De "Diaris de vampirs" a "Dawson creix": 5 parelles que avui veuríem amb uns altres ulls

Hi ha històries d'amor televisives que semblaven destinades a funcionar. Elena i Damon, Dawson i Joey, Lleó i Cris... Parelles construïdes amb grans declaracions, gelosia, sacrificis i aquella intensitat que les sèries saben convertir en romanticisme.

Però la manera de representar l'amor també canvia. Dinàmiques que durant anys han funcionat com a grans gestos romàntics avui poden generar altres preguntes: protegir algú és decidir per ell?, compartir tota una vida significa que dues persones han d'acabar juntes?, i patir molt per algú és necessàriament estimar-lo més?

No es tracta de decidir quines parelles són bones o dolentes ni de jutjar una ficció amb una llista de normes. La gràcia és mirar què expliquen aquestes relacions sobre l'amor i comprovar com alguns dels seus codis es poden interpretar de maneres molt diferents. A 3Cat hi ha uns quants exemples perfectes.

Elena i Damon: quan la intensitat ho era gairebé tot

A "Diaris de vampirs", Elena Gilbert coneix dos germans vampirs i acaba al centre d'un dels triangles amorosos més famosos de la televisió adolescent. Stefan apareix primer, però Damon trenca molt ràpidament qualsevol possibilitat que la història sigui senzilla.

La relació entre Elena i Damon es construeix sobre una fórmula molt potent: ell és imprevisible, perillós i capaç de saltar-se pràcticament qualsevol norma, però davant d'ella deixa entreveure una altra cara. És la idea del noi dolent que sembla disposat a canviar per una persona concreta, un clàssic de la ficció romàntica.

El problema és que aquesta intensitat també té una altra lectura. Damon manipula situacions, pren decisions per Elena i reacciona de manera violenta quan les coses no surten com espera. Moltes vegades la frontera entre "ho faria tot per tu" i "decidiré què és millor per a tu" es torna força estreta.

Això no fa menys addictiva la relació. De fet, potser explica per què funciona tan bé com a ficció. Elena i Damon viuen l'amor com si cada decisió pogués ser l'última, cosa bastant comprensible quan la teva ciutat està plena de vampirs, bruixes i morts que de vegades no són definitives.

La pregunta és una altra: si coneguéssim avui una parella així per primera vegada, ens semblaria igual de romàntica o posaríem una mica més d'atenció als límits?

"Diaris de vampirs", disponible a 3Cat

Dawson i Joey: ser ànimes bessones no vol dir ser parella

Dawson i Joey parteixen gairebé de l'extrem contrari. No són dos desconeguts atrets per una passió impossible, sinó dos amics que han compartit pràcticament tota la vida.

A l'inici de "Dawson creix", tot sembla preparar el terreny perquè acabin descobrint allò que l'espectador ja ha entès: que estan fets l'un per l'altra. Però arriben Jen, Pacey i moltes altres coses que converteixen aquella certesa en una història molt menys ordenada.

Durant molt de temps, una de les grans idees del romanticisme televisiu ha estat la de les ànimes bessones: si dues persones es coneixen millor que ningú, comparteixen records i sempre tornen l'una a l'altra, llavors necessàriament han d'acabar juntes.

"Dawson creix" complica aquesta fórmula. Joey pot estimar Dawson i, alhora, descobrir que això no obliga que la seva relació hagi de ser sentimental. Créixer també significa canviar, conèixer altra gent i acceptar que compartir el passat no garanteix voler el mateix futur.

Potser per això el debat entre Dawson i Pacey continua funcionant tants anys després. No és només una pregunta sobre quin noi és millor per a Joey. També és una pregunta sobre si l'amor ha de complir una història que semblava escrita des del principi.

Les sis temporades de "Dawson creix", a 3Cat

Pere i Laia: estimar-se no arregla tots els problemes

A "Porca misèria" no calen vampirs, profecies ni ànimes bessones. En Pere i la Laia tenen un problema molt més habitual: s'estimen, però conviure és complicat.

La sèrie no tarda gaire a demostrar-ho. S'han comprat un pis junts, però la vida en parella no resulta exactament com imaginaven. Després reapareix l'Àlex, l'ex de la Laia, i arriba la gelosia del Pere. I la situació es complica encara més amb la Maria, els secrets i una atracció que posa en crisi la relació.

