Del nynorsk al català: la feina de traduir una llengua que només dominen el 12% dels noruecs
Noruega és un dels països més rics d'Europa, també pel que fa a la diversitat lingüística. Amb 5,5 milions d'habitants, el país té més de 1.300 dialectes.
La guia oficial per viatjar a Noruega, que depèn del Ministeri de Comerç del país, se'n fa ressò amb aquest exemple: com diu un noruec "soc un plàtan"? Doncs depèn del municipi:
Stavanger: "Eg e ein banan"
Elverum: "Je er en bannan"
Bergen: "Eg e en banan"
Oslo Ost: "Jæær en bannan"
Tromso: "Æ e en banan"
Dialectes a banda, Noruega també és l'únic país escandinau que reconeix dues formes oficials d'escriure en noruec: el bokmal ("llengua de llibre") i el nynorsk ("nou noruec").
Una llengua, dues formes d'escriure-la
Totes les escoles de Noruega ensenyen tant el bokmal com el nynorsk, tot i que a la pràctica el bokmal és la variant predominant. Si anem a Oslo, la capital, els habitants fan servir el bokmal. En canvi, el nynorsk només el fa servir el 12% de la població, la que viu al sud-oest.
La raó que hi hagi dues formes oficials d'escriure el noruec és històrica. Noruega va formar part del regne de Dinamarca fins al 1814 i el bokmal té els seus orígens en el danès. En canvi, el nynorsk neix al segle XIX de la mà del filòleg i naturalista Ivar Aasen i és un intent de construir una llengua nacional pròpia a partir dels dialectes locals.
Curiosament, un dels escriptors més reconeguts de Noruega escriu en nynorsk. És el Premi Nobel de Literatura del 2023, l'escriptor Jon Fosse.
L'autor acaba de publicar la seva primera novel·la després guanyar el guardó. Es titula "Vaim", i la podem llegir en català gràcies a una traductora de Barcelona.
Del nynorsk al català
Meritxell Salvany és traductora literària a temps complet. Domina el català, l'espanyol, l'anglès, l'italià, el francès, així com les llengües escandinaves: el suec, el danès i el noruec, tant bokmal com nynorsk.
La passió pels idiomes nòrdics va començar amb 17 anys a Montpeller, on va participar en un curs de francès però vivia en una residència d'estudiants envoltada de suecs.
Em va fascinar la llengua. Després vaig veure que era molt difícil estudiar-la, perquè un cop a Barcelona no hi havia on aprendre-la. Havia d'espavilar-me per comprar els llibres per correu. Tot això em va esperonar, tot i que la gent em deia: 'el suec, vols dir?'
Un cop va dominar el suec, la Meritxell va aprendre de forma autodidàctica el danès i el noruec. Des del 1995, ha traduït més d'una cinquantena de llibres escrits en llengües escandinaves.
Segons Salvany, sobre el paper la diferència entre bokmal i el nynorsk és més difusa.
És com nosaltres. Si parlem amb algú de les illes Balears ens entendrem, però si comencem a treure el que deia la nostra besàvia trobes paraules que no coneixem. És una mica el mateix.
Butlletí Mirada Global
Les claus per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts
Subscriu-t’hi