De Gata Cattana a Berta García Faet: 5 veus per celebrar el Dia de la Poesia
Cada 21 març, el Dia Mundial de la Poesia ens recorda el poder transformador de la paraula. Emocional i trasbalsadora, la poesia sovint és vista com hermètica i reservada a lectors compromesos. L'enigma i la simbologia de les paraules poètiques li han fet guanyar el paper d'inaccessible. Però realment ho és? Per què persisteix la por a llegir poesia?
Programes com "Trames" han desmuntat aquest mite, i aprofitem aquesta fita per celebrar cinc veus que han desafiat convencions i han fet del món un lloc més habitable amb les seves paraules.
1. Gata Cattana
Incloure una rapera en un llistat de poetes és, com a mínim, excepcional. Ana Isabel García Llorente es movia en un territori difús: els rapers la veien com a poeta, i els poetes, com a rapera. Sota el nom de Gata Cattana, l'andalusa va trobar en les paraules la seva trinxera. Fusionava lírica afilada i rima combativa, poesia i rap, denúncia i bellesa.
La seva obra està marcada per la reivindicació feminista, la reflexió política i les seves arrels, i bevia tant de la tradició clàssica com de la cultura urbana. Lorca, Machado o María Zambrano es barrejaven amb bases de hip-hop en una fusió tan singular com poderosa.
Poemaris com "La escala de Mohs" i cançons com "Lisístrata" o el seu àlbum pòstum "Banzai" construeixen un univers propi on mitologia i filosofia es troben amb la realitat més crua. Malgrat la seva mort prematura el 2017 amb 25 anys, la veu de la Gata (o d'Ana Sforza) continua sonant més actual que mai.
2. Sharon Olds
Si la poesia pot ser un mirall de la vida, Sharon Olds n'és una de les millors representants. La poeta, guardonada amb el Premi Pulitzer el 2013 i amb el Joan Margarit de Poesia el 2023, explora sense embuts temes com la família, la sexualitat, el dolor o la mort.
Amb una veu directa, desacomplexada i de vegades incòmoda, defensa una poesia accessible per a tothom i afirma a una entrevista d'El País:
M'agradaria que hi hagués poemes a les caixes del supermercat.
Olds no té por d'endinsar-se en la vulnerabilitat i la intimitat amb cruesa i sense floritures. La poeta nord-americana va debutar amb "Satan Says" quan tenia 37 anys i és experta a convertir experiències vitals en poesia impactant. Com a un dels seus grans poemaris, "Stag's Leap", on relata el seu divorci després de 32 anys de matrimoni per una altra dona.
També ha publicat "Odes", que és una oda literal a les fel·lacions, al clítoris o a l'himen sense censura. En l'obra d'Olds, la dita de "tot el que és personal també és polític" pren més força que mai.
3. Enric Casasses
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el poeta ha revolucionat la poesia catalana contemporània gràcies a la seva irreverència i llibertat. Enric Casasses és fill del franquisme i la seva obra no segueix convencions. La seva veu s'expandeix en una oralitat poderosa i una energia desbordant, perquè la seva poesia es diu i es viu.
El poeta ha construït una obra que abraça també la narrativa i la música. Influenciat per autors com Mercè Rodoreda --a qui "Club Tàndem" dedica un capítol-- o Salvat-Papasseit, els poemes de l'autor fusionen tradició i contemporaneïtat. Des de "La casa aquella" fins a "El nus la flor", la seva veu no busca acomodar-se, sinó sacsejar els límits imposats i trobar la llibertat.
4. Berta García Faet
Si hi ha una poeta que desafia les estructures tradicionals del vers, és Berta García Faet. La seva poesia és lúcida i irònica, plena d'una energia que desborda qualsevol intent de classificació. L'autora valenciana va fer el salt a la poesia amb només 20 anys i un estil que oscil·la entre l'experimentació i la sensibilitat.
Les seves obres expandeixen els límits del llenguatge i juga amb els trops per parlar d'amor, quotidianitat, tristesa, memòria, infància o identitat. Com a "Los salmos fosforitos" o la seva última obra, "Corazonada", on el vers lliure i l'acumulació de referències pop, literàries i filosòfiques creen una veu pròpia.
La poesia de García Faet és un diàleg constant entre la saviesa i la banalitat, l'alta i baixa cultura. Llegir-la és endinsar-se en un viatge de paraules en què res és previsible, però tot és intensament viu.
5. Gloria Fuertes
És una poeta d'infants i adults, de senzillesa i alhora de profunditat. Gloria Fuertes va formar part de la generació del 50 i va desafiar el seu temps amb un lirisme i compromís a favor del feminisme, el medi ambient i la pau. El seu estil directe va trencar amb la solemnitat per connectar amb un públic ampli.
L'obra de l'autora madrilenya comprèn la quotidianitat i la reivindicació social sense renunciar a l'humor i a la tendresa. La seva manera d'entendre la poesia va desmuntar prejudicis i va demostrar que es pot ser profund sense ser hermètic. Obres com "Historia de Gloria" o l'emblemàtica "Poeta de Guardia" han deixat empremta en generacions de lectors.
La seva última antologia, "Lo que pasa es que te quiero", mostra la seva faceta més íntima i una aposta fèrria per enamorar-se malgrat el dolor inevitable. El seu llegat ens recorda que la poesia pot ser accessible i, alhora, profundament colpidora. Perquè, com ella deia:
La poesia no ha de ser una arma, ha de ser una abraçada, un invent, descobrir als altres el que els passa per dins, això, un descobriment, un alè. La poesia ha de ser obligatòria.
Si aquestes veus t'han despertat curiositat per la poesia, programes com "Tot el temps del món" d'Anna Guitart poden ser una finestra a moltes d'altres. L'espai reivindica la pausa i reflexió en la literatura conversant amb escriptors. Potser la clau per perdre la por a la poesia és, senzillament, donar-nos temps per escoltar-la.
