Dels "kollof" maputxes de la Lafken als "mezze" sirians de la Mireille, dilluns a "Karakia"
Lafken, d'Araucania (Xile)
Més enllà del que digui al seu passaport, la Lafken es considera maputxe i prou. Pertany a un poble que no ha renunciat a la seva identitat, ni tan sols en els moments més durs de la seva colonització, fa quatre segles. La Lafken exerceix d'ambaixadora de la seva gent allà on va i ara, des de Girona, continua preservant i donant a conèixer el llegat del seu poble. A poc a poc, molts xilens que viuen en aquelles terres han passat de la indiferència total al respecte cap a la cultura maputxe, fascinats per la seva connexió amb la natura. Els maputxes no contemplen l'home en una posició de domini sobre la resta, sinó com un element més que ha de conviure en harmonia amb animals, arbres, pedres, rius..., i aquest és un respecte que fan extensiu als aliments, ja sigui el blat que van heretar dels espanyols i amb el qual fan el pa ("katutos", "mültrum"...) o bé els "kollof" que recullen a les platges del Pacífic. Amb aquestes algues tan nutritives preparen una versió del "charquicán", guisat emblemàtic de la seva cultura. La Lafken, a més, fa una mena de coques, "iguiñ kofke", que s'acompanyen de "pebre", un trinxat d'hortalisses, com la ceba, el tomàquet i l'all, condimentats amb coriandre fresc, oli, suc de llimona i "merkén", bitxo fumat i triturat.
En mapudungún, la llengua de la Lafken, "maputxe" vol dir "gent de la terra". Uns territoris, avui part de Xile i l'Argentina, que es van anar perdent després de segles de guerres amb els colonitzadors. A mitjan segle XVI el territori maputxe s'estenia al llarg de 31 milions d'hectàrees, gairebé la meitat de la superfície de la península ibèrica. El 1994 ja només comprenia 300.000 hectàrees, una mica menys que l'illa de Mallorca. Actualment, aquests territoris estan situats dins la regió xilena coneguda com Araucania. La Lafken prové de Piedra Alta, una comunitat maputxe de l'illa Huapi, a l'interior del llac Budi.
Mireille, un tast damasquí
La Mireille té una mentalitat molt oberta. Això la va empènyer a fer camí fora del seu país. Aquí ha sabut combinar les tradicions sirianes tant culturals com gastronòmiques amb estudis, projectes i oportunitats de feina que està desenvolupant a Barcelona. L'acabem de conèixer mentre cuina amb la Pilar, que justament té pensat d'anar-se'n a viure als països àrabs i que aprofitarà l'àpat per fer una petita immersió en la rica cuina de Damasc; en els "meze", plats i begudes que la Mireille ha heretat de la seva família.
El programa
"Karakia" és un espai de producció pròpia de Televisió de Catalunya pioner a Europa en el tractament de la diversitat. Estrenat l'any 2001, s'adreça a tothom que té interès per la cuina i el descobriment de nous ingredients i gustos, però sobretot vol despertar l'interès per les cultures, costums i tradicions dels veïns d'altres orígens.
