"Deinfluencing", la nova tendència a TiKTok contra el consumisme d'influencers
En un moment en què la inflació i la crisi econòmica dificulten la capacitat de despesa, a TikTok ha començat a créixer una resposta al consumisme dels influencers.
La nova tendència que es comença a fer viral s'anomena "deinfluencing" o "desinfluir": gent que està farta dels influencers explica què no cal comprar o en què no val la pena gastar-se els diners.
El terme, que es va començar a fer servir a principis d'any, ja compta amb centenars de milions de visites i també ha fet el salt a Twitter i Youtube. Però d'on ve, la desinfluència?
Durant anys, els influencers tradicionals, provinents d'Instagram, han explotat les seves vides glamuroses recomanant tot tipus de productes. Ara, però, estan obligats a explicitar quines de les seves publicacions són campanyes pagades, cosa que fa que el seu contingut sigui menys real.
En un moment en què la inflació i altres adversitats econòmiques estrenyen la capacitat de la gent per comprar, viatjar o fins i tot pagar les factures, són molts el que estan tips que els influencers els bombardegin amb campanyes de publicitat.
De fet, aquest trending topic va sorgir arran d'un vídeo d'una influencer de bellesa, Mikayla Nogueira, que promocionava una màscara de pestanyes en un vídeo en què realment duia pestanyes postisses.
L'oposat a influir?
Així, "deinfluencing" se suposa que ha de ser l'oposat a influir. En aquesta tendència, en comptes de persones comentant les bondats de certs productes, hi trobem persones que expliquen els motius pels quals no s'ha de comprar cert producte.
En els vídeos, persones que han comprat productes de bellesa, cremes, articles de menjar o peces de roba que molts influencers han promocionat, expliquen per què no valen la pena o com els han decebut i intenten evitar-ne l'ús o la compra.
Però fins i tot el capitalisme s'està fent seva aquesta tendència que semblava contrària al consumisme més salvatge, ja que n'hi ha que aprofiten per oferir productes suposadament alternatius dels quals reneguen.
O sigui, "deinfluencing" per una banda i "influencing" per l'altra, però amb la idea d'un consum més moderat.
Potser el "deinfluencing" ha esdevingut el que no volia?
