu vestit"
Malgrat l'èxit literari, Uclés continua definint-se com una persona austera. "Jo mai he tingut diners", recorda. Durant anys, explica, sobrevivia tocant música al carrer fins que va publicar la seva primera novel·la d'èxit.
Ara que comença a guanyar-ne, assegura que tampoc no li ha canviat gaire la vida.
Soc molt senzill. La senzillesa és el meu vestit.
Ho atribueix a l'educació que va rebre: "Criar-te entre oliveres amb un pare guàrdia civil et marca molt."
També diu que no té gaire interès en el luxe. "No vull un cotxe, no m'agraden. Estic de lloguer i sempre vesteixo la mateixa roba." El que sí que valora són altres coses:
Si tinc menjar, son, riures i sexe, soc feliç.
Per això defensa una idea que marca la seva manera d'escriure: abans de tot, cal viure.
Per escriure necessito viure.
De fet, explica que desapareixerà durant uns mesos per acumular experiències. "Em retiro dos anys a l'estranger per viure i després tenir coses que explicar."
La seva manera de ser també li ha portat algunes crítiques. "Alguns m'han agafat mania per portar boina o fer servir una corda en lloc de cinturó", diu entre rialles. I tampoc no amaga les seves idees polítiques: "Soc d'esquerres progressista i no acostumo a callar-me massa."
Segons ell, avui molta gent prefereix no posicionar-se. "Vivim un moment on la gent no es mulla gaire", afirma. Però a ell això no el preocupa gaire:
Si perdo l'estatus i em cancel·len, me'n vaig a Dinamarca, aprenc a cuinar pa i ja està.
L'ombra de García Márquez
Un altre nom inevitable quan es parla de l'obra de David Uclés és el de Gabriel García Márquez. Molts lectors han comparat "La península de les cases buides" amb "Cien años de soledad" per la manera d'explicar la història d'una família al llarg de diverses generacions.
Ell mateix admet que la idea inicial sí que el va inspirar.
Em va influir la idea d'agafar una família i narrar una història a través de totes les seves generacions.
Però també explica una anècdota curiosa: quan li preguntaven per aquesta influència, en realitat encara no havia llegit la novel·la sencera. "Només n'havia llegit trenta pàgines", confessa. I admet que a les entrevistes de vegades responia que sí perquè la comparació era massa bona per rebutjar-la.
Amb el temps, això sí, ha acabat llegint l'obra completa. I no dubta a reconèixer el valor de l'autor colombià: "Crec que és dels millors escriptors."
