De què feien olor les mòmies egípcies? Hi descobreixen aromes llenyoses, especiades i dolces

Fan olor, les mòmies egípcies que s'han conservat fins als nostres dies? I si és així: de què? Això és el que van qüestionar-se un grup de científics de la University College London (UCL) del Regne Unit i de la Universitat de Ljubljana, a Eslovènia, que han fet la primera anàlisi sistemàtica de les olors de les mòmies egípcies.

Tot plegat, a partir d'una premissa: "El nas és una eina fantàstica per aprendre més sobre el passat."

La frase és de Cecilia Bembibre, científica de la Bartlett School of Environment, Energy & Resources, de la UCL, que afegeix que és per això que van decidir "explorar aquesta idea d'un nas com a eina de diagnòstic en el cas dels cossos momificats". 

Bembibre, argentina establerta al Regne Unit, s'ha especialitzat, en els últims anys, en l'estudi del patrimoni sensorial. 

Ella forma part de l'equip científic que, amb la col·laboració de conservadors egipcis, ha examinat nou cossos momificats del Museu Egipci del Caire. 

N'han extret mostres d'aire, 10 litres, mitjançant un tub de mostreig, que després han analitzat amb un cromatògraf de gasos i un espectròmetre de masses.

"És una tècnica que, bàsicament, ens permet separar cadascun dels compostos orgànics volàtils o productes químics responsables de l'olor general i identificar-los i descriure'ls", explica Bembibre.

Llavors, aquesta anàlisi química es combina amb una cosa tan humana com les avaluacions sensorials personals. 

D'això se n'han encarregat d'un grup de persones formades per descriure la qualitat, la intensitat i l'agradabilitat de les olors.

Olors agradables, també avui

Què han revelat aquestes anàlisis sensorials? D'entrada, que els cossos momificats de l'antic Egipte emeten aromes llenyoses, especiades i dolces.

Aquestes olors, considerades agradables fins i tot avui en dia, reflecteixen la creença dels antics egipcis que les aromes agradables signifiquen puresa divina, mentre que les males olors indiquen descomposició.

Pel que fa a les anàlisis químiques, han permès descobrir que les aromes distintives provenen de resines de coníferes i de gomoresines com la mirra i l'encens. També de ceres utilitzades en antics processos d'embalsamament.

Aquest conjunt de dades, en definitiva, ofereix noves perspectives sobre el procés i els materials de momificació.

"Ens ajuda a entendre millor quin tipus de materials es van fer servir i com alguns d'ells ens han arribat milers d'anys després", explica Bembibre.

També que aquests processos i materials variaven en funció de l'època i la ubicació en què es feia l'embalsamament, i que hi havia encara un altre condicionant: l'estatus socioeconòmic de la persona embalsamada.

Complementàriament, l'anàlisi ha permès distingir entre els materials d'embalsamament originals i additius de conservació posteriors, com ara pesticides.

L'estudi resultant d'aquesta investigació científica s'ha publicat en el Journal of the American Chemical Society (JACS), amb el títol "Cossos momificats de l'antic Egipte: anàlisi interdisciplinària de la seva olor".

"Les olors dels objectes patrimonials també tenen valor científic, ja que es poden utilitzar per obtenir informació sobre el material original, les vies i el grau de degradació, els tractaments de conservació i restauració, i també per comprendre i interpretar millor la importància del patrimoni", defensen els seus autors en la introducció.

Paisatges olfactius

Bembibre remarca que el mètode que han fet servir per fer aquest estudi no és invasiu ni destructiu, de manera que proporciona un nou mètode per analitzar restes antigues alhora que en garanteix la preservació.

La investigadora de la UCL afegeix que l'estudi, més enllà dels resultats obtinguts, podria permetre crear "paisatges olfactius" immersius, recuperant aquestes olors, "perquè la gent pugui experimentar-les als museus i desenvolupar una connexió emocional personal amb el patrimoni" històric.