David Verdaguer: "Soc feliç i em sento afortunat, però a vegades em costa gaudir-ho"

Un Goya, un Gaudí, un Feroz i un Forqué. Aquest és el palmarès que David Verdaguer ha aconseguit enguany després d'encarnar a l'Eugenio a la pel·lícula "Saben aquell", un projecte que l'ha carregat d'èxits professionals. Tot i així, l'actor considera que no és l'home del moment:

És veritat que he guanyat molts premis recentment, però no crec que sigui l'home del moment. Ets l'home de la nit o el d'unes hores, però després, tot segueix, afortunadament

 

Verdaguer sempre va mentalitzat per si guanya un premi i ha de sortir a fer un discurs a dalt de l'escenari, i té molt clar que sempre tindrà unes paraules d'agraïment per la seva filla, la Lupe, que és la seva persona preferida.

 

Fer front a les inseguretats

David Verdaguer explica a "Col·lapse" que se sent afortunat de treballar en una feina, la d'actor, que considera vocacional, però diu que cada dia ha de lluitar contra diverses inseguretats i pors, com la de no fer-ho bé, decebre, o que els passi alguna cosa dolenta a la gent que estima. L'actor té la intenció de tornar a teràpia per tractar-ho.

 

 

Alhora, Verdaguer intenta tocar de peus a terra, conscient que ha de seguir treballant per ser un bon actor. De fet, explica que quan tenia 16 anys va tenir l'oportunitat de dir dues frases en un capítol de "Plats bruts", titulat "Tinc molta cara", i que allà va descobrir que era molt fàcil que et pugés l'ego, quan en realitat, només havia sortit uns segons en pantalla.

Amb Plats Bruts vaig descobrir el fàcil que és convertir-se en un imbècil. Jo deia tres frases en el bar, però tenia 16 anys, era un adolescent. És tan fàcil que et pugi l'ego i te'n vagis a la merda… Hi ha una frase que m'agrada molt que és que la fama no et fa imbècil, sino que simplement els descobreix, i estic molt d'acord amb això

 

Una vida lligada a l'humor i el teatre

Des de ben petit, David Verdaguer ja estava lligat a l'humor, que el va treure del seu avi. Explica que era un recurs que feia servir tant per evitar el bullying com per encaixar, en general, i el va portar a treballar de coses com pallasso en comunions, teatre de carrer, de mag en discoteques… fins i tot de streaper de broma en algun comiat de soltera. Aquesta faceta, però, també li va portar algun problema. Explica que el van acomiadar quan treballava de teleoperador perquè el van enxampar fent imitacions al telèfon.

El teatre amateur, per la seva banda, el va començar a Pineda de Mar, on va compartir escenari amb Pere Aragonès. Explica que el president sempre era el protagonista i que ell, en canvi, només sortia cinc minuts a escena. 

 

El consell de Rosa Maria Sardà

Un dels referents de Verdaguer és Rosa Maria Sardà, a qui diu que tot li surt bé. L'actor explica que, en el seu moment, Sardà li va aconsellar que, fes el que fes, intentés tenir el control de les coses, i des d'aleshores ho ha intentat aplicar en els seus projectes, com per exemple "Tabús".

Ara creu que li ve una vida bona, més tranquil amb si mateix, i amb objectius més enllà de la vida professional, com deixar de fumar.