De Lenin a les sufragistes: la relació històrica entre alpinisme i política

Hitler volia demostrar la superioritat de la raça ària conquerint un 8.000, les sufragistes clavaven la bandera "Vote for women" als cims i Lenin obligava a carregar un bust seu a totes les expedicions que es feien. Encara que sorprengui, alpinisme i política sempre han anat plegats.  

"L'alpinisme ha estat una activitat molt política des del primer moment i vinculada en uns inicis al liberalisme, al nacionalisme i a l'imperialisme britànic", explica l'alpinista asturià Pablo Batalla, autor del llibre "La bandera en la cumbre", on ho relata amb nombrosos exemples d'arreu del món i amb protagonistes ideològicament oposats.

Fins i tot, moltes de les religions han vist les muntanyes com a llocs sagrats on vivien els déus.  

Apropiar-se del territori

Un exemple clar d'aquest imperialisme que conqueria terres sense miraments és el famós Mount Rushmore, als Estats Units. Pablo Batalla explica al programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio que la muntanya es va dinamitar per esculpir-hi els quatre rostres que té actualment (els presidents estatunidencs George Washington, Thomas Jefferson, Theodore Roosevelt, i Abraham Lincoln).  

Aquesta modificació de la roca es va fer tot i ser un cim sagrat pels pobles que vivien a la zona que encara ara estan lluitant perquè se'ls indemnitzi. 

Per l'historiador i muntanyenc és "l'expressió de la modernitat més brutal, el sotmetiment de la natura i dels pobles nadius". 

I és que en aquella època --finals del segle XIX i inicis del XX-- conquerir la terra volia dir també ser el primer a pujar els pics més alts per explorar, cartografiar les zones i detectar quins recursos i persones hi havia a cada indret per poder-los explotar. 

Forja del "superhome" 

La pràctica de l'alpinisme és peculiar perquè, a diferència d'altres esports, per molt que el cansament et venci, no pots parar. Has de seguir caminant --sigui amunt o avall-- però no et pots rendir.

Això ha facilitat que es converteixi, com diu l'historiador, en la "forja perfecta" per demostrar la vàlua o el poder de qui el practica. 

Per aquest motiu, a inicis del segle XX, les dones que lluitaven per tenir dret a vot, les sufragistes, feien expedicions a muntanyes exigents per cridar ben fort que no eren el sexe dèbil. 

Les imatges a la premsa de la bandera "Vote for women" als cims tenien un gran impacte en la societat. 

Més recentment, també han seguit l'exemple alpinistes vegans o amb algun tipus de discapacitat.  

Hitler i el Nanga Parbat

Adolf Hitler va enviar tota una generació de grans esportistes alemanys a morir intentant arribar al cim del Nanga Parbat (la novena muntanya més alta del món i la segona del Pakistan) per demostrar les seves teories racistes.

Es va obsessionar en el fet que els alemanys fossin els primers a arribar dalt d'un 8.000 i als expedicionaris els deia que "o pujaven o morien". Eren gairebé missions suïcides. 

Racisme i classisme de gran alçada 

Encara que pugui semblar que la muntanya és un escenari que ens uniformitza a tots i on es trenquen les barreres socials, a "La bandera en la cumbre" queda clar que en els punts més alts del planeta es reprodueixen totes les discriminacions de la plana.

El racisme i el classisme són dos eixos d'opressió que travessen tot el llibre d'una manera demolidora.  

D'entrada, la lluita dels burgesos europeus per ser el primer o primera a coronar un cim obvia sempre els pastors i xerpes locals que hi havien pujat prèviament.

A ells no els coneix ningú ni els seus noms es tenen en compte per batejar muntanyes. Batalla recull una anècdota que és ben gràfica sobre la primera vegada que una expedició va arribar dalt de l'Everest.  

Va ser el 1953 i la lideraven Edmund Hillary i Tenzing Norgay. Però el que explica l'escriptor i muntanyenc no surt a cap llibre d'història: "Quan t'expliquen aquesta expedició, no t'expliquen mai com va començar. És amb els xerpes i els portadors defecant davant de l'ambaixada britànica en protesta perquè els havien posat a dormir a terra d'un garatge humit sense ni un cub per fer les seves necessitats mentre els alpinistes occidentals dormien en habitacions luxoses."

Avui en dia no ha canviat gaire això. Pablo Batalla diu que en un dia hi pot haver 170 persones fent cua a l'Everest. Van fent torns per tenir la selfie al cim on sembla que van sols i que hi han pujat gràcies a la seva audàcia i valentia.

Així s'amaguen els xerpes que els han pujat fins allà, els han portat les cordes, els han muntat els campaments i després baixaran amb 40 quilos de brossa a l'esquena. L'autor diu que és "la fantasia de la individualitat". 

"Em mereixo ser líder"

Winston Churchill de jove ja pujava muntanyes per demostrar que tenia dret a formar part de l'elit britànica. Batalla aclareix que "pujar als Alps en aquell moment era subratllar que et mereixies un lloc a la part més alta de la piràmide social". 

Després de 100 anys, fer gestes com aquesta continua sent una tàctica política.

L'historiador asturià explica com ara el partit d'extrema dreta Vox, fa una propaganda a petita escala "del tipus de les que fa Putin a Rússia".

"Al president rus l'hem vist en muntatges fotogràfics muntant un os, travessant un llac o corrent per la muntanya per transmetre la imatge de mereixo ser líder, perquè faig coses que ningú fa i perquè soc un mascle que sap dominar la natura", assegura l'autor de "La bandera en la cumbre", que defensa que Santiago Abascal fa el mateix en versió espanyola.