De "20.000 espècies d'abelles" a "Senyora Isabel": 5 recomanacions de la plataforma 3Cat

Hi ha històries que no necessiten grans artificis per captivar: només una veu honesta, un punt de vista singular i l'espai per respirar. A 3Cat en trobem unes quantes que comparteixen això mateix: mirades íntimes sobre les etapes de la vida, els vincles familiars i la recerca d'un lloc al món. Partim de la infantesa descobrint la pròpia identitat amb "20.000 espècies d'abelles", fins a l'últim tram d'una vida plena de versos amb "Senyora Isabel". Històries que fan visible allò que sovint queda fora de pla: com la vida rural de "Comarcal 947" o la de les persones amb discapacitat a "Demà", tan habituades a transcórrer lluny del focus d'atenció.

Aquestes cinc propostes, amb una sensibilitat especial, connecten per la seva humanitat i perquè parlen -des de llocs molt diferents- d'allò que som.

"20.000 espècies d'abelles"

Cinema per repensar com mirem. "20.000 espècies d'abelles" és cinema amb majúscules, aquell que et convida a escoltar més i parlar menys. El film d'Estibaliz Urresola Solaguren explora la identitat de gènere en la infància amb una delicadesa que commou. A través de la mirada d'una nena que busca ser entesa pel seu entorn, "20.000 espècies d'abelles" és una pel·lícula que no jutja, que acompanya i que convida a mirar el món amb més empatia. No és només una història sobre identitats de gènere, és una història sobre mirades que pesen, que protegeixen, que qüestionen. Menció especial a Sofía Otero, la petita actriu que fa una feina descomunal. Una pel·lícula multipremiada, aplaudida i, sobretot, necessària.

"Demà"

Un curtmetratge que interpel·la. Amb només 15 minuts, "Demà" va ser capaç de sacsejar-me. Dirigit i escrit per Estefanía Ortiz, aquest curt retrata amb una sensibilitat desarmant com una notícia inesperada pot alterar l'equilibri d'una família. Sense dramatismes forçats, "Demà" parla del dol anticipat, de les renúncies imminents i de la complexitat de deixar marxar. Un petit gran tresor audiovisual que posa sobre la taula la inclusió real de les persones amb discapacitat i les preguntes urgents que ens hem de fer tots en societat. Una peça delicada i potent que vaig veure en un quart d'hora i recordaré molt més temps.

"Samuel"

Una sèrie d'animació que ens presenta la història d'en Samuel, un adolescent que s'enfronta als reptes propis de la seva edat. Amb un estil senzill i atractiu, i una narrativa que combina humor i drama, "Samuel" ens ofereix una visió sincera i realista de l'adolescència, abordant temes com l'amistat, la identitat i la recerca del teu lloc al món.

És una proposta fresca i original que connecta amb el públic jove i adult per igual. És breu, expressiva i sincera. I interpel·la els joves sense paternalismes, amb la complicitat de qui els escolta de veritat. Ideal si tens adolescents o preadolescents a casa!

"Comarcal 947"

El món no s'acaba a l'àrea metropolitana. Com si fos una road movie radiofònica per un paisatge sonor, el pòdcast "Comarcal 947" fuig del centralisme i ens recorda que la vida real també passa als marges. Amb esperit curiós, "Comarcal 947" és el viatge que ens mereixem per redescobrir la vida rural i entendre qui som. Un pòdcast d'Eloi Barrera que entén el territori com un mosaic viu, ple de gent interessant, històries insòlites i maneres de fer que no surten al mapa. "Comarcal 947" és com fer ruta per Catalunya amb la ràdio posada i la finestra abaixada: descobreixes, t'emociones i, de tant en tant, surts del camí fixat. Ideal per fugir del soroll i tornar al que és essencial.

"Senyora Isabel"

Un viatge poètic entre generacions. Podem dir-li senyora Isabel o Isabel Oliva, i és una poetessa catalana que avui dia té cent anys. Escriu poesia i viu envoltada de llibres, records i plena de vitalitat. A "Senyora Isabel", aquesta sèrie documental de sis capítols, la seva neta Georgina Torrado l'acompanya en un viatge físic i emocional on poesia i memòria es barregen. Recordo la senyora Isabel no només com una dona fascinant, sinó també com un exemple de tota una generació que ha viscut, estimat i escrit amb intensitat. "Senyora Isabel" és una oda a les dones, a la creativitat, la memòria i els vincles familiars. Una mirada íntima i plena de respecte cap a l'herència cultural i emocional que deixen els avis, i una invitació a escoltar-los amb atenció abans no sigui massa tard.