De 8.000 a 40.000 euros, les diferències de renda a Barcelona entre carrers
És un diumenge al matí de juliol al carrer Vergós, i pel voltant del mercat de les Tres Torres gairebé no hi ha ningú. En poc més de cinc minuts passen un Ferrari, un Corvette, i fins a una dotzena de cotxes d'alta gamma. Aquest és un dels carrers de Barcelona on la gent té més diners disponibles per gastar de la ciutat. I un cop han pagat els impostos, els queda una mitjana de més de 40.000 euros l'any per persona. Són les illes compreses entre els carrers Vergós, Escoles Pies, Pau Alcover i Anglí.
A l'altra punta de la ciutat hi ha l'altre extrem: veïns que guanyen cinc vegades menys i que no arriben als 8.000 euros anuals. Amb això ho han de pagar tot. Viuen entre els carrers Pere IV, Prim i Cristòfol de Moura, al barri Besòs-Maresme.
Són dades de l'informe de l'Oficina Municipal de Dades en què l'ajuntament de Barcelona analitza, anualment, la renda a les llars de Barcelona. La diferència és que, aquest cop, han pogut valorar les dades del 2018 amb molt més nivell de concreció que altres cops, gràcies a una nova metodologia. Fins ara s'estudiava la renda amb dades indirectes del que consumien els veïns, com per exemple, els cotxes o telèfons que tenien, i ara això ha canviat radicalment. L'Institut Nacional d'Estadística ha començat a facilitar dades reals de totes les persones sotmeses a la fiscalitat i a la Seguretat Social amb un detall territorial molt més precís.
Jordi Martí, regidor de presidència de l'Ajuntament de Barcelona, explica que les noves dades han permès "fer una anàlisi més fina". I afegeix que "abans era per barris, el barri més ric i el barri més pobre. Ara sabem que això es distribueix de maneres diferents. Ens permet analitzar-ho amb més precisió, i, per tant, poder actuar en polítiques públiques".
Mitjana de 20.000 euros
La mitjana de Barcelona és de poc més de 20.000 euros de renda disponible per persona i any. Per barris, els veïns de Tres Torres són els que tenen més capacitat adquisitiva, i els que menys, els de Ciutat Meridiana.
Una novetat molt important d'aquest estudi és que ara se sap l'origen dels recursos que hi ha a les llars. Un 54% dels diners que ingressen els barcelonins provenen dels salaris, un 28% de les rendes mixtes, és a dir, del que guanyen els autònoms, els petits empresaris i les rendes provinents de les propietats, i la resta, un 18%, són recursos generats per les prestacions, sobretot jubilacions.
Però això és una mitjana, i a la ciutat hi ha grans diferències: per exemple, a Sarrià-Sant Gervasi un 40% dels ingressos provenen de les rendes mixtes i gairebé no reben prestacions, mentre que a Nou Barris una quarta part del districte rep ajudes, un percentatge que es dispara a barris com Canyelles i Can Peguera, on gairebé freguen el 30%.
A l'informe es poden consultar les dades barri per barri.
Destigualtat estable
Una notícia positiva per a l'Ajuntament és que gràcies a l'informe han pogut constatar que entre el 2015 i el 2018 la desigualtat entre els barris a Barcelona s'ha mantingut estable. Aproximadament el 12% de la població de Barcelona viu en entorns de renda disponible molt baixa, i un 13% viu en entorns amb una renda disponible molt alta. Jordi Martí afirma que el pes de la intervenció pública ha fet compensar els desajustos de l'activitat econòmica.
L'aportació pública permet nivells de cohesió de les desigualtats. I parlem d'ajudes la majoria de les quals són estatals, com l'atur o les jubilacions.
L'informe no ha pogut analitzar els efectes de la pandèmia, perquè ara han treballat amb dades del 2018 i sempre van amb tres anys de decalatge. Tot i això, l'Ajuntament assegura que hi ha indicadors que fan pensar que gràcies a la inversió pública, com els ERTO, les rendes no han caigut tant, i creuen que les llars no patiran tant com en crisis anteriors.