De "La república del Mediterrani" a "Les dones i els dies": cinc continguts per sortir del deliri algorítmic
Avui dia tothom sap que, de temps, no en sobra mai, les presses dia rere dia són constants i, quan per fi tenim una estona de calma, l'scroll infinit ens fa perdre la consciència. La frase "desconnectar per tornar a connectar" sembla que cada cop agafa més pes a la societat. Dins d'aquest món que ens allunya de la pròpia identitat, cal trobar dreceres per retrobar-nos-hi. Una manera de fer-ho és començar a consumir "slow content".
Per a tothom que desconegui el concepte, es tracta de veure continguts amb valor i ànima, lluny del sentit d'immediatesa. És, potser, una idea més aviat idealitzada i superficial, que ha agafat pes entre els joves que intenten entendre, a poc a poc, el mal que fan les xarxes socials i els vídeos amb alts graus d'edició. En aquest article, doncs, descobrirem cinc propostes de 3Cat que pretenen ajudar-nos a consumir cultura reflexiva, profunda i desaccelerada.
"La república del Mediterrani"
En un viatge lingüístic per Catalunya, a "La república del Mediterrani" gaudim d'entrevistes de la mà de Maria de la Pau Janer. Per qui que no tingui l'escriptora mallorquina amb prou precisió en el seu mapa mental, com li passa a qui signa aquest article (nascuda passats els 2000), és tot un plaer descobrir la seva veu íntima i converses plenes d'humor que capten l'atenció de qualsevol espectador, sigui quina sigui la seva edat.
El videopòdcast és un espai de tertúlia amb temes variats i actuals dividit en dues parts: una primera trobada molt personal amb un convidat especial i una segona trobada en forma de taula rodona. Les converses més poderoses són les de tu a tu, amb personatges com Neus Rossell, Ada Parellada o Paula Valls, que s'ajusten a l'estil de la conversa igual que ho fa la presentadora, i creen un clima càlid i senzill ple de consells.
Tot i que l'escenari és minimalista i l'únic objecte que et pot fer desviar la mirada és la butaca groga, creu-me que no tindràs la necessitat d'agafar el mòbil per tenir la sensació que estàs aprofitant el temps. Et captivaran els dialectes i ni hi pensaràs, en el telèfon.
"La Turra"
Pensant en la Gen Z, tot i que això dels "targets" d'edat sempre és relatiu, cal aturar-se a "La turra". El seu valor, a banda de ser un contingut adreçat als joves, està en la seva qualitat editorial i de guió.
"La turra" és un videopòdcast d'Alba Riera, que condueix amb molt protagonisme temes que van de les inseguretats femenines al debat sobre la intel·ligència artificial o la crisi educativa. El programa comença amb una introducció curta, però intensa, per part de la presentadora, i continua amb un debat entre cares més o menys conegudes. Tot i que els temes puguin semblar, a vegades, un punt impersonals, sempre t'acabes sentint interpel·lat en algun punt. Per acabar, i com si fos una sobretaula improvisada, sembla que siguem amics amb el convidat especial durant els vint minuts finals.
És, sens dubte, un entreteniment d'aquells que pretenen fer-te reflexionar sense deixar de banda el fet de gaudir.
"Dones en lluita"
Amb un retrat més cru i directe que "La turra", ens transportem a la realitat d'un món que, per la majoria de nosaltres, pot semblar paral·lel i irreal. Txell Feixas ens regala un viatge no desitjat a "Dones en lluita", en què passegem per carrers destrossats amb dones que treuen un bri d'esperança d'on sembla que ja no hi pot quedar vida. Són persones bel·ligerants, que no abaixen el cap davant la repressió, però no perquè idolatrin la seva gran capacitat d'esforç, sinó perquè lluiten per necessitat. Els temes es retraten sense els lluentons als quals estem acostumats: no existeix el salvador blanc ni hi ha cap miracle que canviï vides.
Ja se n'ha estrenat la segona temporada, en què podem conèixer noves històries provinents de Colòmbia, Ucraïna o Nicaragua, entre d'altres. Una notícia que s'ha de celebrar, sens dubte, perquè la primera es fa realment curta. A més a més, és també un videopòdcast, així que prepareu els mocadors abans de pujar al cotxe, perquè poden ser el vostre millor copilot.
"Savis i sàvies"
Val a dir que ens agrada parlar dels nostres grans èxits, com a catalans, i tenir cares interessants al nostre país que han fet grans coses fa cert orgull. "Savis i sàvies" és una alternativa al consum d'entrevistes breus, perquè el valor aquí és escoltar trajectòries, idees i reflexions, amb profunditat i sense cap mena de pressa.
Partint d'aquesta última idea, i arribats a aquest punt de l'article, podem assumir que el consum de "slow content" no és pas fàcil; estem acostumats a gaudir d'entreteniment distret i potser aquesta proposta, en què la base és la paraula i la durada, gairebé una hora, pot fer-se un pèl densa. Però es mereix l'oportunitat. Especialment, l'última temporada, que trobem més contextualitzada i la qualitat d'imatge de fa uns anys no molestarà els fanàtics de la ultra-HD.
Així, doncs, conèixer personatges com Elena Barraquer, Carme Elias, Maria del Mar Bonet o Marta Pessarrodona és un bon recurs per a la tarda de diumenge. De pas, serveix també per omplir el bagatge d'històries a explicar als dinars familiars o a les tardes de cafè amb els amics.
"Les dones i els dies"
Per acabar, és obligatori destacar en aquest grup de propostes de consum lent la versió en vídeo del programa de ràdio "Les dones i els dies". Més que una proposta és una joia amagada, vuit petits documentals on un conjunt de dones es presenten davant la càmera i trenquen la quarta paret.
Sense pressió per aconseguir l'espectacle immediat, les històries es plantegen amb un seguit de pauses llargues que formen part del relat i que, a més, ajuden l'espectador a assimilar i reflexionar el que ha sentit: per què dones que podrien ser com nosaltres s'han assegut a una cadira i han explicat una història que ens toca tan de prop?
El relat tranquil combinat amb l'edició moderna, els grafismes dinàmics i els talls bruscos són la combinació perfecta per demostrar que es poden fer programes adaptats als codis audiovisuals actuals sense perdre l'essència de l'slow content.
