De la pandèmia no n'hem sortit millors, però sí més lectors
"Vindran més anys dolents i ens faran més cecs", va escriure el Rafael Sánchez Ferlosio. Però jo, després de dos anys pèssims, continuo i continuaré veient claríssim que mai no podré ser cínic amb dues coses: el Barça i Sant Jordi.
Si volguéssim enganyar un extraterrestre i que es cregués que som una espècie que val la pena l'hauríem de rebre un dia 23. Demà es vendran més d'un milió de llibres i uns quatre milions de roses. De la pandèmia no n'hem sortit millors, però les xifres del sector demostren que en vam sortir més lectors. S'espera molt, d'aquesta diada.
L'únic problema és, precisament, que aquest dia sigui tan especial. Moltes llibreries i editorials (i enamorats) s'ho juguen tot a una única jornada. Per això miren la predicció meteorològica amb la preocupació dels nuvis la nit abans de la boda.
La simbologia d'aquest dia prové de la llegenda de Sant Jordi, però té molt del conte de Pere i el llop. Perquè després de molta histèria i "thriller Picó" normalment no plou. Però i si plou? I si ve el llop? Suposo que la solució seria, a més d'un paraigua, educar-nos finalment en què un dia pot ser especial encara que n'hi hagi d'altres. I que podem tornar a llegir sense necessitat d'estar confinats. És a dir, que podem llegir llibres o olorar roses el dia 23 de maig i sota el sol.
