De conduir drogat a 200 km/h a sentir-se "30 anys mort en vida"
L'Àlex Egea té 48 anys i gairebé dues dècades d'abstinència. Malgrat això, admet que encara avui hi ha moments en què la temptació de consumir torna. Durant anys va viure atrapat en una espiral de drogues, velocitat, descontrol i problemes de salut mental que el van portar al límit.
Ara, posa d'exemple la seva història per evitar que altres joves repeteixin els seus errors i acabin entrant en el mateix túnel, del qual va trigar anys a sortir.
Si vols fer mal, fes-te'n a tu, però no als altres. He estat molt inconscient.
"Conduïa a 200 km/h drogat"
L'Àlex va començar com tants altres adolescents: "Als 16 o 17 anys fumàvem porros per riure, per desconnectar." El que inicialment semblava una pràctica esporàdica, però, va escalar amb rapidesa.
Als 18 o 19 anys, influenciat per amics més grans, va provar cocaïna, èxtasi i altres substàncies que el van anar atrapant sense que gairebé se n'adonés.
El primer cop que vaig provar cocaïna vaig notar una sensació molt agradable, però després venia la baixada, la depressió; no ho sabia gestionar.
Aquell consum cada vegada més freqüent coincidia amb una vida econòmicament còmoda i una afició desmesurada pels cotxes potents. El risc es va convertir en rutina i la velocitat formava part del mateix pack que les drogues.
"Anar a 210 km/h era normal, ho fèiem cada cap de setmana", afirma.
L'accident que ho va canviar tot
Als 19 anys, sota els efectes d'una droga especialment agressiva, l'Àlex va pujar al cotxe d'un conegut que també havia consumit. Aquell trajecte d'un minut va capgirar la seva vida per sempre:
Va anar a tota velocitat i vam acabar xocant contra un arbre enorme. L'impacte va ser just a la meva porta.
L'accident li va deixar seqüeles greus:
- Dislocació del colze
- Dislocació de l'atles, la primera vèrtebra que sosté el crani (una lesió que no li van diagnosticar fins set anys després)
- Dolor crònic i limitacions físiques que encara arrossega avui
"Des d'aquell accident, no he tornat a ser la mateixa persona", admet. L'impacte físic i emocional d'aquell xoc es convertiria en un punt d'inflexió que marcaria totes les dècades següents de la seva vida.
El brot psicòtic: quan el cos i la ment van dir prou
Després d'anys de consum, nits sense descans i una pressió emocional creixent, l'Àlex va arribar al límit. Als 33 anys va patir un brot psicòtic greu, un episodi que ell mateix recorda com "el moment més aterridor" de la seva vida.
En pocs mesos havia perdut més de 20 quilos, vivia amb una ansietat intensa i sentia que la realitat se li desfeia davant dels ulls.
M'he sentit 30 anys mort en vida. La sensació d'estar en unes golfes tres o quatre anys.
Segons explica el doctor Tomàs Castelló, psiquiatre i coordinador d'urgències de salut mental de la Fundació Hospitalàries Martorell, els brots psicòtics poden aparèixer quan coincideixen diversos factors de risc, especialment en persones vulnerables.
Entre els desencadenants més habituals hi ha:
- consum continu de cànnabis
- consum de cocaïna o altres estimulants
- manca de descans i alteració del ritme de son
- traumes o impactes emocionals acumulats
- períodes prolongats d'estrès extrem
En el cas de l'Àlex, aquests elements es van combinar fins a provocar una desconnexió profunda de la realitat.
A partir d'aquell moment va necessitar ingrés, tractament psiquiàtric especialitzat i un seguiment continuat amb l'equip del doctor Castelló, peça clau per estabilitzar-lo i iniciar un procés de recuperació que avui encara manté.
Les seqüeles: tremolors, dolor i el repte de conviure amb un futur incert
Tot i portar gairebé vint anys d'abstinència, l'Àlex conviu encara amb les conseqüències d'aquells anys de consum i de l'accident que va tenir amb només 19 anys.
Les seqüeles formen part del seu dia a dia i condicionen tant la seva salut física com la seva autonomia.
Segons explica el doctor Tomàs Castelló, algunes d'aquestes afectacions són resultat directe de les lesions de columna i d'altres deriven de la medicació necessària per estabilitzar la seva salut mental.
Entre les seqüeles principals que arrossega hi ha:
- tremolors persistents, relacionats amb efectes secundaris de la medicació psiquiàtrica
- dificultats de parla, sobretot en situacions d'estrès o cansament
- dolor cervical crònic, derivat de la dislocació de l'atles i d'anys de mala postura forçada
- incapacitat laboral permanent, que li impedeix portar una rutina laboral convencional
Malgrat aquest panorama, l'Àlex manté una actitud que sorprèn fins i tot els professionals que el tracten. Té un objectiu clar: seguir millorant, recuperar la màxima qualitat de vida possible i no deixar que les seqüeles defineixin el seu futur.
L'esport adaptat, les rutines estables i el suport terapèutic han esdevingut les seves principals eines per continuar avançant.
Tal com diu ell mateix, amb una barreja de serenitat i determinació: "Les seqüeles hi són i hi seran, però no vull que decideixin per mi. Em queda vida per viure."
