Tret de sortida de la COP30 de Belém, al cor de l'Amazònia: de la promesa a l'acció?
La cimera dels líders, prèvia a la COP30, ha arrancat amb el clam de passar a l'acció amb la urgència que requereix la crisi climàtica. António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, ha reconegut l'inevitable i és que els governs han fracassat a l'hora de garantir que l'escalfament global es mantingui per sota d'1,5 °C.
I és que tal com ha explicat ell mateix, aquest dijous a la tarda, a la cimera, alineat amb les conclusions de l'últim informe de la bretxa d'emissions de l'ONU, després de dècades de negació i retard, la superació temporal d'aquest límit es produirà a partir dels primers anys de la dècada del 2030, com a molt tard.
"Cada fracció de grau més comporta més fam, més desplaçaments, més dificultats econòmiques i més vides i ecosistemes perduts", ha recordat Guterres, que ha afegit que cada any per sobre d'1,5 graus colpejarà les economies, aprofundirà les desigualtats i causarà danys irreversibles als països en desenvolupament, que menys han contribuït a la crisi, com els més afectats.
Això no és solidaritat. És un fracàs moral i una negligència mortal.
De la paraula a l'acció
Però oficialment és dilluns que ve quan comença la trentena cimera organitzada per l'ONU per combatre la crisi climàtica i quan entra en una nova fase.
La COP30, a la ciutat amazònica de Belém, al Brasil, vol marcar un abans i un després: deixar enrere l'era de les paraules i començar l'era de l'acció. Així també és com ho ha manifestat Luiz Inácio Lula da Silva, el president del Brasil.
"Les forces extremistes fabriquen notícies falses per defensar un model que ens mostra desigualtats socioeconòmiques perpètues i degradació ambiental", ha assenyalat.
Després d'anys per acordar els objectius, aquesta cimera hauria de ser la COP de la implementació, el moment en què es posa el focus en com convertir els acords en polítiques i accions reals.
A Dubai, fa dos anys, el primer balanç global va exigir triplicar les energies renovables i abandonar progressivament els combustibles fòssils abans del 2030. A Bakú, l'any passat, es va fixar un nou objectiu de finançament climàtic internacional per donar suport a aquesta transició.
L'hora de les respostes
Ara, a Belém, arriba l'hora de les respostes. Les preguntes que planteja l'Acord de París continuen obertes: com revertir unes trajectòries d'emissions que ens porten a prop dels tres graus d'escalfament a finals de segle?
Guterres remarca que el món necessita un canvi de paradigma fonamental. La idea és reaccionar per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle fins a zero l'any 2050 i tenir emissions negatives durant la segona meitat de segle. D'aquesta manera es podria doblegar la corba de temperatura i aconseguir estabilitzar-la a un grau i mig, a final de segle.
La COP30 haurà de donar resposta als nous plans climàtics nacionals que els països han presentat i traçar el rumb per a la pròxima dècada. Però, per ara, les xifres no conviden a l'optimisme. Els nous plans de reducció d'emissions que han presentat la majoria de governs ens porten a un escenari d'escalfament de més de dos graus.
Per Marta Torres, directora del Programa del Clima de l'IDDRI, en aquesta nova era de la postnegociació, tots els països tenen la responsabilitat de contribuir, però ara és l'hora d'explorar responsabilitats individuals, és a dir, concretar qui farà què i quan. Destaca que els instruments que brinda l'Acord de París han de servir com a palanques per identificar oportunitats i barreres.
En la mateixa línia, la directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Olga Alcaraz, també exposa que en aquesta cimera del clima caldrà esbrinar quins són els frens que hi ha per aconseguir una mitigació més ambiciosa perquè, si no, "ens plantarem en un escenari de crisi climàtica molt preocupant pel futur".
Del compromís als diners reals
A la COP29, l'any passat, es va acordar un nou objectiu de finançament, majoritàriament públic, en què els països desenvolupats s'han compromès a donar 300.000 milions de dòlars anuals als països del sud global per al 2035. I ara és el moment en què s'hauria de passar a les inversions reals.
L'acord també preveu mobilitzar conjuntament, amb el sector privat i altres fonts financeres, fins a 1,3 bilions de dòlars anuals en el mateix horitzó temporal, per garantir l'escala necessària de la transició climàtica global.
Alcaraz subratlla que hi ha prou recursos financers per fer-ho. Explica que només en el 2024 s'han invertit 600.000 milions de dòlars en subsidis als combustibles fòssils a tot el món, el doble del que s'han compromès els països a entregar el 2035.
De diners, n'hi ha moltíssims!
La directora del Grup Governament del Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya destaca que el que cal és que aquestes conferències donin senyals clars al sector econòmic i financer per tal que comencin a abocar diners de manera més decidida cap a la transició energètica.
Alcaraz lamenta que ara aquests recursos s'estan abocant al nord global, però que, en canvi, hi ha països de l'Àfrica subsahariana, amb una gran tendència de creixement de la població al llarg d'aquest segle, que tenen grans dèficits d'infraestructures. El motiu és que els inversors busquen garanties i estabilitat, i això no els ho ofereixen els països més empobrits.
Per això, es vol negociar que els bancs multilaterals de desenvolupament puguin donar avals en nom d'aquests estats. Per tant, recalca Alcaraz, es necessiten aquests recursos per poder fer la transició ecosocial d'una forma neta al sud global, també. I el problema és que aquest flux de diners no està arribant i això genera molt recel entre els països en desenvolupament.
Marta Torres Gunfaus subratlla que la COP30 també pot iniciar un procés de reflexió liderat per la Presidència brasilera per explorar com es pot millorar el paper de coordinació de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC).
La idea seria la d'enfortir la coordinació entre les organitzacions internacionals de l'ONU, com ara la FAO o l'Agència Internacional de l'Energia, per garantir que tot el que fan sigui compatible amb els objectius climàtics.
L'èxit, d'aquí a una dècada
Si la COP de la implementació serà un èxit o un fracàs ho sabrem en un termini de 10 anys.
Serà un èxit si arriba el finançament als països més empobrits per desenvolupar-se sense utilitzar combustibles fòssils. I també si se superen amb escreix els objectius de reducció d'emissions que tenim avui sobre la taula.
Per a la directora del Programa del Clima de l'IDRRI, aquest seria el senyal inequívoc de l'èxit:
Els compromisos que han presentat els països a la COP30 han de quedar en paper mullat; hauríem d'aconseguir sobrepassar-los de llarg. Sinó haurem perdut l'oportunitat, per sempre, de mantenir l'escalfament global en un grau i mig, a finals de segle.
