Del MAGA al MEGA, el pla de Trump per a Europa

El fet que ens hàgim acostumat a les seves sortides de to i a idees que ens poden sonar forassenyades no significa que al capdavant de la Casa Blanca no hi hagi un president excèntric, egòlatra i vanitós que només actua de manera impulsiva.

Donald Trump té una agenda que gira al voltant de qüestions personalistes, plans econòmics i una ideologia compartida des del moviment MAGA, el "Make America great again". D'aquí ve que en el document filtrat recentment s'hi esmenti el concepte "Make Europe great again" (MEGA).

Els plans de l'administració Trump per a Europa inclosos dins aquesta agenda passen per remodelar políticament i socialment el Vell Continent, amb l'objectiu d'evitar "la fi de la civilització europea".

Amb aquest pretext, els Estats Units de Trump han dissenyat un "pla estratègic" que ha escandalitzat la Unió Europea perquè contempla la seva fragmentació, la divisió política i la debilitació de les seves institucions.

L'Europa de l'imaginari del moviment MAGA és l'anterior al Tractat del Carbó i l'Acer. És una Europa sense l'euro, sense Schengen, sense Eurocambra i depenent dels Estats Units.

Per fer possible això, Washington considera que hi ha quatre països europeus que s'han de potenciar: Àustria, Itàlia, Hongria i Polònia. La tria té molt a veure amb el pes de partits ultraconservadors, d'extrema dreta, xenòfobs i basats i en el tradicionalisme.

Trump i els seus afins ja s'han deixat veure de manera més o menys activa a les campanyes electorals d'alguns països europeus. Va ser el cas de l'antic col·laborador del president nord-americà i propietari de Tesla i d'X, Elon Musk, durant la campanya de les últimes eleccions federals alemanyes, celebrades a principis d'aquest any.

Aleshores, Musk --encara al govern de Trump-- va participar en diversos actes de la xenòfoba i cada cop més radicalitzada Alternativa per Alemanya.

Musk ha arribat a afirmar que la UE hauria de desaparèixer i que tots els estats membres haurien de recuperar la seva sobirania. En part és la resposta a la sanció de 120 milions d'euros per part de la UE contra la xarxa X per falta de transparència.

El mateix president Trump tampoc s'ha amagat de practicar ingerències polítiques a tercers països. De fet, ha donat suport explícit al primer ministre hongarès, Viktor Orbán, i ha arribat a presumir d'haver contribuït a la remuntada del líder ultraconservador a les urnes.

Les ingerències i intromissions en els processos democràtics de tercers països no són cap novetat, cert. Però les formes amb què s'estan practicant des de l'administració Trump a Europa són insòlites, fins i tot en un moment de màximes diferències ideològiques a les dues bandes de l'Atlàntic.

El paper estratègic filtrat pel portal nord-americà Defense One deixa ben clar que Trump és més dur amb Europa que no pas amb la Xina o la mateixa Rússia. Pel president dels EUA, les polítiques migratòries de la Unió Europea han portat els països europeus a les portes de l'abisme. Veu les seves economies debilitades i, de retruc, considera que s'ha posat en perill la confiança mútua i l'aliança històrica amb els Estats Units.

Trump vol impulsar no només els partits polítics europeus afins al seu pensament, que són els més reaccionaris, sinó també moviments socials i actors culturals que fomentin la recuperació dels valors i tradicions europeus mantenint sempre un posicionament pro-Estats Units.

El president nord-americà té una agenda ideològica i també econòmica. En paral·lel a la campanya antiimmigració, Washington ha dissenyat la creació d'un gremi internacional anomenat "Core 5" que inclouria la Xina, Rússia, l'Índia i el Japó. És a dir, sense la presència de cap país europeu.

Tampoc seria cap sorpresa, perquè Trump ja va anunciar abans del seu segon mandat que els Estats Units girarien la mirada geoestratègica, canviant l'Atlàntic pel Pacífic.

En l'àmbit militar, els Estats Units de Trump també planegen girar l'esquena a Europa. Ara que havia aconseguit que la major part de països europeus augmentessin la seva aportació econòmica a les arques de l'OTAN i també una Unió Europea amb un grau de militarització insòlit, Trump considera que ha arribat l'hora que els Estats Units es desprenguin d'algunes responsabilitats en matèria de defensa.

No hi ha claredat sobre què significa això, però el pas, previst per al 2027, podria deixar Europa en una situació de màxima fragilitat davant la potencial amenaça russa.