Són conflictes menys espectaculars que els de Mystic Falls, però probablement més fàcils de reconèixer: gelosia, silencis, infidelitats, inseguretats, feina i expectatives que no sempre coincideixen.

Aquí la idea romàntica que queda en qüestió és una de molt senzilla: que si dues persones s'estimen prou, trobaran la manera de solucionar-ho tot.

"Porca misèria" recorda que estimar algú i saber construir una relació amb aquella persona no són exactament el mateix. I que una parella pot tenir sentiments molt reals i, alhora, enormes dificultats per explicar què necessita, què espera o què li fa mal.

Potser per això en Pere i la Laia continuen resultant tan reconeixibles: entre tanta ficció extraordinària, els seus problemes tenen una incomoditat molt quotidiana.

Torna a veure "Porca misèria" a 3Cat

Lleó i Cris: quan l'amor sembla que ho ha de poder salvar tot

La relació entre el Lleó i la Cris funciona amb unes regles diferents perquè també ho fa "Polseres vermelles". Els seus protagonistes són adolescents que s'enamoren, fan amics i intenten descobrir qui són mentre conviuen amb la malaltia i amb un hospital que condiciona pràcticament totes les seves decisions.

En aquest context, qualsevol sentiment sembla més gran. La Cris acompanya el Lleó durant el tractament, però arriba un moment en què ell li demana que continuï amb la seva vida. Ella marxa a França, estudia dansa i coneix una altra persona, tot i que el vincle amb el Lleó continua present.

Quan es retroben, les emocions tornen a ocupar molt espai. L'amor reapareix gairebé com una força capaç de superar la distància, la malaltia i tot el que els envolta.

És una idea molt poderosa per a una sèrie com "Polseres vermelles", però també permet una altra lectura: cap relació hauria de carregar tota sola amb l'obligació de salvar una persona. Estimar algú pot significar estar-hi, però també entendre que hi ha problemes que necessiten moltes més coses que una història d'amor.

Això no converteix el Lleó i la Cris en una mala parella. Al contrari: ajuda a entendre per què la seva història és tan intensa. Tots dos intenten estimar mentre gestionen situacions que ja serien difícils per a qualsevol adult.

"Polseres vermelles", disponible a 3Cat

Bulma i Vegeta: espera, quan es van enamorar?

I després hi ha Bulma i Vegeta, que probablement mereixen una categoria pròpia.

Quan Vegeta apareix a "Bola de Drac Z", no sembla que Akira Toriyama estigui preparant una gran història romàntica. Vegeta és un guerrer de l'espai, arriba com a enemic i passa bona part de la seva existència obsessionat amb superar Goku.

Bulma, en canvi, forma part de la història gairebé des del principi de "Bola de Drac". És ella qui coneix Goku i posa en marxa la recerca de les boles de drac.

I llavors, en algun moment, Bulma i Vegeta tenen un fill.

La gràcia és que bona part del procés que els porta fins aquí queda fora de càmera. No hi ha una temporada de mirades, cites fallides i declaracions impossibles. La història fa un salt i l'espectador ha d'acceptar que, d'alguna manera, aquestes dues persones han acabat juntes.

En una sèrie actual probablement tindríem diversos episodis dedicats exclusivament a explicar com un antic enemic de la Terra i una de les dones més brillants del planeta acaben enamorant-se. "Bola de Drac" té altres prioritats: normalment impliquen entrenar, cridar i intentar salvar el món.

Amb el temps, Vegeta evoluciona i la seva relació amb Bulma i amb la família es converteix en una part important del personatge. Però la pregunta continua sent inevitable: quan va començar exactament tot això?

"Bola de Drac" i "Bola de Drac Z", a 3Cat

La manera de representar l'amor també canvia

Cap d'aquestes històries deixa de funcionar perquè canviï la manera de mirar-les. Damon continua sent magnètic, Dawson continua creient en les ànimes bessones i Vegeta continua sent Vegeta.

El que canvia són algunes de les preguntes que fem a les relacions de ficció. Cada vegada parlem més de comunicació, límits, dependència emocional, espai personal o desequilibris dins d'una parella, conceptes que no sempre han ocupat el mateix espai en les grans històries romàntiques de la televisió.

I aquí hi ha part de la gràcia de tenir aquestes sèries disponibles: es poden descobrir per primera vegada o tornar-hi sabent perfectament què passarà.

Perquè les històries són les mateixes. La manera d'entendre l'amor, potser no tant.