A la tele, a l'ordinador, al mòbil, a la finestra, al mirall... a tot arreu podem mirar pelis i series bones, dolentes, regulars, color gos com fuig o tonalitat mussol fosforescent. Les podem mirar i escoltar en anglès, francès, danès, grec, turc, èlfic, klingon... però no en català. Si països de la mida de Catalunya com Noruega, Finlàndia, Suècia, Dinamarca... poden veure el que vulguin a les plataformes audiovisuals en la seva llengua per què Catalunya no?
Sí, és això de la llei espanyola de l'audiovisual: protegir el castellà i pel català, el basc, o el gallec "no me viene nada". Ens donaran morralla, escorrialles, propina... Per què? Perquè som una quota.
El català ja és un tant per cent d'un full de càlcul en un ordinador de funcionaris que canta les absoltes al moribund. No tenim cap dret, perquè ja no som una nació: som una xifra marginal. Perquè el català no serveix per a res. Igual que fa anys van dir que no servia per a la televisió, la ràdio, la premsa, els llibres... Avui ens diuen que no serveix per al món digital. I demà no servirà per al món existencial. És a dir, no servirà per viure. Perquè això, amics, no va de llengua, va d'existència. Se'n diu llei natural.
