De la corrupció a l'Hospital de Torrejón: retrets entre PP i PSOE el Dia de la Constitució

Els retrets i les acusacions creuades han tornat a protagonitzar, un any més, la celebració del Dia de la Constitució a Madrid. El 47è aniversari de la Carta Magna ha coincidit amb un moment especialment crispat de la política espanyola, amb casos de corrupció que afecten el PSOE, la investigació de la dana que esquitxa Carlos Mazón i la fragilitat parlamentària del govern de Pedro Sánchez després del trencament de Junts.

I la crispació ha continuat en les declaracions dels principals líders polítics espanyols. PP i Vox han acusat el govern espanyol d'anar en contra de la Constitució i Sánchez els ha qualificat d'"hereus del franquisme".

El líder del PP i cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que l'executiu de Sánchez és el que "més ha atacat" la Constitució i s'ha compromès a obrir una etapa "reconstituent" si arriba a la Moncloa.

Per Feijóo, en els 47 anys que fa que es va aprovar la Constitució, Espanya mai ha tingut un govern que "degradés" tant les institucions i ha dit que l'executiu espanyol ataca la separació de poders, la igualtat dels ciutadans davant la llei i la neutralitat dels poders públics.

Per la seva banda, Sánchez ha reivindicat la sanitat pública en plena polèmica pel cas de l'Hospital de Torrejón. El president del govern espanyol ha fet referència a l'article 43 de la Carta Magna, que reconeix el dret a la protecció de la salut i assenyala que els poders públics són els responsables d'organitzar i tutelar la salut pública.

Sánchez ha contraposat aquest article constitucional amb "les retallades, els augments de la llista d'espera i també les privatitzacions" que considera que el PP du a terme allà on governa.

La polèmica de l'Hospital de Torrejón

Les paraules de Sánchez no es poden deslligar del cas de l'Hospital de Torrejón, que esquitxa de ple la gestió sanitària a la Comunitat de Madrid.

El diari El País ha publicat aquesta setmana una gravació del conseller delegat del grup sanitari Ribera, Pablo Gallart, en què demanava fer menys intervencions o rebutjar pacients i processos menys rendibles per augmentar els beneficis "quatre o cinc milions".

Arran de la polèmica, Gallart ha demanat apartar-se temporalment de les responsabilitats sobre la gestió del centre, tot i que ha insistit que als àudios estan "editats" i "fora de context" i no inclouen el "contingut íntegre" ni "real" de la reunió.

Tot plegat ha obert una polèmica entre l'executiu espanyol i el govern de la Comunitat de Madrid sobre la gestió privada d'hospitals públics. Inaugurat l'any 2011 per l'aleshores presidenta madrilenya Esperanza Aguirre, el centre està basat en el model de gestió publicoprivada en la modalitat de concessió administrativa.

El Ministeri de Sanitat ha obert una investigació per aclarir si s'han comès irregularitats al centre hospitalari que hagin pogut vulnerar el dret a la protecció de la salut.

Aquest dijous, en l'inici de la campanya electoral de les eleccions autonòmiques d'Extremadura, Sánchez ja va acusar el PP de "fer negoci amb la sanitat de tothom perquè hi guanyin quatre", en referència a aquest cas.

Absència d'Illa

A diferència de l'any passat, Salvador Illa no ha anat als actes de la Constitució. En plena crisi de la pesta porcina africana, el president de la Generalitat ha defensat que "la millor manera de defensar" la Carta Magna és "no apropiar-se'n".

En un missatge publicat a la xarxa X, Illa ha qualificat la Constitució de "símbol de la unió de diferents visions del projecte comú que és Espanya".

A l'acte commemoratiu del Dia de la Constitució tampoc hi han assistit representants d'Esquerra, Junts, PNB, Bildu i BNG.