De què són responsables les administracions en el desallotjament del B9? Un marc normatiu "confús"
Quina responsabilitat tenen l'Ajuntament de Badalona i la Generalitat en l'atenció als desallotjats del B9? La Generalitat també té competències en serveis socials? Els experts apunten a un marc legislatiu confús pel que fa a l'atenció del sensellarisme, però més enllà de la llei, la jutgessa que va ordenar el desallotjament recollia que el consistori hauria de "prestar-los atenció social".
Una ordre que, segons els Comuns, Albiol no ha complert, i per això l'han denunciat a la Fiscalia de Delictes d'Odi.
Tot i això, els experts denuncien, sobretot, una manca de cooperació entre administracions en la gestió d'aquesta crisi.
Responsabilitats compartides, però no clares
Marta Franch, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, assenyala que la sentència que autoritza el desallotjament condiciona l'expulsió a garantir una alternativa habitacional a les persones afectades.
Segons la resolució judicial, aquesta obligació recau en l'Ajuntament, que no l'hauria complert. Tot i això, l'experta apunta a l'existència de competències compartides amb altres administracions.
Davant aquest incompliment, Franch explica que el primer pas hauria de ser exigir formalment el compliment de la sentència. Justament, aquest dimarts la Fiscalia va sol·licitar a la jutge que preguntés a l'Ajuntament què estava fent en aquest sentit.
A banda, Franch apunta que un incompliment reiterat podria arribar a tenir conseqüències penals.
Per l'advocat Quim Clavaguera, la competència és clara i cita la Llei 7/1985 reguladora de les bases del règim local, que diu que els municipis han de donar assistència a les persones que hi resideixen. "A més, existeix una norma que obliga a empadronar qui hi viu."
Per Clavaguera, més que desídia d'Albiol, el que hi ha hagut a Badalona és una decisió política:
Hi ha hagut una voluntat de no donar aquest servei i de dir que no els pertocava.
Manca d'iniciativa
Pel que fa al paper de la Generalitat, Franch descriu un marc competencial confús. Tot i això, la catedràtica considera que el govern arriba tard a un problema estructural que fa anys que existeix i podria haver intercedit abans.
Clavaguera afirma que quan una administració no respon, la següent hauria de moure's i donar resposta. "La Generalitat és la segona administració que hauria d'haver entrat, però durant tres o quatre dies hi ha hagut un silenci absolut. L'Ajuntament podria haver dit que la situació els desbordava i demanar ajuda."
En el mateix sentit s'expressa Franch, que diu que "si bé inicialment l'Ajuntament n'és responsable, sempre podria al·legar falta de competències".
Així Clavaguera apunta que la Generalitat podria haver actuat d'ofici: "Podria haver-hi hagut un conflicte de competències, però com que Badalona no ha fet res, el govern podria haver actuat."
El que deixa molt clar la llei és que hi ha d'haver cooperació entre administracions.
Llei d'estrangeria
Finalment, Franch també destaca la contradicció que genera la llei d'estrangeria: persones empadronades que adquireixen drets bàsics, però no poden treballar durant dos anys per la seva situació administrativa, fet que les deixa sense recursos i evidencia, a parer seu, la necessitat de reformar aquesta normativa en l'àmbit estatal.
En aquest sentit, l'advocat Clavaguera diu que les persones que arriben al país durant aquests anys es busquen la vida en qualsevol feina informal amb l'objectiu de regularitzar la seva situació. Però, mentrestant, es poden generar situacions molt dures i complicades.
La llei d'estrangeria també diu que les competències d'acollida i de serveis socials també són de l'Estat i les comunitats autònomes: "Entenc que hi ha d'haver una col·laboració entre administracions, però la competència en aquest cas és de l'Ajuntament de Badalona, principalment perquè tota aquella gent hauria d'estar empadronada."
