De los Cobos hauria incomplert l'ordre del TSJC de prioritzar la convivència l'1-O
El coronel de la Guàrdia Civil nomenat per Rajoy coordinador de la seguretat durant el referèndum de l'1 d'octubre, Diego Pérez de los Cobos, no va complir l'ordre judicial de prioritzar la convivència ciutadana a l'hora d'evitar el referèndum.
Que la convivència era el bé màxim a protegir ho deia la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), però quan el coronel va declarar com a testimoni davant del Suprem, a preguntes de la defensa, va al·legar que aquesta part concreta de la resolució no se l'havia llegida.
Defensa. La interlocutòria concretament diu: Com no pot ser d'una altra manera, passa necessàriament per adoptar les mesures que impedeixin la consecució del referèndum sense afectar la normal convivència ciutdana, a més de garantir que la resta d'administracions amb seu a Catalunya no es vegin afectades. Per tant, aquesta interlocutòria deia sense afectar la normal convivència ciutadana i vostè ha dit que el compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana, això es contradiu amb la resolució de la magistrada, oi?
De los Cobos: Em permet que li ho expliqui? Miri, vostè està llegint una resolució en la seva totalitat. La interlocutòria que es va entregar als tres cossos policials, inclòs el Major Trapero, és només la part dispositiva.
L'Ajuntament de Barcelona exerceix l'acusació particular en la investigació contra les càrregues policials que té oberta el jutjat número 7 de Barcelona. El tinent d'alcalde i advocat Jaume Asens ha dit a Catalunya Ràdio que considera que Pérez de los Cobos podria haver mentit davant del Suprem.
Si no ho ha llegit és un irresponsable, i si ho ha llegit és un mentider. I ara hem arribat a la convicció que és un mentider perquè quan va sortir d'aquelles declaracions va dir que no havia llegit aquella part, només la part dispositiva, i en aquest debat que tenen amb el president estan discutint sobre el contingut de la resolució. Per tant, tenim un mentider.
En l'acta de la reunió de la Junta de Seguretat de fa un any, el 28 de setembre, per coordinar les actuacions policials de cara al referèndum - i a la qual també ha tingut accés El matí de Catalunya Ràdio-, consta que De los Cobos reconeix que l'expresident Puigdemont i el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, li subratllaven que calia defensar abans que res la convivència, com deia la resolució del TSJC.
Davant el Suprem, De los Cobos va reconèixer haver-ne parlat, però que, per ell, fer complir la llei està per sobre de la convivència ciutadana.
Utilitzava l'argument de la convivència ciutadana dient que la convivència ciutadana era el bé superior i que res podia alterar la convivencia ciutadana i que, per tant, qualsevol actuació policial podria suposar una alteració de la convivència ciutadana, cosa que no podíem consentir i que ell, com a president de la Generalitat, era el primer encarregat d'evitar-ho. Li vam haver de dir, jo també, que el compliment de la llei estava per sobre.
🔴 L'acta de la reunió entre representants del govern espanyol, la Generalitat i els Mossos per coordinar l'operatiu de l'#1oct:
El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) 28 de septiembre de 2018
(2/2) pic.twitter.com/od5KXIrke6
Per Jaume Asens, aquesta visió de relegar la convivència a un segon pla demostra que Pérez de los Cobos actua amb una mentalitat de militar de passat colpista.
"Fa una defensa d'una concepció de l'ordre públic, no sé si predemocràtica, però sí molt poc democràtica, que té a veure amb una certa cultura policial que pensen que la llei està per sobre de la democràcia, quan és la llei que està al servei de la democràcia i no a la inversa."
"A part d'haver tontejat amb l'extrema dreta, el seu pare era un conegut falangista de Fuerza Nueva, ell el dia del 23-F es va presentar vestit de la Falange per, voluntàriament, ajudar al cop militar. Estem parlant d'una persona, amb aquestes credencials, que és la persona que havia de vetllar per la seguetat de l'1 d'octubre."
Barcelona demana que Pérez de los Cobos sigui citat a declarar al jutjat número 7 que investiga les càrregues de l'1-O. Jaume Asens també ha denunciat el que considera obstrucció quan la fiscalia s'oposava a investigar els policies implicats perquè considerava que el nombre de lesionats, 1.066, era molt petit respecte al nombre total de gent que havia anat a votar, més de dos milions.
Notícia relacionada: Memòria audiovisual de l'1-O
Al programa Més324 de TV3, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha denunciat que, un any després de l'1-O, encara no se sap qui és el responsable de les ordres concretes que es van donar.
"Qui va donar les ordes l'1-O? Qui va triar els col·legis electorals on es va intervenir? Qui va dir el tipus d'intervencio que calia fer? de l'ús de la força fins aquí o fins allà. Qui se'n responsabilitza? No hi ha hagut una sola compareixença parlamentària de ningú, ni a les Corts Generals, ni al Parlament de Catalunya -que hauria de ser a les Corts Generals bàsicament - per donar una explicació com es fa en un sistema institucional de llibertats."
