D'"Els dies clau" a "Retorn a Txernòbil": cinc continguts per entendre l'accident nuclear 40 anys després
Es compleixen els 40 anys del pitjor accident nuclear de la història. L'explosió del reactor 4 de la central de Txernòbil va provocar uns efectes difícilment quantificables: milers de persones mortes o que van emmalaltir per la radiació, evacuacions massives, un núvol radioactiu que va afectar bona part d'Europa i una extensa zona d'exclusió. Quatre dècades després, les conseqüències encara perduren, no només sobre el territori, sinó també en la memòria. La catàstrofe no s'entén només amb dades, s'explica també a través de les veus dels que la van viure. A casa nostra, el record de l'accident a una central nuclear ressona amb nom propi: Vandellòs I.
Aquestes cinc propostes de 3Cat segueixen un mateix fil a través dels testimonis. Ens endinsen en la memòria dels fets, però també en les veus d'aquells que van viure l'accident i que mantenen viu el record d'una tragèdia que encara ens interpel·la.
"Els dies clau": 26 d'abril de 1986, l'accident de Txernòbil
Per situar-nos i entendre com es va produir l'accident de Txernòbil i quines van ser les seves conseqüències, et recomanem el capítol de la sèrie documental "Els dies clau" dedicat a la catàstrofe. A partir de testimonis i imatges dels dies immediatament posteriors a l'accident, es reconstrueixen amb precisió els fets d'aquell 26 d'abril fatídic i els dies següents, quan el món encara no era conscient de la magnitud del desastre.
La propaganda soviètica va intentar amagar, sense èxit, la fuga radioactiva. No va ser fins dos dies més tard que els mitjans occidentals envan començar a informar. En un context d'apagada informativa, els Telenotícies de TV3 del dia 28 d'abril alertaven de l'expansió d'un núvol radioactiu que s'havia detectat als països escandinaus i que s'estenia per Europa des de la Unió Soviètica.
Encara hauria d'arribar la glàsnost o obertura informativa, impulsada posteriorment per Mikhaïl Gorbatxov. D'aquesta opacitat, en parla Joan Salvat, director del "30 minuts", que tenia un equip desplaçat a Moscou. El seu relat ens ajuda a entendre el context de desinformació i l'intent de minimitzar els efectes i silenciar les víctimes per part del règim soviètic.
"Retorn a Txernòbil"
En només un instant, l'explosió de la central va convertir tota la zona al voltant de Txernòbil en el lloc més perillós del planeta. L'endemà de la tragèdia, Oksana Braginsky, una nena de 12 anys que vivia a prop de la central, va ser evacuada de casa seva. Com ella, gairebé 120.000 persones van haver de marxar de Prípiat, la ciutat més propera a la central, sense saber que no hi tornarien mai més.
El documental "Retorn a Txernòbil" recull els testimonis de diversos supervivents com l'Oksana: personal sanitari, d'enginyeria, bombers... Anys després, tornen a la zona d'exclusió per primera vegada per explicar com van viure la tragèdia que va marcar les seves vides i rememoren les vivències, sovint colpidores.
"Tria 33": Entrevista a Svetlana Aleksiévitx
Aquest fil de veus i testimonis continua amb l'escriptora Svetlana Aleksiévitx. Guanyadora del Premi Nobel de Literatura, la novel·lista bielorussa va recollir a "Veus de Txernòbil" el testimoni anònim de supervivents i familiars de víctimes que van viure la tragèdia. Bombers, agricultors, metges, mares, polítics, personal de neteja o els anomenats "liquidadors": veus diverses que van patir les conseqüències del desastre. El resultat és un retrat coral, dur i profundament humà, que posa nom a una catàstrofe sovint explicada només en xifres. Part d'aquests testimonis van servir d'inspiració per a l'aclamada sèrie "Chernobyl", protagonitzada per Jared Harris i Emily Watson.
A la conversa amb Anna Guitart, Aleksiévitx detalla com construeix la Història, en majúscules, a partir de petites històries. Amb una narrativa pròpia, la "novel·la de veus", reivindica el dret de cada individu a explicar el seu relat. Un document imprescindible sobre la necessitat de donar veu a les víctimes davant del poder i la pulsió autoritària a Rússia.
"Els viatgers de la gran anaconda": Sota la tempesta a Ucraïna, amb Bru Rovira
L'escriptor i periodista Bru Rovira recupera en aquest pòdcast una idea de Svetlana Aleksiévitx: Txernòbil com un viatge al futur. Des d'aquesta mirada, s'endinsa en el present de Prípiat i l'extensa zona d'exclusió que va deixar l'explosió. Rovira dibuixa una realitat gairebé distòpica, marcada per la contaminació atòmica i el pas del temps. També aporta dades reveladores: una ciutat nova, habitada per gent jove, amb una mitjana d'edat de 26 anys i en plena ebullició amb cinemes, teatres... que es va apagar de cop.
El més impressionant per al cronista és el silenci, però, sobretot, com la natura ha recuperat el seu espai, avançant per damunt del formigó. Un testimoni de primera mà que converteix Txernòbil en alguna cosa més que passat: un mirall inquietant del que podria venir.
"Els herois de Vandellòs I"
Lluny d'esvair-se, el temor d'una tragèdia nuclear va planar a Catalunya poc temps després. Quan només havien passat tres anys de la catàstrofe, la central Vandellòs I va patir l'accident més greu a una instal·lació de l'Estat: una explosió a una turbina i l'incendi posterior van fer reviure el malson atòmic. La memòria de Txernòbil era ben present.
Tècnics i bombers, herois anònims, van aconseguir evitar una tragèdia de conseqüències imprevisibles. La sèrie "Els herois de Vandellòs I" rescata amb testimonis de primera mà una història silenciada durant anys. A través de les veus dels treballadors, familiars i veïns, reconstrueix el relat tens i emocionant d'aquelles hores crítiques.
