Del "cafè americà" a "agafar una turca": les expressions amb toc internacional més sorprenents del català
El català és una llengua viva, creativa i plena de curiositats. Una de les més sorprenents és la quantitat d'expressions que fan referència a altres nacionalitats. Segur que més d'un cop t'has acomiadat a la francesa, has vist fer una xilena o algú t'ha advertit que anaves camí d'agafar una bona turca.
Babeth Ripoll ens ajuda a entendre per què aquestes expressions s'han integrat al català, com s'han anat fixant en el nostre vocabulari i què diuen, en realitat, sobre la nostra manera de veure el món.
De la carta del bar al llenguatge quotidià
La gastronomia és un dels espais on més exemples en trobem: només cal mirar la carta de qualsevol bar o restaurant per trobar plats tan integrats en el nostre dia a dia com l'amanida russa, la truita a la francesa, el cafè americà o el cafè irlandès, els suïssos, cubates...
Són expressions que utilitzem de manera automàtica i que ja formen part del català, tot i que sovint no indiquen l'origen geogràfic real del plat o la beguda. Més aviat responen a una associació cultural o simbòlica amb el país en qüestió, basada en tòpics, modes o influències històriques.
Nacionalitats i vocabulari fins i tot íntim
I no tot queda a la cuina ni a la carta del bar. Tal com explica Babeth Ripoll, les nacionalitats també han penetrat --i força-- en el nostre vocabulari sexual. Sí, hi ha tot un món de noms i expressions que utilitzem sense pensar-hi gaire, i moltes vegades depenen del país que hi posem de manera simbòlica.
De fet, segons el lloc del món, la mateixa pràctica rep noms diferents. Mira quina volta que fa el mapa per referir-se al que nosaltres coneixem com "fer una cubana".
- A Cuba i a altres llocs d'Amèrica Llatina, en diuen "fer una espanyola".
- A Mèxic i Xile, passa a ser "fer una russa".
- A l'Argentina és "fer una turca".
- I a Grècia, allò que aquí anomenem "fer un grec", allà es diu "fer un otomà".
