De 9N al 9N: una dècada convulsa en la relació Catalunya-Espanya
El pacte entre el PSOE i Junts per amnistiar els processats independentistes a canvi que Pedro Sánchez continuï quatre anys més a La Moncloa, culmina una llarga història --9 anys, des del 2014-- de vaivens, discrepàncies i topades entre el sobiranisme i els dos grans partits espanyols.
Un viatge que es pot resumir en cinc moments clau:
1. El PP, en xoc
L'èxit de mobilització ciutadana del 2014, 2,3 milions de vots, va sorprendre a Madrid i va deixar perplex el PP. Durant les setmanes prèvies, i malgrat els discursos públics, hi havia hagut converses discretes per evitar un xoc institucional. Potser per això, la primera resposta del govern del PP va ser de perfil baix, amb una improvisada compareixença de premsa del ministre de Justícia, Rafael Catalá.
Empès per les crítiques de la dreta, el president Mariano Rajoy va donar explicacions, dies després, per dir que el 9N havia "fracassat". En paral·lel, van començar les causes penals contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i els consellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs.
2. Camí de la ruptura
Un any després, el novembre del 2015, Junts pel Sí --la llista compartida entre Convergència, ERC i noms independents-- i la CUP inicien un camí de no retorn: aproven la declaració rupturista que aposta per avançar cap a una República Catalana independent.
Malgrat la força simbòlica del gest, aquest pas no serveix per desbloquejar la investidura d'Artur Mas, que acabarà per apartar-se i deixar pas a Carles Puigdemont com a nou president, el gener del 2016.
3. Referèndum o referèndum
Mesos després, el setembre del 2016, en el debat de la qüestió de confiança plantejat per Puigdemont, el president ho deixa clar: "O referèndum o referèndum". Posa velocitat de creuer cap a una nova consulta independentista, prevista per a la tardor del 2017. N'encarrega la preparació a dues de les cares visibles d'ERC al seu govern: el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva.
4. La difícil tardor catalana
La jornada de l'1-O, marcada per l'actuació policial, fa la volta al món. Són setmanes d'una enorme tensió política, amb l'entrada en escena amb tota la força del poder judicial per obrir causes penals contra els principals protagonistes del procés.
Comença una etapa de presó, judicis --el més destacat, el que té lloc a partir del febrer del 2019 al Tribunal Suprem-- i exili, amb mobilitzacions constants al carrer durant els properes mesos i anys.
5. Moció de censura i retrobament
Per sorpresa, a principis d'estiu del 2018, una aliança entre el PSOE i els partits nacionalistes i independentistes desbanquen Mariano Rajoy de La Moncloa i fan president el socialista Pedro Sánchez. Comença, lentament, un temps de desgel entre uns i altres, marcat pels indults el 2021 als nou empresonats al judici del procés.
Les eleccions del juliol del 2023, que guanya el PP sense majoria, permet in extremis un acord per revalidar un executiu de progrés a través del pacte amb ERC i amb Junts, que dona peu a l'amnistia. Una iniciativa a la qual s'oposa la dreta, la que governava el 2014, i i l'extrema dreta.
