De la Casa Dansant a la Fundació Louis Vuitton: un itinerari per l'obra global de Frank Gehry
Frank Gehry, considerat un dels arquitectes més influents del món, va morir aquest divendres a 96 anys.
Deixa una prolífica obra repartida per tot el món, amb el seu segell personal: una arquitectura de formes suaus i arrodonides, amb gran presència de la pedra i els metalls que juguen amb els reflexos de la llum i del cel.
Ginger i Fred a Praga
Gehry va dissenyar un dels ja més emblemàtics edificis de Praga en col·laboració amb el txec Vlado Milunic el 1992.
La construcció, un edifici desconstructivista acabat l'any 1996 a la riba del riu Moldava, es coneix ara com la Casa Dansant. La raó és que el mateix Frank Gehry va renegar del nom original per por d'"importar el kitsch nord-americà de Hollywood a Praga".
L'edifici va arribar envoltat de polèmica perquè molts criticaven que trencava l'harmonia d'un barri ple de construccions de l'època barroca o d'art nouveau.
Sigui com sigui, aquesta obra és una de les més conegudes de l'arquitecte canadenc i ningú nega la seva capacitat de dotar de moviment un gran volum de formigó i vidre.
El Beekman de Nova York
Nascut a Toronto, Gehry es va traslladar als Estats Units de jove.
A l'illa de Manhattan, a Nova York, hi ha un dels seus edificis més coneguts. Un gratacel de 76 pisos situat al número 8 del carrer Spruce, al costat del City Hall Plaza i el pont de Brooklyn.
El Guggenheim de Bilbao
La gran mola de titani del Museu Guggenheim de Bilbao és una de les obres més famoses de l'arquitecte, i la que el va impulsar a escala mundial.
Sovint es parla de "l'efecte Guggenheim" per explicar com un urbanisme acurat i un redisseny pensat pot canviar la visió que es té d'una ciutat. Des de la seva inauguració l'any 1997, el museu dissenyat per Gehry ha estat clau per la revalorització turística i econòmica de la capital biscaïna.
A La Rioja alabesa, a la població d'Elciego, hi ha un altre edifici de Frank Gehry. En aquesta ocasió, un encàrrec d'un grup empresarial que és a la vegada hotel i celler-museu.
A Barcelona, el projecte que mai va ser
I una ciutat com Barcelona no podia no tenir una part de l'obra del genial arquitecte.
Una monumental escultura daurada d'acer inoxidable que representa un peix abstracte presideix la façana marítima de la ciutat. Creada per als Jocs Olímpics de 1992, Gehry va dissenyar un entramat de fines línies metàl·liques que reflecteixen els canvis de llum del cel de Barcelona.
Una dècada més tard, Frank Gehry va presentar un projecte per construir una gran torre de 148 metres i 34 plantes a la Sagrera. Un edifici que va anomenar "el vel de la núvia" i que no va tirar endavant per falta d'acord entre les institucions que l'havien d'impulsar i perquè va coincidir amb l'inici de la crisi econòmica.
La torre de la Sagrera va quedar en una maqueta.
Fundació Louis Vuitton a París
Aquest edifici, projectat per Frank Gehry al districte 16 de París, és la història d'una rivalitat entre dues de les grans marques de la moda francesa.
Bernard Arnault, propietari de Louis Vuitton i altres marques de luxe, va encarregar a Gehry un edifici que deixés petit el que el seu gran rival François Pinault havia fet a Venècia. Inaugurada l'octubre del 2014, la seu de la fundació Louis Vuitton va costar 143 milions de dòlars.
La Torre de la Fundació Luma a Arles
Al cor del Parc des Ateliers, a Arles, al sud de França, hi ha la Fundació Luma.
Un edifici projectat per Gehry amb Maja Hoffmann que engloba diversos espais polivalents, des de sales d'exposició a sales de treball i investigació.
Museu de la Biodiversitat, Panamà
Sense renunciar a la seva passió per les formes i els volums, Frank Gehry va fer una decidida aposta pel color en la seva primera incursió a l'Amèrica Llatina.
El 2014 es va inaugurar part del Museu de la Biodiversitat de Panamà, un espai ple de color i llum que presideix l'entrada sud del canal de Panamà.
Casa Gehry, a Santa Mònica
I potser després de seguir aquest itinerari per l'obra d'un dels més grans arquitectes de la nostra època algú tindrà ganes de saber on vivia Frank Gehry.
Sí, com tothom es pot imaginar, ell va dissenyar la casa on vivia a Santa Mònica, a Califòrnia.
Va transformar una casa colonial holandesa de 1920 en un nou espai que juga amb materials econòmics i poc convencionals com el contraxapat de fusta o els fils de llautó i d'acer. Protegida i aïllada de l'exterior amb grans panells metàl·lics, la casa busca la llum californiana amb grans finestres.
Gehry va crear una "casa dins d'una altra casa" per crear una tensió entre el vell i el nou, un emblema més del seu concepte de què ha de ser l'arquitectura.
